La parada hivernal dels ceps dóna lloc a un relaxament que s’ha d’aprofitar per valorar les actuacions en el conreu i gestionar les compres.
Un nou cicle productiu dels ceps té tot un entramat de coses, unes positives i altres potser no sempre tan positives. Però un nou cicle està exposat als vaivens que es donen en qualsevol activitat agrària. Més quan tot està exposat a la intemperie sense protecció o poca protecció en tot cas. I els ceps no escapen als avatars dels dies, que es donen o es poden donar un dia o altre o no es donen que és el millor símptoma que tot marxa bé. Però tot no acostuma a ser així, si s’exceptua l’època de prada hivernal, quan els ceps estan en període de repós. Una manera de dir, perquè els ceps no tornen una activitat vegetativa manifesta, però segueixen actius, un mínim actiu del sistema radicular que queda lluny de la nostra atenció, perquè queda fixat al sòl d’on dependrà per a la seva alimentació les arrels passen desaparcebudes i l’atenció es fixa en tot allò que es desenvolupa en la part aèria.
Entrats al novembre tot gira a donar als ceps una poda que els faci el més equilibrats possible per a la proper producció. I contemplar a l’hora, el millor desenvolupament que els doni una llarga vida. Bé que això tampoc és qüestió de preocupació, perqué es vol exprimir més tot allò que pot donar el cep quan abans millor, i substituir-lo per altres que pateixen de tenir més vigor i millor capacitat productiva. I no es pot donar a la plantació molts dies de vida, sinó fer-la el més atractiva possible. En això de la poda no s’entra en valoracions gaire aprofundides, salvant l’obtenció de la millor producció. I és que els ceps, en aquesta època de parada hivernal, no són afectats per flagells i malalties que els causin d’anys aparentment, bé que sí podem patir atac de cotxinilla, banyarriquer, excoriosis, eutipiosis i altres, però que es deixen sentir un poc o gens en la fase hivernal. Això en el nostre entorn, perquè en el clima tropical els ceps tenen vegetació activa tot l’any.
Però ens referim a flagells i malalties que esdevenen quan els ceps es troben en vegetació activa... Hi ha flagells i malalties, però, que ja afecten els ceps abans i allò que fan és manifestar-se tan aviat com s’inicia l’activitat vegetativa. En tot cas, les afectacions o incidències més normals que es donen en els ceps, com míldiu, cuc del raïm, botritis, són pròpies de la fase activa dels ceps. En canvi, sí n’hi ha d’altres que poden ser presents en els ceps, com la malura o oïdi en època hivernal i es desenvolupen tan aviat com troben condicions idonies. Fins i tot hi ha casos que pot ser necessari tractar els ceps en període hivernal per a minorar la presència i desenvolupament de paràsits que puguin controlar-se en aquest moment, cas de la malesa. Un míldiu no tindria sentit tractar-lo quan els ceps estan en repòs, perquè el fong causant no es troba actiu i els productes antimíldiu no tindrien efecte.
La poda, però, no es l’única actuació que és pròpia del temps de repòs dels ceps, de novembre a març. També que aquest temps és el més idoni per deixar el sòl en condicions de rebre l’aigua de pluja, neteja d’herbes i adob perquè els ceps tinguin a l’abast tot allò que els és indispensable. A més, subsolar i llaurar són actuacions que fan del sòl un habitat en les millors condicions per als ceps. I això de subsolar, en secà, forma part de les operacions de conreu que la majoria d’anys es considera bo realitzar-la, bé que no en cas que es doni pluja abundant i el sòl sigui moll. Les labors de conreador ja forma part de la concepció que tenim els viticultors d’alló que convé al sòl, estem més motivats per donar-les, almenys aquelles que es considerin indispensables perquè els ceps tinguin el màxim d’aigua possible i sense competencia d’herbes.
Potser l’adobat dels ceps és allò que no blidem, perquè sabem que l’aportació de nutrients és básic per crear el millor rebost per encarar una producció idònia. Avui però l’adob queda en aportar minerals basant-ho tot en nitrogen i potassa. La mateixa orgànica tot i que forma part la concepció d’adob no és allò que es prodiga perquè suposa un dispandi més elevat i més feina també. Si amb això del nitrogen i la potassa és suficient per afrontar una bona producció, la pràctica diu que sí en la majoria de vinyes. Però és clar que hi ha situacions que no sempre nitrogen i potassa són suficients, perquè poden donar-se mancances d’altres elements. Els ceps són prou expressius i mostren ràpidament aquelles mancances que els afecten. Els ceps parlen per mitjà del seu aspecte i sols és qüestió de saber interpretar el seu llenguatge visual.
Després vindrà allò que en diem poda en verd, més col·loquialment espurga, que abasta tota la treta de rebrots que suposa una vegetació sobrera productiva, no necessaria. Parlem de treure el rebrot, despuntar sarments, treure brots auxil·liars o cavalls despampolar i aclarir raïms com a conceptes bàsics. En la pràctica hi ha tendència a suprimir una o altra operació, fins i tot, revisar aquelles que no són pròpiament indispensbles. Cas de la treta de brots auxiliars o cavalls, per bé que sí podria tenir interés. I altres com el despuntat de sarments que es fa per condicionar els ceps envers el pas de les màquines, però si això no és necessari, els ceps actuen millor sense despuntar-los. I també entren en aquesta dinàmica el despampolat o treta de fulles a nivell dels raïms, que facilita l’entrada del sol l’aire i els productes per al control de flagells i malalties al raïm. Però un despampolat gaire sever o en moment del verolat pot ser contraproduent.
A l’inici de la primavera, quan els ceps desenvolupen la seva vegetació, els flagells i malalties troben el moment idoni per fer de les seves i afectan els ceps o bè el raïm, o be les dues coses a l’hora. El míldiu n’és un exemple prou conegut que quan disposa d’aigua afecta qualsevol part verda del cep. I el mateix passa amb la malura o oïdi que quan es desenvolupa afecta igualment, raïms, fulls i brots sols amb la humitat propia de l’ambient. En tots els casos de paràsits que afecten la vegetació o el raïm, si és el cas, aplicar la dosi de producte necessària per controlar el paràsits. Un tractament contra malura amb màquines tradicionals obliga a passar passada per passada, és molt millor i s’aplica més producte que s’està passada per altra.
L’hivern més exactament de descans per als conreadors, però sí que és un temps que es dona més relaxament enfront del període actiu de vegetació dels ceps. Diguem una pausa relativa perquè és tan urgent com un dia per l’altre, per bé que la feina no es pot obviar. Però una cosa és fer-la d’una forma en moments que poden ser crítics i, l’altra, en moments que no és qüestió de preocupar-se tant. I és en aquest període de més relaxament quan s’ha de pensar en totes les actuacions que s’han de donar durant l’any. Tenir cura de saber quins productes i altres formen part del codi del bon viticultor. A mes de saber gestionar els productes, la compra dels productes evitant despesa inútil.
Afegeix un comentari