Diem ajustament perquè l’any 2011 no ha estat pas d’allò més normal, més aviat rar, si es pot dir així per com ha plogut i quan ha plogut. Tot ha condicionat els ceps a tenir una vegetació o altra, un vigor bo o minso segons la ubicació. Allò que hi ha terres que tenen característiques que les fan més o menys aptes per comportar-se davant la falta d’aigua manifesta al llarg del cicle vegetatiu. Terres que són pròpies de l’entorn penedesenc, més aviat caracteritzades per ser profundes i fèrtils on no acostuma a notar-se l’escassetat de la pluja quan aquesta es fa esperar. És així que força vinyes no han patit les conseqüències de la falta d’aigua, però altres, de no tan bones condicions, la vegetació mostra l’escassetat de vigor. Un fet que no és nou en el nostre entorn, però fa concebre un enfocament diferent en l’adobat dels ceps afectats per la manca d’aigua.
L’adob i l’aigua són els factors essencials perquè els ceps donin una producció ajustada a les seves possibilitats, tot dins un estàndard propi de cada terra i de cada cep o tipus de ceps. De parlar d’un adobat a base de nitrogen i potassa, a dosis orientatives, ara caldrà fer una valoració d’allò que es fa quan els ceps mostren una vegetació més minsa d’allò que s’entén com a estàndard per a cada vinya o fracció de la mateixa. Perquè hi ha vinyes ubicades en contrades on no es donen terres de poca capacitat. Però en una mateixa vinya pot haver-hi part de ceps en bona vegetació i altra més minsa. Cosa que no passa o no acostuma a passar en les terres més bones de la majoria del nostre entorn. S’ha de distingir com acoblar una vinya a l’altra en la qüestió de l’adobat entre una i altra terra.
Quan es parla d’adobar els ceps s’acostuma a fer de forma orientativa, per allò que indiquen l’aspecte vegetatiu i la producció obtinguda i aquella que és volguda. Es diu que nitrogen i potassa són els elements cabdals per subministrar als ceps allò que més necessiten. Però també que pot haver-hi altres elements que els ceps precisen en menys proporció, que són també importants dins el seu paper. Això no acostuma a ser el cas penedesenc on calç, fòsfor i altres s’estimen que són al sòl o hi arriben procedents dels tractaments, com sofre, coure i més, bé que se’n pot fer aportació, bé que el dispendi no és o no acostuma a ser necessari. Això ho intuïm perquè la pràctica ha fet una forma d’actuar que no ha anat malament. Avui, però, es pot precisar molt com adobar, bé que això té també un cost que no sempre és compensat.
Dir que potser la pràctica de l’adobat no es fa de forma prou compensada és una manera de dir, és clar. L’aportació d’adobs o fertilitzants al sòl i la bondat dels mateixos no depèn sols d’ells, sinó de quines condicions de pluja es donen en cada moment. Si no plou, sense aigua, hi ha sòls que no poden abastir els ceps dels elements fertilitzants i l’adob en si respon de manera diferent que si hi haguessin condicions d’aigua a la seva disposició. Val a dir que l’adobat s’ha de fer en funció de les necessitats dels ceps, però que queda subjecte a la disponibilitat d’aigua. Per això, aforar molt en l’aportació dels elements fertilitzants, en secà, no sempre es pot considerar com una manera que tot serà perfecte. Però sí que hi ha una expressió que considera aportar els elements bàsics per mantenir vegetació i producció.
Si ara hi ha vinya on els ceps presenten una deficiència de vegetació, s’ha de pensar en aportar-hi com a mínim nitrogen i potassa. I fer-ho de forma que la quantitat de nitrogen i potassa sigui la més propera per reactivar el vigor dels ceps i mantenir l’equilibri productiu. I ja es parla poc de matèria orgànica o fems, perquè això queda lluny de les possibilitats d’un adobat dels ceps per la feina i la despesa. I que quan els ceps es troben en un impàs de vegetació escassa, convé pensar en una forma de reactivar la planta amb un nitrogen més a l’abast de ser assimilable pel cep. Si es vol un sulfat amònic, més conegut com amoníac, que té la virtut de subministrar el nitrogen de forma més pausada que un nitrat.
Però tot és qüestió de valorar allò que millor s’adapta a les condicions en què es troben els ceps. Perquè si la vegetació és molt minsa podria fer-se una opció d’un nitrat amònic, que suposa aportar part del nitrogen en forma nítrica, d’actuació molt ràpida i, altra, en forma més pausada. Bé que tot això sembla que genera dubtes perquè el nitrogen amonical és parcialment ràpid en la seva assimilació per part dels ceps. Els ceps es mostren prou receptius a reaccionar ràpidament amb l’aportació de sulfat amònic –nitrogen en forma amoniacal– i no acostuma a ser necessari fer cap altra opció per procurar una recuperació dels ceps en situació de poc vigor.
En ceps escassos de vegetació es podria partir de fer una aportació de nitrogen, d’unes 20 a 30 unitats, en forma de sulfat amònic que suposa de 100 a 150 quilos del mateix per hectàrea, més 60 unitats de potassa (100 quilos de clorur de potassa). I valorar si convé fer altres aportacions com magnesi, fòsfor o altres. Quan es fa referència a unitats, unitats fertilitzants de nitrogen i de potassa, es parla de l’element fertilitzant com a tal. Quan es parla de sulfat amònic o bé clorur de potassa, és el nom del producte com es presenta al mercat. Així, 100 quilos de sulfat amònic són 21 quilos de nitrogen. I si ho referim a la potassa, 100 quilos de clorur de potassa són 60 quilos de potassi. Allò que compta no són cent quilos de sulfat amònic o aquells cent quilos clorur de potassa, sinó aquells 21 quilos de nitrogen o aquells 60 quilos de potassa, que són l’element pur.
Tot això tindrà un efecte en més o en menys mesura segons la disponibilitat d’aigua que té el sòl per facilitar l’assimilació dels elements, bàsicament del nitrogen que és aquell que convé assimilar primer. El nitrogen i la potassa, un bon moment per incorporar-los és el mes de març, perquè estiguin a l’abast de les arrels a l’inici de la vegetació. Bé que això és una manera de dir perquè la potassa potser serà bé incorporar-la a la tardor. Nitrogen i potassa, ambdós localitzats en sòl i en carrers alterns. Si l’adob s’incorporés escampat i colgat amb una bordecultivador, no seria igual perquè la potassa avança molt lentament. I el nitrogen escampat en superfície no tot es concentra en la zona activa de les arrels que el fan assimilable. Si es tracta de vinyes que tinguin bona vegetació, el plantejament de l’adobat s’ha de fer d’acord amb les mateixes.
Afegeix un comentari