El ple de l’Ajuntament de dimarts al vespre va donar carbasses al govern de CiU, en el seu intent d’aprovar el pressupost municipal d’enguany. PSC, ERC i ICV van votar-hi en contra, i de res li va servir al govern local el suport del PP i l’abstenció de la CUP. L’Ajuntament continuarà amb pressupost prorrogat, almenys fins les eleccions.
El temerari intent del govern local de CiU, a tan sols tres mesos de les eleccions, de portar a aprovació el pressupost sense tenir garantits prèviament els mínims suports imprescindibles per aprovar-los, va donar aire dimarts als tres dels grups de l’oposició que darrerament més distàncies marquen amb CiU, que no van desaprofitar l’ocasió per fer visible la seva debilitat, la incapacitat de tirar endavant qüestions importants sense valdre’s de crosses.
Ja en la primera intervenció del regidor d’Hisenda Aureli Ruiz (CiU) es va fer evident que per al govern, pintaven bastos. Va fer un discurs gairebé apocalític del que podria arribar a passar si no s’aprovés la planificació d’ingressos i despeses per a 2011. Francisco Romero (PSC) ho va qualificar de “demagògia”. No n’hi ha per menys. Ruiz va dir que votar sí al pressupost o abstenir-se era “dir sí a una millora”, mentre que votar-hi no era “no fer el Diverhivern, no posar en marxa el pàrquing de l’Espirall, no augmentar els ajuts a les famílies, no donar més beques per temes culturals, no complir la Llei de Barris, no rehabilitar el Mercat de Sant Salvador...”.
El PP i la CUP ho van entendre així, Josep Ramon (PP) va qualificar el pressuport “d’auster i realista” tenint en compte la previsió d’ingressos inferior a la de l’any passat. Al seu parer, com que tots els grups municipals estaven d’acord amb temes cabdals com ara potenciar serveis socials, donar formació i donar suport a les empreses, ja n’hi havia prou per recolzar el pressupost: “a tres mesos de les eleccions, cal tirar endavant un pressupost amb mesures de consens socials”.
Xavier Navarro (CUP) va posar a un costat de la balança el fet que “no s’hagin executat obres aprovades al 2009 i al 2010”, o que la formació que es doni no s’adapti a les necessitats reals de les empreses de la comarca; a l’altra costat de la balança hi va posar la millora dels serveis socials, el desenvolupament de la Llei de Barris i l’eliminació de despeses prescindibles (com la segona fase del pàrquing de la plaça Pau Casals o retirar l’ajut al Vinseum tenint en compte que té garantits 2,6 milions d’euros procedents del Govern de l’Estat per als propers dos anys).
Bernat Villarroya (ICV) ho veu diferent. Al pressupost li va trobar a faltar “un full de ruta de futur”; va denunciar que al 2010 es va acordar potenciar la rehabilitació d’habitatges i, en canvi, a la pràctica es va reduir a la meitat; que al 2008 es va encarregar una auditoria energètica d’edificis municipals i no s’ha posat en marxa; que les decisions preses en els pressupostos participatius de 2009 i 2010 no s’han executat; i que després de tenir dos anys paralitzat el projecte de geriàtric a l’antic Incavi, en una reunió li comuniquen que s’ho estan estudiant i al cap de tres dies fan públic que hi faran una escola universitària. Tot això genera desconfiança a ICV, que no obstant, es va comprometre a recolzar modificacions de pressupost per fer el centre cívic de l’Espirall, per rehabilitar el Mercat de Sant Salvador o per ampliar el cementiri.
Pep Quelart va enumerar alguns dels acords presos amb ERC que el govern de CiU no ha complert i que fan que li hagi perdut la confiança: la creació d’una xarxa wifi, l’impuls de la vegueria Penedès, la creació d’un casal de joves i d’un economat. També criticà que es pagui al Bisbat 25.000 euros anuals per al lloguer de la capella de Sant Joan, o que s’hagi retirat l’ajut al Vinseum. Quelart va dir “prou!” i va recordar les paraules de pocs mesos enrere de l’alcalde Pere Regull, segons les quals “si no s’aprovaven els pressupostos, no passava res”. A això es va agafar.
Francisco Romero (PSC) va recordar, ja d’entrada, que estant a l’oposició CiU mai va recolzar un pressupost o les Ordenances Municipals. Dit això, via lliure per votar-hi en contra. Romero portava la cartera plena d’arguments: incompliment de les mesures urgents aprovades al 2010 contra la crisi; voluntat de supressió del Pla de Convivència; no consensuar amb veïns el canvi d’ubicació del centre cívic de l’Espirall; canvi unilateral de destí de l’edifici de l’Enològica, etc.
La conclusió final del batlle, un cop rebutjat el pressupost, va ser: “estem en campanya electoral”.