L’espetec fort de les eleccions no va ser pas diumenge a la nit. Va ser dimarts al migdia. Quan Mas, des de la Generalitat, anunciava una nova seriosa tisorada. Ningú s’ho esperava. Després del hat trick de diumenge, jornada econòmica... Oè, oè, oè.
Un bon canvi és el que s’ha produït a l’estat, fent realitat el que cantaven les enquestes. Arreu guanya el PP. Llevat de dues illes: Barcelona i Sevilla, i els territoris català i basc on el nacionalisme, moderat a Catalunya i més abrandat a Euskadi, és una seriosa opció.
El PP fa una majoria absoluta important i Rajoy, en superar Aznar, adquireix personalitat. Ara ha de governar i ha de concretar, per fi, el seu programa. Les primeres hores han estat de tarannà gallec... És el seu “talante”. Veurem com es desempallega d’ara en endavant, especialment amb Angela Merkel.
El PSOE i el socialisme català reben un forta terrabastejada. La tercera a Catalunya. Ara han de tirar endavant el replantejament que ja es veia a venir i que Zapatero va aturar creient que ja havia superat el sot.
Al Penedès també hi ha hagut canvis. Dels 47 municipis dels tres àmbits comarcals, en 20 el PSC ha deixat de ser la força més votada i CiU ha esdevingut la formació preferida. A l’Alt Penedès és on el capgirament és més fort ja que es dóna en 13 municipis dels 27 que l’integren, al Baix en 5 de 14 i al Garraf en 2 de 6. El PSC segueix com a primer partit en 14 dels 47 i és al Baix Penedès on aguanta millor l’ensulsiada. I el PP només guanya en un municipi, Olivella, prenent el lloc al PSC per un vot, i a Pontons, arrelat feu local popular, guanya CiU.
Per completar la visió, constatem que on hi ha hagut més participació és a l’Alt Penedès i on l’abstenció ha estat més alta és al Baix. CiU creix més a l’Alt, el PSC baixa més al Garraf i el PP puja més al Baix Penedès.
Plebiscit és el que van deixar entendre els convergents –tant Espadaler a TV3, com Mas al Majèstic– en glossar els bons resultats aconseguits. “El poble no ens ha castigat per les retallades i ens encoratja. Ens legitima”, va arribar a dir-se. “El poble ha entès que el govern que té és bo”, va proclamar Duran.
Mas va deixar anar: “Fem el que fem per treure el país del solc”. I va parlar d’exercici de responsabilitat, després de cantar el triplet i aixecar tres dits de la mà dreta, tot dient: “Tres de tres!”.
Mentre, a Madrid, Rajoy bastant insuls i com si la camisa no li toqués al cos, el més concret que anunciava era la convocatòria de les Comunitats Autònomes “per afrontar junts la crisi”.
La garrotada, de Mas anunciada dimarts, era una resposta a la proposta de Rajoy? Abans Madrid no imposi retalls, Mas els anuncia aquí per marcar tendència, com es diu ara, i evitar imatges de servilisme i, més important, plantejar una mena d’envit a la reclamació del pacte fiscal. Veurem com acaba tot això perquè el feble és CiU, tot i el triplet, ja que necessita vots al Parlament i a l’Ajuntament de Barcelona, i a Madrid no és necessitat.
El que sobta de l’anunci de Mas és que per estalviar 1.000 milions inicia una política que afecta un cop més les butxaques i les carteres de les persones assalariades (impostos, taxes, copagament,...). I moltes d’elles ara han votat a CiU.
Galdós agraïment.
Afegeix un comentari