Quan ets avi o avia et retrobes amb els contes”. Ho feia fa poc una àvia i cal convenir que té tota la raó. Cada casa i cada família pot retornar als seus contes. Els de la infància dels avis, els de la infància dels fills i els d’ara. Del Patufet a Les tres bessones. En aquesta llista ara mateix podria posar-s’hi Els tres porquets, Els tres ossets i la rinxols d’or, El Teo, el Mic, aventures de Filomeno, Tin-tin, Asterix, Peter Pan, la fauna de Disney,...i molts d’altres.
L’IMPACTE MÉS FORT, però, viscut de prop ha estat amb dos clàssics anglesos. L’illa del Tresor, de RL Stevenson i Els Viatges de Gullivert o Viatges a diverses nacions remotes del món de Jonathan Swift. Penso que la novel·la d’Stevenson és una de les millors novel·les del món, tot i la ganyota escèptica que va fer un professor novaiorquès en escoltar aquesta opinió. L’hostal; Jim, el noi protagonista, els pirates, el vaixell, el cofre, el cuiner coix, el lloro, l’illa, el metge, els atacs,... tenen un poder que atrapa l’interès i desvetlla la imaginació. Els néts obrien els ulls mirant els dibuixos del llibre en escoltant el relat. El bocoi de pomes on s’amaga en Jim i des d’on sent el crit de ‘Terra a la vista’ és el cau de tots els somnis.
L’altre llibre redescobert te, àdhuc, un paral·lelisme amb el moment actual que et deixa perplex. Ho vaig sentir vivament mentre descabdellaven la narració i miràvem les il·lustracions acolorides del conte.
GULLIVERT LLIGAT DE MANS i peus i infestat d’homenets petits com si fossin formigues, és el dibuix típic que apareix en totes les edicions. El protagonista és al país del enans o gent petita, Lil·liput i el mot lil.liputenc és un dels noms usats per descriure i definir coses petites o empetitides. Gullivert és fet presoner, però la seva bonhomia i astúcia el fa imprescindible. És l’home de la força. Li diuen l’home –muntanya i no els cau bé que apagui el foc que consumia el plau reial orinant-s’hi a sobre–...
En el segon viatge Gullivert cau al país del gegants i ell és el lil.liputenc. Capturat ha de fer pallassades per poder sobreviure. És mostrat com una raresa per les fires. A Brobdingnag, el país del gegants, discuteixen si és un embrió o un nan i conclouen que és una fantasia de la natura... Li posen el nom de Grildrig, que vol dir homenet.
Gullivert s’escapa de l’illa dels lil.liputencs, on dos pobles es barallen pera qualsevol cosa, i una àguila per casualitat el pren de l’illa del gegants. I ell, arribat a Londres trigarà a recuperar la visió autèntica de les dimensions humanes. En retrobar els seus encara els veu com si fossin nans.
SWIFT POSA TRETS moralistes a la seva narració i descriu irònicament l’Anglaterra del XVIII en parlar de les característiques de la terra dels nans i la dels gegants. Uns tenen baralles per com es mengen els ous passats per aigua, enterren els morts cap per avall i fan fer equilibris i acrobàcies als qui volen ser funcionaris, i en la justícia creuen en la recompensa material i la representen amb un sac d’or i una espasa embeinada. I al país dels gegants, el rei un cop escoltada la història d’Anglaterra, li fa unes preguntes punyeteres, entre elles: “¿Els diputats del poble no es fan escollir mai amb diners?”. I refusen la pólvora que els ofereix i renuncien a dominar l’art de fer canons.
Swift fa fer a Gullivert dos viatges més a Laputa i a Hauyhnhnms. En aquest darrer país, els cavalls són molt més nobles que els homes. Els paral·lelismes sorgeixen a cada aventura i les comparacions venen soles....
Afegeix un comentari