Estem en un tipus de societat en la que, quan una cosa costa anys per aconseguir-la, en comptes de donar-li més valor, resulta que quan arriba ja ens n’ hem cansat i quasi sembla que, com que no l’hem obtinguda quan la volíem (o sigui, ràpid) ja quasi fa nosa i no sabem què fer-ne. Una cosa així és la que està passant amb la consideració del Penedès com a unitat territorial. Ara que la Generalitat ha dit que ja és el vuitè Àmbit del país (la única divisió territorial que avui hi ha pròpia de Catalunya, a l’espera de les Vegueries), costa saber quin és el següent pas que hem de fer i quasi sembla un tema caducat, doncs es va plantejar fa més de 10 anys. Compte que una cosa així no ens passi amb el futur de Catalunya, ara que ens volem autodeterminar!
Per molt que ens hagi cansat el procés de reconeixement del Penedès, crec que hem de pensar que 10 anys és un temps prudent per modificar pensaments i moure una maquinària administrativa acostumada a anar, des de fa segles, en una altra direcció. La rapidesa de les comunicacions que tenim actualment no ens hauria de fer creure que els pensaments i les normes col·lectives també van a aquesta mateixa velocitat. I tots plegats ens hauríem de creure més allò que tots diem del camí a Itaca, que és tan important com el fet d’arribar-hi.
I ara cal posar-se les piles tots plegats, especialment qui té responsabilitats, per avançar en aquest camí i fer servir tot el que ens ofereix. I el primer és la redacció del Pla Territorial del Penedès per primera vegada. A primers d’abril els Consells Comarcals han d’haver anomenat els seus representants en aquest procés i abans es presentarà el treball que ha d’ajudar a avançar, fet per molta gent en el marc del Pla Estratègic del Penedès impulsat per la Fundació Pro Penedès (un nom de fa 25 anys que sembla tota una premonició). I el Govern també ha de fer la seva part, considerant-nos un Àmbit més, també a efectes de descentralització de la Generalitat. Doncs va, som-hi!
Afegeix un comentari