És gairebé segur que el Govern de la Generalitat de CiU ajornarà la Llei de Vegueries i no la desplegarà un cop passades les eleccions municipals, tal i com es preveia, atesa la situació de dificultat econòmica i les despeses que suposaria. Aquesta possibilitat planteja una nova oportunitat pel Penedès, que el juliol no va ser inclòs com a vuitena vegueria en l’aprovació de la llei tal i com tant s’ha reivindicat des del territori.
Aquesta oportunitat passa per aprovar la Vegueria Penedès i incloure-la a la futura divisió territorial aprofitant l’acte legislatiu requerit per ajornar la llei. En aquesta línia la Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP) està mantenint converses amb els diferents grups parlamentaris que en algun moment s’han manifestat a favor del reconeixement del Penedès per tal que donin suport a la proposta de resolució presentada per SI el passat 16 de febrer consistent en modificar l’article 9 de la llei, el qual permet incorporar el Penedès com a vuitena vegueria.
La proposta de resolució està entrada a la mesa del Parlament i només falta que es tramiti per ser debatuda en ple.
Tal i com va explicar ahir en roda de premsa Sergi Marín, actual president de la PVP, tant l’aprovació de la congelació de la llei com la seva modificació perquè inclogui el Penedès es regeixen per una majoria qualificada, el que representa el vot favorable d’un total de 68 diputats. Una xifra que no hauria de suposar cap problema si els diferents grups que han mostrat obertament el seu suport cap al reconeixement del Penedès (CiU, ERC i PP) compleixen amb els compromisos assolits amb el territori.   
Segons Marín ara és el moment, doncs, de reivindicar aquests compromisos i no només amb els tres grups parlamentaris anteriorment esmentats, dos dels quals van incorporar la Vegueria Penedès en el seu programa electoral, sinó també amb ICV, que mai s’ha acabat de definir clarament, i amb el PSC, que tot i ser el gran opositor a la vuitena vegueria ara ja contempla un sector penedesenc que es mira amb bons ulls la proposta.
D’altra banda l’ajornament de la llei de vegueries fa més necessari que mai el desplegament complet de l’àmbit funcional que, recordem, es va aprovar el passat estiu però amb retard respecte la resta. Es tracta d’un objectiu que ja comença a fer petits passos. De moment el secretari del Departament de Territori i Mobilitat, Damià Calvet, va rebre dijous de la setmana passada una comitiva de la PVP, formada per Fèlix Simón, Sergi Marín, Manel Cervera i Antoni Castells.
De la reunió en va sorgir el compromís per part del departament de tirar endavant l’àmbit el més ràpidament possible. De fet, properament es començarà a definir el reglament previ que ha de detallar quins municipis de l’Anoia s’hi inclouen  i que ha d’establir els procediments a seguir per elaborar el Pla Territorial Parcial del Penedès, l’eina de treball a partir del qual s’ha de desenvolupar.
La PVP considera que el text definitiu d’aquest pla no pot ser “un retalla i enganxa” dels tres plans parcials que afecten actualment el Penedès: el Pla Metropolità de Barcelona, on s’inclou l’Alt Penedès i el Garraf, el Pla del Camp de Tarragona, en el que es contempla el Baix Penedès, i el Pla de les Comarques Centrals, que incorpora l’Anoia. I és que “es tracta d’uns planejaments que preveuen creixements accelerats i processos d’ocupació ràpida del territori”. En aquesta qüestió la PVP considera que s’ha de començar de zero contemplant el Penedès com una sola unitat i aprofitant el treball que s’està duent a terme amb el Pla Estratègic del Penedès, que engloba les quatre comarques i és més respectuós amb el territori.   
La participació dels representants civils en la redacció d’aquest pla va ser un dels dos temes de la reunió que van quedar oberts. I és que la llei no ho preveu però tampoc ho impedeix. En aquest sentit Marín va deixar clar la voluntat de la PVP, en tant que compta amb la confiança de 150 entitats i organitzacions del territori, de 60 ajuntaments i dels 4 consells comarcals, de poder assumir el paper d’interlocutor en tot el procés.
La segona qüestió que no es va aclarir és si, com passa amb la resta d’àmbits, el del Penedès serà també el marc de la descentralització dels serveis de la Generalitat. En aquest sentit Marín va reivindicar que la llei de planificació territorial de Catalunya estableix que mentre no hi hagi una divisió del país en vegueries els àmbits han de ser les unitats de descentralització dels serveis i per tant, al igual, que passa amb la resta d’àmbits, s’ha de reclamar aquesta descentralització de manera immediata per el Penedès. Segons Marín una mostra de la voluntat del govern perquè així sigui seria nomenar un delegat de la Generalitat al Penedès com ja tenen la resta d’àmbits.
Amb tot, Fèlix Simón, la cara més visible del col·lectiu provegueria, considera que l’oportunitat que ara es presenta és única: “tenim un àmbit aprovat que ha estat liderat per l’actual govern de CiU i que, per tant, tard o d’hora tirarà endavant, tenim una Llei de Vegueries on nosaltres no hi som però també tenim una proposició de llei en favor del reconeixement del Penedès a punt perquè sigui aprovada al Parlament”. Descentralització de serveis i vuitena vegueria poden ser, doncs, qüestió de temps.