Dir perquè es dóna malura o oïdi en els ceps no passa de ser una ingenuïtat si es considera que hi ha un fong, uncínula necator, que afecta els ceps en la seva fase de desenvolupament vegetatiu. El fong fa dels ceps una de les plantes preferides, a més d’altres és clar, per desenvolupar-se tot afectant la vegetació, que pot acabar per arruinar tota la collita si no es fa una prevenció per evitar l’atac. Potser sembla que aquesta és la raó perquè es doni una problemàtica que va en augment any rere any. En tot cas, es dóna per sentat que la malura és present a la vinya perquè el fong està dotat per viure i multiplicar-se a expenses dels ceps, de la vegetació tendre, brots, fulles i raïms.
I tot això ja ho sabem, no és cap novetat per dir-ho d’una manera prou clara. I si això és així, sols cal un antídot per evitar que el fong es desenvolupi. Es disposa d’antioïidi diversos, capaços de prevenir i, fins i tot, erradicar una infecció ja declarada. Bé que no tot els antioïdi tenim a l’abast, tot no sembla tan difícil per fer-ne un control en ceps sotmesos a conreu i tuteats pel conreador que en té cura. Però la veritat és que la malura cada any té més presència en les vinyes del nostre entorn i altres, cosa que passa i posa en alerta que alguna cosa escapa al bon fer dels conreadors. Per ser més concrets, no tots els conreadors tenen vinyes afectades per la malura.
Que hi ha un fong i un medi que són la base de la proliferació de la malura, és un fet, que disposem de productes antimalura prou eficaços, és cert. Que el conreador té prou mitjans per protegir els ceps, també és cert. Cal preguntar-se, per què hi ha una afectació progressiva de malura en els ceps? La malura, a diferència del míldiu, no precisa de pluja per desenvolupar-se, sols precisa d’humitat i una temperatura superior als 15 graus. I això es dóna tot seguit de la brotació dels ceps, que fa que la vegetació quedi a mercè del fong. Vol dir que a partir que els brots tinguin un creixent d’entre 5-10 centímetres, s’hi ha una pupul·lació de conidies del fong, la invasió està servida. És clar que si es tracta d’un entorn on no hi ha conidies, el risc d’infecció no existeix.
L’arribada de productes de noves generacions antimalura, com els inhibidors de la biosíntesi de l’ergasterol (IBE) i més recentment de l’astroloy, vivando i altres, que tenen capacitat fins i tot erradicativa, d’una infecció ja declarada, no justifica que la malura vagi en augment. El fong causant de la malura no penetra a l’interior dels teixits del cep, la seva actuació és externa (hectoparàsit) i es més fàcil controlar-lo que el míldiu, que és un fong endoparàsit que penetra dins els teixits. El fet que l’oïdi o malura sigui o actuï de forma externa és més fàcil poder-lo controlar, tot i estar arrapat a les parts verdes del cep. Si es disposa de productes prou eficaços i la malura progressa, s’ha de valorar que potser no es fa un bon ús dels antimalura, possiblement per un excés de confiança, o mala interpretació de com i quan s’ha de fer la prevenció i control en tot cas.
Seria bo pendre consciència que hi ha classes de ceps que són més sensibles que altres a l’atac del fong de la malura. Que hi ha hàbitats o indrets on el fong troba millors condicions de temperatura i humitat per desenvolupar-se. Que fa falta contemplar, fer la protecció en els moments adequats, quan les condicions climatològiques acostumen a ser més propícies perquè el fong sigui més actiu. Es donen com a quatre moments que són més favorables perquè el fong actuï més activament. Primer, quan els brots tenen aquells 5-10 centímetres. Segon, a l’inici de la floració. Tercer, quan els grans abasten el tamany d’un pèsol. Quart, quan els raïms inicien el verolat. Tot són com quatre regles elementals. A més, que varietats més sensibles, com chardonnay, cabernet, samsó, moscatell i altres poden requerir fins a 6-7 tractaments.
I és clar que en determinats llocs on estan situats els ceps pot magnificar-se l’exigència de major nombre de tractaments. Un chardonnay prop del mar, zona de més humitat, pot doblar-se els tractaments envers la part alta, regions I i II. Això indica que s’ha de valorar la sensibilitat varietal a la malura i el lloc d’implantació, a més de les característiques de l’any, que poden afavorir o no el nivell d’afectació. Tot això, a més de considerar que la protecció del cep cal fer-la amb la dosi de producte que es requereix per evitar la proliferació del fong. Una dosi d’antimalura inferior a la requerida no té capacitat per prevenir l’atac del fong, i dóna lloc a una possible resistència del fong al fungicida.
És fàcil cometre l’error d’aplicar poc producte antimalura. La dosificació s’ha de fer en funció de la superfície de vinya o protegir i el volum de vegetació a cobrir. Superfície de vinya i volum de vegetació és allò que marca la pauta de dosificació. Sovint es vol associar l’aplicació de l’antimalura i l’antimíldiu, cosa que és possible per fer un estalvi de feina. Però tot suposa el risc que el tractament es faci a destemps, ja que no sempre coincideix una i altra actuació. Si no plou, no hi ha risc de míldiu, i el tractament es pot desplaçar fins que es prevegi el risc del mateix. Però no és així el de malura, que s’ha de contemplar, com a mínim aquells 5-10 centímetres de brotació, floració, tamany de pèsol i inici del verol.
I tant o més d’interès és mullar adequadament la vegetació, salvant el cas d’usar sofre pols que es gasifica i abasta parts que no han estat a l’abast del sofre directament. La resta d’antimalura són de contacte i sols tenen una expansió limitada a l’entorn del lloc d’aplicació. Això fa que s’hagi de mullar bé. I que quan es fa l’opció del tractament o aplicació conjunta de míldiu i malura, contemplar que la dosi a utilitzar sigui en funció de superfície i volum de la vegetació. A la pràctica, totes aquestes consideracions són poc complicades, més aviat si falla alguna cosa és que es vol ser massa pràctic, sense valorar quina és l’actuació que cal fer en cada cas.
Afegeix un comentari