La Plataforma No Fem el Cim ha obtingut resposta institucional del Comissari de Medi Ambient de la Unió Europea (la instància superior en matèria de medi ambient a la Unió Europea), Janez Potocnik, a les tres preguntes formulades per la plataforma al Parlament Europeu el passat 14 de desembre de 2010, i que van ser plantejades pels eurodiputats catalans Raül Romeva (ICV) i Oriol Junqueras (ERC), però que en canvi la plataforma denuncia que Ramon Tremosa (CiU) no va voler atendre.

En primer lloc, les consideracions de la Comissió de Medi Ambient de la UE informen que el Pla Director encara no s’ha aprovat definitivament, per tant, cal que l’administració catalana resolgui les al·legacions presentades i aporti tota la documentació requerida per un procés de transformació territorial d’aquestes magnituds, decisió que s’ha pres des de l’àmbit nacional, i on no s’ha tingut en compte la voluntat i autonomia dels governs locals.

En segon lloc, el Comissari informa que la normativa europea de medi ambient actual (Directiva 2001/42/CE) estableix que aquests processos de planificació territorial han de comptar amb consultes directes a la població afectada, de forma obligatòria durant el procés de redacció. Des de la Plataforma No fem el CIM continuen demanant des del primer dia la participació del territori, ja que consideren que no ha existit en aquest Pla Director cap tipus de procés participatiu ni consultiu de cara a la ciutadania ni a les administracions locals, tal i com dicta la normativa europea. A més, actualment aquest consens no hi és, ni en la societat civil ni en els ajuntaments i ni en Consells Comarcals afectats.

Recordem que els governs dels tres municipis afectats (CiU-ERC a l’Arboç, CiU-ICV a Banyeres i ERC-PSC a Sant Jaume) s’oposen al Logis Penedès.

Des de No fem el CIM reivindiquen des del primer dia la retirada del “Pla Director Urbanístic pel desenvolupament d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques al Penedès” que imposava des de la Generalitat el projecte Logis Penedès sense acord amb al territori, i que donava peu a la construcció de l’autovia A7, desdoblant l’actual N-340 pel mig de la plana central penedesenca.