Corre per les xarxes socials la brama que el tema de la crisi és un muntatge dels que manen –aquests que mai ningú explica qui són– per tenir-nos acollonits i submisos. Com en una immensa partida d’escacs, les forces misterioses mouen fitxa i tot el tauler trontolla. La vella i coneguda teoria de la conspiració universal que tan bé funciona en temps de crisi. Quan la gent té la por al cos. I el cert és que, agradi o no als que donen la cara, si les coses se segueixen fent i explicant tan malament com fins ara, la gent seguirà atemorida i la sortida de la crisi serà més difícil del que està essent. No es pot anar passejant cada dia pel nas de la gent l’imatge de la caixa forta de la Generalitat (o l’estat, que tant se val) plena de teranyines mentre es va sabent, de mica en mica, que cobren i recullen determinats càrrecs de la mateixa administració. No es pot explicar que fa quatre dies que s’ha auditat oficialment una cooperativa d’agricultors just el dia després que els socis han anat a treure diners per pagar la llum i s’han trobat amb què, en el millor dels casos, s’hauran d’esperar per tenir el que és seu. Perquè aleshores la gent, que en contra del que molts pensen no és tonta malgrat pugui ser primària, associa la caixa buida al pillatge i el control auditor amb la conxorxa per tapar-se mútuament les vergonyes. Exemples no n’hi falten. A tots els nivells.
A la vista d’això, potser cal començar a exigir als responsables una mica més de transparència i claredat. Que hi ha una cosa dita didàctica i una altra anomenada pedagogia, que van nàixer per explicar, de forma entenedora, les coses difícils. I si durant segles hem tirat de l’abella i la flor per no posar-nos vermells quan els fills preguntaven d’on venien els nens, segur que podríem trobar exemples planers per explicar-li a la gent la crisi. Com dir-li que, durant anys, hem anat tirant de beta pensant que el popular “totxo” no perdria valor, i que ara toca pagar aquell error. Però sense amagar-li que les requalificacions de terrenys venuts després a preu d’or són tant o més culpables que el “totxo”. Perquè una segona vivenda pot perdre valor, però mai com el que perd un terreny que deixa de ser edificable. Per la via de no trobar constructor o de l’oferta a meitat de preu que ens fa el veí del país de sota. Tampoc val a fer trampa explicant només la part que toca al ciutadà. La relativa inconsciència de qui, simplement, volia prosperar. O potser només amb la pèrdua de preu dels pisos s’entén el daltabaix que estem patint? També cal explicar la voracitat de l’especulació corporativa a tots els nivells, la desídia o incapacitat dels encarregats d’administrar aquella terra de Xauxa momentània, la frivolitat a l’hora de decidir certes despeses milionàries i, per damunt de tot, la manca de control eficaç sobre tot plegat mentre es posaven els focus en els aspectes formals i en la presumpció d’innocència del especulador. Una presumpció que sovint s’ha acabat demostrant que no era altra cosa que mandra institucional que els espavilats, individuals o corporatius, han sabut aprofitar.
Un cop ben explicat tot això, es podrà demanar a la gent que entomi les solucions que li proposen. Dir-li a la gent que s’ha d’apujar el preu de l’aigua perquè l’A.C.A. està entrampada fins les celles sense explicar-li que, entre altres coses, la situació deriva de la supèrbia d’uns senyors (tècnics i polítics) que, com els nous rics, volien solucions ràpides al preu que fos, és fer trampa. Dir-li a la gent que el que necessitem per sortir de la crisi és R+D és amagar part de l’ou. Perquè si aquesta R+D acaba en mans de multinacionals (on acaben els resultats de la recerca en Sanitat?) haurem fet el negoci del Robert i les cabres. Sobretot perquè al final tot acaba gratant una mica més la butxaca del ciutadà. Ja va essent hora de destriar el gra de la palla. I si nosaltres hem de pagar amb diners, dèficits que no hem generat, ells (els causants del desgavell) haurien de pagar també la part que els correspon. De moment, segur que molts ciutadans, primaris però no rucs, s’acontentarien amb que no cobressin la feina que no han fet bé. Oi?
Afegeix un comentari