Davant la denúncia pública feta el dijous 19 de gener per part del Moviment contra la incineració a Uniland, de què la cimentera dels Monjos tenia permís per començar a cremar pneumàtics usats com a combustible a partir de l’1 de juliol i per espai de tres anys, Uniland Cementera S.A. desmenteix aquestes afirmacions, Admet, això sí, que el grup cimenter Portland, a través de la seva filial Uniland, es va presentar a licitació en la subhasta que va fer l’empresa Signus (empresa sense ànim de lucre que gestiona els pneumàtics usats de tot l’Estat), i va obtenir 16.000 tones de pneumàtics usats de Catalunya. Però també afegeix que els pneumàtics aniran destinats a altres fàbriques del Grup cimenter de fora de Catalunya, a les quals aquests materials composats parcialment per biomassa s’utilitzaran “com a combustible alternatiu als carburants fòssils des de fa anys d’una forma totalment segura i aprovada administrativament”.
Uniland Monjos informa, a més, per corroborar que no cremarà pneumàtics, que no disposa d’autorització ambiental de la Generalitat per a la valorització de pneumàtics ni ha cursat cap sol·licitud per obtenir-la; i afirma que tampoc disposa d’instal·lacions per cremar pneumàtics, de manera que “és jurídicament i físicament impossible” que així ho facin.
En relació a la suposada combustió de pirites, cendres volants o escòries de fundició, segons Uniland aquests components no són combustibles, sinó “matèries primeres que s’utilitzen de forma universal en la fabricació del ciment des de fa molts anys i que confereixen al producte algunes de les seves característiques més apreciades (resistència, durabilitat, etc.)”. Igualment, en provenir d’altres indústries, la seva utilització a fàbriques de ciment redueix l’ús de recursos naturals i l’explotació de pedreres.
Uniland Monjos disposa d’una autorització ambiental que permet la valorització energètica de restes de poda, llots de depuradora urbana, farines animals i elements no reciclables de la fracció inorgànica dels residus urbans. Aquesta pràctica, segons Uniland, està “promoguda per les administracions públiques i amb dècades d’experiència a la indústria europea, ja que permet reduir significativament les emissions de CO2 i contribueix a una gestió més sostenible dels residus, en evitar el seu enviament a abocador i la contaminació associada”.