El caganer és la figura del pessebre més real. Actualment. Almenys en les festes d’enguany. Tot i que darrerament és una figura que s’ha posat de moda –ha esdevingut fashion– mai ha perdut el seu primigeni fet sorprenent. I la seva ingènua malícia.
NO FA GAIRES DIES, per la tele, en un programa d’entreteniment, un pessebrista..., explicava que el franquisme inicialment va prohibir que la figura del caganer portés barretina. La repressió franquista, que va ser severa i recargolada, va cometre moltes exageracions que eren la seva mateixa caricatura. La prohibició de la barretina del caganer en pot ser una. També a Vilafranca, expliquen, les autoritats van multar a un pastisser per escriure a l’aparador que es venia “carquinyolis”. La barretina, reprimida o no, va ser el capell dels caganers dels pessebres de la meva infància. El posàvem en un racó i era una figura mòbil, tant aviat estava de cara com de cul...
ARA EL CLUB DELS CAGANERS, o associació que promou i divulga aquesta entranyable figura ha aconseguit que es propagui amb cares de personatges coneguts. I tenir la figura de caganer es indici de ser un personatge popular i ja no goso dir si apreciat o no, però almenys havent obtingut un equivalent als topic quart d’hora de glòria que l’Andy Warhol pronosticà per tothom. Hi ha polítics caganers, jugadors de futbol, esportistes de tota mena, artistes de les belles arts, i gent de prestigi reconegut. A la nostra contrada ara els escauria als novells politics que han obtingut acta a Madrid i els qui han accedit a càrrecs dimanant dels consistoris.
Hi ha també els caganers anònims amb les mes diverses vestimentes, funcions, oficis i aparences. He vist dimonis caganers, monges i capellans, militars, banquers i gent del carrer.
ÉS DONCS LA MASSA ANÒNIMA i desconeguda, la que té ofici i benefici, però en desconeixem el nom i fins i tot el rostre, la que encarna millor enguany la figura del caganer del pessebre. I tot per mor de la crisi.
Els estudiosos i investigadors han fet teories sobre la figura del caganer. Joan Amades, als anys 50 ja deia que era un personatge –ell escrivia carrinclonament com correspon a l’època: l’home que fa les seves feines–, que femava la terra del pessebre per assegurar el pessebre de l’any vinent. Anant més a fons antropològicament hi ha qui assegura que es una figura antiga que expressa la necessitat de fecundar i adobar la terra de la qual vivim i mengem. Altres han apuntat que és la presència del mal, de la dolenteria que hi ha arreu de la vida. Un dimoni caganer seria l’expressió més punyent d’aquesta tesi.
EL DOCTOR CAMPRUBÍ, canonge, entès d’art i germà de Joan Capri ens deia a classe que el caganer era una expressió de vida pagesa i popular. El Dr. Francesc Camprubí tenia un interessant col·lecció de pessebres. Ara, crec, que faria un acudit si li diguéssim que el caganer és l’expressió de la més dura realitat del moment.
I és ben cert que expressa la por, l’angoixa, el deseiximent, l’esglai davant de tot el que passa en el món de l’economia, dels retalls que ens anuncien, de les apujades d’impostos, del augments diversos i de la poca esperança que hi ha.
I Nadal amb l’antropologia a la ma, la teodicea i la teologia és una festa per l’esperança. Fins i tot pel caganer.
Afegeix un comentari