MANIFESTACIÓ O PROTESTA?

A força d’encunyar i popularitzar l’expressió “manifestació de protesta”, hem anat desvirtuant els dos conceptes reunits en ella tot creant-ne un tercer força ambigu. Perquè, si passem pel diccionari i per l’origen de les paraules, una manifestació és una “demostració col·lectiva en què les persones  concurrents fan paleses llurs conviccions, desitjos o sentiments a favor d’una opinió o d’una reivindicació”, mentre que una protesta és una “reclamació contra un acte o una mesura que es considera il·legítim”.

Algú podrà adduir que es pot demostrar mentre es reclama. Que es pot estar a favor d’una cosa tot estant en contra d’una altra. Però estareu d’acord amb mi  que una acció d’aquest tipus és, pel cap baix, interpretable. Uns podran dir que es mostraven a favor d’una opció tot manifestant-ho mentre altres podran afirmar que estaven en contra d’aquella mateixa opció, protestant.

Aquest diumenge, els carrers i places de les nostres capitals es van omplir de gent. És cert. Però que ara els sindicats, que havien dit que no convocaven mesures per deixar que la ciutadania s’expressés lliurement, vulguin capitalitzar l’èxit no deixa de ser una forma de dur l’aigua al seu molí. Perquè, què hauria passat si les xifres no haguessin estat tan clares?

Cert que les pancartes sindicals identificadores sovintejaven, però, algú va comptar les pancartes orfes de sigles? O aquestes també tenien pare i mare?

Perquè, posats en aquesta tessitura, la reaparició de la Sra. Chacón al darrera de la pancarta del seu partit de la manifestació de Barcelona, també es podria interpretar com una reafirmació de la ex-candidata per part del seu partit a Catalunya.

Però jo insisteixo. El que es va viure aquest cap de setmana arreu de l’estat espanyol, era una manifestació a favor dels sindicats o una protesta contra les mesures de retallada del govern? Perquè, al meu entendre, les dues coses no signifiquen el mateix. Ja portem massa temps immersos en una societat on, interessadament, les coses han de ser blanques o negres. Una estratègia que permet als dos bàndols de qualsevol competició sumar interessadament els que opten per les terceres vies, i així no quedar tant en evidència quan la seva opció no és la guanyadora.

Jo tinc clar que els sindicats, fent pública la seva desvinculació de la convocatòria, van aclarir que aquest diumenge la gent protestava contra les mesures de retallada del govern. Ara son ells el que han d’aconseguir que aquesta mateixa gent es manifesti a favor de les mesures que ells proposin.

Per una vegada, no barregem parenostres i cigrons.