Ho sento, però jo cada cop soc més partidari d’aquesta modalitat de “Sálvame” judicial on els advocat, com si fossin tertulians, tenen deu minuts per dir els seus arguments i es dicta la sentència. Per evitar els espectacles de togues i punyetes que no s’acaben mai i, sobretot, per evitar casos com el que ha passat al jutjat correccional de Nevers, a França.
Resulta que estaven jutjant un noi de vint i alguna anys per delictes de violència i, del públic, surt el seu germà de vint i va a fer-li una abraçada.
Gest emotiu, pensareu. Doncs no. Enmig de l’abraçada, cau a terra la boleta de cànnabis que el benjamí passava al seu germà, cal pensar que per alleugerir-li les hores d’avorriment de la comissaria o la presó. Detingut immediatament, el germà petit diu que se l’havia trobat per terra de la sala del jutjat. Suposo que pensant que algun advocat es posaria vermell.
Veieu com tinc raó en demanar judicis ràpids? Evitaríem aquests ridículs judicials.
El que no entenc és com, a València, no va aparèixer a mig judici la minyona de Paco Camps portant-li una americana nova.
Afegeix un comentari