Quatre alcaldes socialistes, ara tots ells exalcaldes, firmaven el 12 de novembre del 1999 el manifest per l’Eix Diagonal. Eren els alcaldes de Vilanova, Vilafranca, Igualada i Manresa que demanaven que s’impulsés la construcció d’aquesta carretera per unir la costa amb l’interior del país. Ara fa pocs dies l’ha inaugurat el president Artur Mas, líder de Convergència.
Les obres s’han anat fent a bocins i les darreres són les que uneixen amb majestat d’autopista Vilafranca i Vilanova i les de la zona de Manresa, amb un gran pont elevat. Els entesos diuen que des d’un cap a l’altre es trigaran nomes 45 minuts recorre-la. Quan va fer-se la millora de la carretera de Vilafranca a Vilanova es va anunciar que el trajecte es feia en 7 minuts i els creatius publicitaris, fent una gracieta maldestre, assenyalaren: “Vilafranca ja té platja!”. Ara no s’ha gastat aquest humor poc escaient. Mas ha dit que l’autovia “no és una carretera qualsevol” i com que coincidia amb el primer aniversari de la victorià que finalment el va dur a la Generalitat ha declarat que la inauguració de l’eix “és una de les poques alegries d’aquests dies”.
Te raó en Mas. En els moments de crisi que travessem, amb l’aigua arribant-nos ben amunt, no sembla indicat fer inauguracions d’obres o acabar-les. A més a més, fer un obra pública d’aquesta magnitud i estil és aplicar una idea econòmica keynesiana –inversió pública per generar feina i fer rodar l’engranatge econòmic– que ara els neoliberals bescanten o miren sospitosament. De fet, aquesta obra es pensà i reclamà en moments de bonança. Però sempre és vista com a un infraestructura que ha de possibilitar el creixement econòmic.
Els alcaldes del manifest inicial deien que la nova carretera havia de servir de corredor de comunicació i intercanvi. És elemental, però cert. Ells signaven un manifest en el que hi havia amanits els quatre ítems de la producció tòpica de les comarques que unia. Al Bages i Anoia li atorgaven el pes industrial, a l’Alt Penedès ens repicaven amb el vi i el cava i al Garraf li assignaven el paper del terciari amb indústria. Amb la crisi actual tot això belluga...
No es nou, però el principal mèrit de l’eix és unir la costa amb l’interior. Manresa és el centre geogràfic, però allà la nova carretera enllaça amb l’eix transversal que té una gran força comunicativa. Tot amb tot, la nova carretera s’uneix a Igualada amb l’autovia-Nacional II que va de Madrid a la frontera, i a Vilafranca amb l’autopista que ve d’Europa i porta al sud, per la costa o l’interior. Tot això ja estava unit amb carreteres plenes de ziga-zagues, revolts recargolats i pujades i baixades molestes. Ara, ja ho sabem: 45 minuts, a 120 per hora.
Com en tot, hi ha efectes positius i negatius. D’entrada van alçar-se veus per la ferida ecològica que ocasionava al territori. Després van pronunciar-se a Vilafranca paraules carregades de desconfiança que pregonaren el perill de la marginació. “Vilanova ens pot fotre” venien a dir. El risc hi és. A Igualada pot haver-hi la mateixa sensació. I ara ningú ha parlat que la Vegueria ja té Cardo i Decumanus. Els eixos nord-sud, eix-oest, sobre els que es bastí tot l’urbanisme romà i del que en queden traces al Penedès.
Mes enllà de la metàfora historicista, el nou eix diagonal permet créixer i fer-ho bé si hom no se’n margina o es deixa aïllar.
Afegeix un comentari