La collita d’olives de la passada campanya a la comarca del Baix Penedès ha caigut en picat a causa de la sequera que hi va haver entre els mesos de juliol i novembre. Els quilos recollits van ser similars a anys anteriors, però l’oliva portava molt pinyol i poca carn. La caiguda de producció ha estat del 25%. La facturació se’n ressentirà.
A l’Alt i Baix Penedès no només hi ha vinya. Certament, és el cultiu majoritari i de llarg, però no l’únic. Per darrere de les 22.618 hectàrees que hi ha de ceps a les dues comarques, segons el registre del Departament d'Agricultura de la Generalitat, n’hi ha 2.134 de cereals i, en tercer lloc, 1.674 d’oliveres. I al Baix Penedès, el conreu de l’olivera és el segon subsector productiu, amb 1.036 ha. treballades. Una xifra que el converteix en un dels pilars del sector primari.
I la darrera collita d’olives no ha estat gens bona per a la pagesia baixpenedesenca. Com explica Daniel Altarriba, gerent de la cooperativa de segon grau Ceolpe, de Llorenç, “aquest any hi ha hagut bastanta secada en els mesos que havia de créixer el contingut de l’oli”. Hi va haver quatre mesos de sequera i quan va ploure, a principis de novembre, ja només va servir perquè “s’inflés l’oliva però no va millorar el volum d’oli”.
El resultat va ser que Ceolpe va collir al novembre quatre milions de quilos d’oliva (en la línia de l’any anterior) però amb una baixada espectacular del rendiment, que en un any ha passat de 850.000 litres d’oli a 600.000. Val a dir que Ceolpe rep l’oliva de les cooperatives d’Albinyana, Bellvei, Sant Jaume, l’Arboç, Calafell, Llorenç, el Vendrell, Masllorenç, també de Covides, Vilanova i d’algunes cooperatives de l’Alt Camp i el Tarragonès. El 40% de les “seves” 2.400 hectàrees són del Baix Penedès.
L’altre receptor d’oliva amb molí per fer oli al Baix Penedès és la Cooperativa de la Bisbal, que enguany ha collit 675.000 quilos d’oliva (100.000 dels quals, procedents de la cooperativa de Montblanc), però que s’ha trobat amb la mateixa situació: l’olivera va patir set durant massa mesos i, en conseqüència, l’oliva va créixer eixuta, amb poc oli. No ha estat, doncs, una bona temporada per a la DO Siurana.
A aquest inconvenient se n’hi afegeix un altre que es va repetint de fa anys: el baix preu a què les grans superfícies comercials venen l’oli, que deixa els preus “per terra des de fa anys”. Altarriba es lamenta que “les grans distribuïdores agafen l’oli com a producte reclam i el fa molt barat, però és de baixa qualitat”. Les alternatives passen per la venda al detall, en agrobotigues o a l’estranger.