Considerar ara que la burgesia catalana ha abandonat Spanair a la seva sort i, amb això, ha fet una traïció a Catalunya és un argument curt de mires. Primer perquè a qui ha abandonat a la seva sort és a Barcelona, no a una Catalunya que, majoritàriament, s’ho mirava de lluny. Però segon i més important, perquè aquesta ha estat una actuació que ja porta temps repetint-se i, que se sàpiga, ningú havia piulat fins ara. O potser quan el govern central va iniciar l’atac frontal contra el nostre sistema de caixes, la nostra burgesia es va...
Des del Cau - Opinió
Continua, lenta però inexorable, la campanya recentralitzadora anunciada obertament pel PP de Mariano Rajoy. Queda per veure si amb la ferocitat que defensa la dreta ultramuntana del Sr. Aznar o amb el punt de flexibilitat i transitorietat que la gent propera a Rajoy no para de pregonar. Continua en el pla ideològic (sembla que la ponència política del proper congrés del PP recupera el terme “nación española”) però també, i sobretot, en el pla organitzatiu i econòmic. És a dir, en el que ens pot afectar passat demà. Aquí, en una mena de “yenka”...

Costa de creure, sincerament, que els ciutadans de l’Espanya del cafè per a tothom, els que no tenen al seu darrera un passat nacional diferent, rebutgin l’actual estat de les autonomies i, per tant, estiguin a favor del retorn de competències al govern central. Més que res, perquè seria negar una evident millora en el seu particular estat del benestar. Malgrat sigui a cops de Fórmula 1 o d’aeroports que no utilitzen. Elements sumptuaris que, si som una mica objectius, els han fet augmentar una mica la seva autoestima. I de passada, han permès a molts...
Coneguda la història sagrada i, sobretot, el que ha hagut de patir el poble jueu després del seu èxode, no seria d’estranyar que una part dels seguidors d’aquella religió tinguin dubtes sobre la bondat de la decisió de Moisès d’agafar les cames i fugir en busca de la terra prohibida. Els jueus havien aconseguit que el seu Déu, a base de les set plagues, li mostrés al faraó qui manava a Cadis i tot sembla indicar que haurien pogut aconseguir millorar sensiblement el seu estatus en unes hipotètiques negociacions a l’ombra d’...
Cloure l’any sol ser un pretext periodístic per buscar entre totes les coses que han passat en els darrers 365 dies allò que tingui més transcendència en els anys a venir. Un procés que, en molts casos, durà els comentaris cap a la crisi econòmica, en alguns altres els centrarà en l’atur i fins i tot alguns posaran l’accent en determinades facetes de la immigració. Oblidant que, en el fons, aquests temes són conseqüències i no causes. Resultats i no problema. Per això, entenem que la veritable notícia del 2011 que ara tanquem és la...
Com el Minotaure de la llegenda a qui els atenencs lliuraven catorze verges, set de cada sexe, per alimentar-lo, l’estat espanyol sembla decidit a seguir endrapant els tributs en forma d’euros que els seus devots vassalls li envien cada any. Uns vassalls que, resignats, resen perquè la voracitat del monstre els deixi algunes engrunes. Les engrunes que els sacerdots administradors del temple, seguint també la tradició ancestral, retornaran perquè cadascú pagui les seves despeses. Però cal reconèixer que els atenencs tenien un avantatge sobre...
Considerar que les activitats econòmiques privades d’un càrrec públic no afecten la institució que ell representa és tant com considerar que un augment de talla corporal d’una persona no afecta l’ombra que li projecta el cos quan es posa davant dels focus. I més en un moment en què, com demostren les borses dia rere dia, l’economia privada dels grans especuladors és capaç d’afectar, ja no un càrrec, sinó la cosa pública en el seu conjunt. Per tant, la nota del senyor Undargarín intentant exculpar la seva família, sonen a...
Corre per les xarxes socials la brama que el tema de la crisi és un muntatge dels que manen –aquests que mai ningú explica qui són– per tenir-nos acollonits i submisos. Com en una immensa partida d’escacs, les forces misterioses mouen fitxa i tot el tauler trontolla. La vella i coneguda teoria de la conspiració universal que tan bé funciona en temps de crisi. Quan la gent té la por al cos. I el cert és que, agradi o no als que donen la cara, si les coses se segueixen fent i explicant tan malament com fins ara, la gent seguirà atemorida...
Considerar que el que està passant a Caixa Penedès (o caldria dir a l’Obra Social de Caixa Penedès, vista la integració d’aquella al Banc Mare Nostrum?) és un fet aïllat en les noves formes de funcionament que, lenta i inexorablement, han anat envaint la nostra societat, és una il·lusió. Entesa en el més material dels sentits de la paraula, és a dir, un miratge enganyós. Només cal passejar la vista pels titulars de les agències de notícies –a voltes exagerats però generalment veraços– per adonar-se de com certs missatges...
Com canta el popular bolero, que curiosament La Trinca ja havia dut al camp de la política des de l’humor, sembla pràcticament impossible tenir dos amors i no acabar al Pere Mata de Reus. I una mica diríem que és justament això el que li ha passat al PSOE i totes les seves franquícies. Perquè, a força de bellugar-se entre el pragmatisme de la “vieja guardia” que representava Rubalcaba i l’idealisme un punt il·luminat de Jose Luís Rodríguez Zapatero, els electors han acabat percebent una desorientació majúscula que els ha...
Últimes notícies
Agenda Destacats
Comarcal
Exposicions
En aquests moments no tenim exposicions...

