Parlar del fred

Parlar del fred, ho hem fet altres vegades, és més o menys temps perdut, perquè exposa a una manera de dir alguna cosa quan no n’hi ha altra millor per establir comunicació entre persones. El fred és un recurs quan no tenim més idees, com si aquestes haguéssin quedat glaçades, just per això de les temperatures. Temperatures que són, és clar, és baixes que aquelles que es donen la majoria de dies de l’any. I és que això de parlar del fred ho acostumem a fer aquells mesos que incoporen la “r” en el seu nom. És clar que s’aguditzen al gener i febrer, just quan el dia s’allarga i el sol plana més alt, just quan el sol brilla amb més intensitat. I tot plegat no vol dir que, a part del gener i frebrer, no hi hagi alguns dies que les temperatures siguin més baixes d’allò estimat com a estàndard, qüestió de veure el termòmetre per adonar-nos si la sensació de fred és real o una sensació pròpia de cada persona i moment.
Cada persona té una certa sensibilitat al fred, però per a alguns això del fred no passa de ser una baixada de la temperatura que els facilita la respiració i no els crea cap dificultat de fred. S’acomoden fàcilment al canvi climàtic que els permet gaudir d’una sensació de benestar. Són aquelles persones que la calor els condemna a passar per un calvari que altres suporten millor. Es curiós que la naturalesa ens hagi dotat de més o menys sensbilitat quan baixen les temperatures. Semblaria que els humans i la resta d’éssers hauríem d’estar tallats per un mateix patró; quan un sent fred, els altres també. Més, encara, que hi ha persones que són poc sensibles a les baixes temperatures i es guien per la roba d’abric, per allò que porten els altres. Tot curiós si es vol entendre així, però que la naturalesa no ens explica perquè és així.
Potser això ajuda a entendre perquè una majoria de persones diuen que no senten fred, quan de veritat el termómetre indica que la temperatura és baixa comparada amb una altra. I tot ens fa pensar que si en això del fred no hi ha una opinió realista, no ens hauria d’estranyar que el comportament social de les persones sigui divers, prou més dificil de mesurar. I no es tracta tant de la importància del fred com a tal, si no de la interpretació que en fa cadascú davant l’existència d’una situació anòmala en quant a temperatura o sensibilitat a la mateixa. Això pot ser indicatiu que la sensibilitats diferents en l’àmbit de la convivència humana. Fins i tot es diu que els animals tenen comportaments diferents quan es donen certs canvis en la naturalesa.
Però si uns senten més fred que altres, quan baixen les temperatures, ho podem entendre per la qüestió dita de sensibilitats. Allò que ja no es tan clar és que tot això de sentir fred o no, és bàsic en una visió que s’agafa com a mesura d’allò que passa en un entorn determinat. Dir que no fa fred, perquè ara ja no es veuen glaceres pel carrer, sense més matisació, pot ser inquietant. Que ara no es vegin glaceres en alguns patis de les cases, caldria cercar-ho en què ja no es donen regalims d’aigua maldestra que es desviï del seu curs natural. Cosa que sí es donava quan les aixetes eren porta oberta a perdre aigua i estendre’s pel pati. Ara d’això dels patis i altres no forma part dels interessos d’aquells que altra hora s’havien d’adaptar a les possibilitats i condicions que es donaven.
Tot això, però, no deixa de ser una visió de la gent d’un canvi de temperatura que es dóna. Que un tingui calor i altre fred potser no és cap cosa que ens hagi d’inquietar, perquè allò que compta de veritat és allò que entenem nosaltres quan les coses són diferents en si mateixes en els diversos ordres de la vida i quan cadascú els afronta de la millor manera. Altra cosa seria que el fred o la neu entrés de forma excessiva, que ja tenim assumit el febrer de 1956 que escapa al control de mesures que serien necessaries per evitar el dany. Una causa de força major que va més enllà d’allò propi d’un fred o d’un més o menys estàndard.
El fred amb moderació és bo perquè hi ha una parada vegetativa de moltes plantes, entre elles la vinya, que descansa en benefici de la propera collita. I el fred no afecta els ceps i no sobrepassa aquells 12-15 graus, que sí posaria en dubte la vida dels mateixos.
Però temperatures de 0 a 10 graus sota zero no són cap impediment perquè els ceps mantinguin la seva propia vitalitat. Fins i tot, les temperatures baixes són bones per contrarestar els flagells com la mosca de la fruita i la de l’oliva, el cuc del raïm i altres El fred es bo fins a cert punt, quan sobrepassa allò que anomenem un estàndard, fixat en el temps, pot crear problemes greus. I no sols un fred d‘uns quants graus sota zero, sinó uns pocs graus si la vegetació és activa.
És així que una gelada, dita de primavera, pot afectar la vegetació que en condicioni la collita. Però no sent recent la vida del cep, del presseguer o altres. I si d’allò que es tracta són els cereals, en període d’hivern, són prou resistents a les gelades per no condicionar la collita. Això és una mostra que el fred no afecta igual unes plantes que altres. Les plantes tenen, també, diferent sensibilitat per fer o no front a les gelades. Fins i tot, les cols. Déu les ha dotat per poder resistir temperatures molt baixes tot pensant que no falti la verdura quan els mesos d’hivern, en clima fred, deixa pocs recursos per equilibrar la dieta. Això, abans, és clar, perquè ara els fruits i les verdures arriben d’arreu on no fa fred. I els congeladors són font d’aliments.
Amb tot, ens quedarem embaladits que tenen, moltes personen, de capgirar o d’entendre que ara no fa fred tot i que el termòmetre marqui zero graus o més sota zero. Aquesta forma d’entendre-ho ja és una qüestió que sobrepassa la capacitat de molts humans perquè es facin opcions tan agosarades d’interpretar les dades que dóna el termòmetre i que molts les patim en pròpia carn. I si això es dóna a un nivell tan palpable com el fred, que el de dalt en agafi confesats si hem de confluir en alguna eventualitat d’aquelles que hagin de donar solució. Que vingui aviat la primavera!