Recordo haver anat algun cop al teatre a fer de claca. Un senyor inconfusible, assegut al bar del costat del teatre, et pagava cinc duros i et donava l’entrada perquè tu, des del darrer pis i a les seves ordres, aplaudissis amb totes les forces.
Què com és que he recordat això? Doncs perquè acabo de llegir que una escola de Cincinnati, als EEUU, des de fa uns dies, paga als seus alumnes per anar a classe i portar-se be. L’escola diu que ho fa per reduir l’absentisme, especialment important en ser d’un barri poc afavorit.
Entre 10 i 15 dòlars a la setmana i una aportació menor a un compte d’estalvi a termini del propi alumne haurien de fer pujar el 77% d’assistència actual al 95% que recomana l’estat.
I jo em pregunto. Pel mateix preu, no podrien incloure en les obligacions dels alumnes que escoltessin al profe, tinguessin bones qualificacions i no haguessin de repetir curs?
No es tracta de fer l’onada cada cop que el professor resolgui un problema de percentatges o analitzi una frase, però potser així els professors estarien una mica més motivats i menys estressats.
Afegeix un comentari