NO CULPABLE

El veredicte del cas Gurtel va pel camí de convertir-se en exemplar. I per diverses raons. La que molts consideren més important és la de la ferida mortal que pot suposar per la institució del jurat popular, paradigma de la democràcia en el camp de la justícia i que pot haver caigut en descrèdit desprès de la sentència, escrita a mà i plena de faltes d’ortografia de primer d’ESO, que s’han afanyat a filtrar i publicar.

Però, al meu entendre, hi ha dos aspectes més importants i que  no hauríem d’obviar. El primer, el canvi de tendència social que aquesta sentència hauria d’impulsar. En un món on, cada cop més obligaven a triar (o ets del Barça o ets del Madrid, o ets empresari o ets treballador...) ha aparegut el que podríem considerar la tercera via. Perquè els senyors Camps i Costa no han estat declarats culpables. Però tampoc han estat considerats innocents. I, de la mateixa manera que hi ha pericos i autònoms, ells han estat considerats no culpables. És a dir, que no s’ha pogut demostrar ni la seva innocència ni la seva culpabilitat. I, per tant, entren en una tercera categoria de nova creació en la que la societat haurà d’acostumar-se a anar-hi posant personatges d’allò més divers, infantes incloses.

I això ens porta de la mà al segon aspecte. El futur d’aquestes persones. Perquè, si seguim l’esperit de la justícia, els no culpables recuperen tots els drets. I els culpables, un  cop complerta la pena, també. Però, clar, els primers els recuperen immediatament mentre els altres han de passar per la vergonya de la culpa i el calvari de la redempció. Potser ara és bon moment per recordar, a tall d’exemple de la segona opció, la figura de Josep Mª Sala, avui rehabilitat i actiu en el PSC-PSOE. I comparar-la amb les de Camps i Costa que van estar a punt d’anar al jutjat a declarar-se culpables. Per rebaixar la possible condemna i estalviar-se el judici. Ho recordeu?. En el darrer moment es varen fer enrere i ben bé que els ha sortit. La pregunta és doncs clara. Qui es reconeixerà culpable a partir d’ara si tens l’opció que un jurat popular (o un jutge, no ens enganyem) et col·loqui en el prestatge dels no culpables, donant-te opció a reclamar immediatament la teva honorabilitat? No només el jurat popular pot haver quedat tocat, també allò tan bàsic de la col·laboració amb la justícia. Perquè, pel que sembla, tant o més important que ser innocent és saber amagar o fer inconsistents les possibles proves.

Una sentència de no culpabilitat permet recuperar la honorabilitat però no la confiança dels altres. Però, això a qui li importa a dia d’avui i mentre tingui amics poderosos que “les quieren un montón”?