Perspectives

Parlar de bones perspectives no fa cap mal, bé que no sempre es contempla, dóna vida i estímul per anar endavant.

Són aficionats a emetre judici d’allò que pensem es podria o es pot produir en un avenir. Més aviat que tard com pot ser la previsió de collita o bé la campanya de venda de cava per les festes nadalenques. I ho fem de forma espontània, sense valorar gaire les dificultats o no que es poden donar. I encara més de forma calculada per vendre una idea positiva d’allò que es parla. Quan la collita no es valorable diem que les perspectives són bones o no, cosa que en aquell moment és real, però que tot pot canviar en un tres i no res, perquè hem canviat les condicions que es donaven en un moment. Forma part d’una manera d’estimular la ment en favor d’aconseguir allò per al qual es treballa. És clar que no es pot dir que tot va bé, sinó és així, però si tot té una semblança que s’arribarà cap a un final favorable, no hi ha perquè no anticipar que tot pot ser així.
Tot això ja ho tenim prou assumit i som cauts a l’hora de fer pronòstics que vagi més lluny del dia a dia. Tot és massa exposat a les inclemències del temps com per ser prou cauts. L’experiència convida a mirar les coses ni molt bé ni molt malament, salvant excepcions que poden conduir a veure-ho així. Cosa que es dóna quan el temps fa de les seves i d’una collita aparentment generosa es transforma en un no res. Per això, s’extrema la valoració a ser neutre, el més neutre possible a condicionar-la a les expectatives que es puguin donar. Millor, però, que siguem optimistes quan allò que hi juga és la collita o altre que condiciona la viabilitat de l’explotació o perquè voldrà dir que les bases són bones i sols una mala passada del temps o altra farà variar allò que en un moment es dóna per bo. Tot potser ja no és igual quan es fan valoracions de judici en altres coses, que ja no depenen del temps com a tal.
Sovint es diu que hi ha bones perspectives en la venda d’un o altre producte, que després el mercat en dictara quin ha estat el resultat final. Dir, abans de les Festes de Nadal, que es veu una perspectiva positiva en la venda de cava, és també condicionar-ho tot que el mercat sigui generós en el consum d’aquests producte, el cava, que té les seves arrels en la vinya. Per dir això, que els perspectives són bones, sols les perspectives, s’ha de partir d’una manera de veure les coses que facin entendre que aquests fet es pot produir. Que la gent tingui capacitat per consumir cava, perquè hi ha tendència que els consumidors s’inclinin per aquest producte en lloc d’altres. Perquè ara la moda convida a consumir en aquest sentits. Tot són factors que activen el cava cap a un augment del consum si es dóna això.
A vegades, però, pot no donar-se factors positius en pro d’un major consum, collita de qualitat o altres. Que llavors es faci una valoració a l’alça, es pot entendre perquè es copsi un ambient favorable a la qüestió que es planteja. Dir que es disminuirà el consum se’l condueix cap a un pou sense sortida. Dir que el mateix millorarà el consum i, per extensió la venda, segur millorarà l’estímul. Es ben cert que quan es fa referència a Festes tant assenyalades com són les de Nadal, dir que les perspectives de consum són bones, pensem que predisposem a promocionar el producte com a tal. Perquè les Festes del Nadal són propicies perquè es contempli fer del cava un nèctar idoni per ajudar a la celebració de les mateixes.
Tot i que en algun moment es pugui partir d’una idea de fer volar coloms, no és menys cert que hi ha expressions que captiven a uns i altres cap a una tendència determinada. La idea de fer volar coloms en un sentit figurat, no passa d’un joc per despertar uns ànims que no sempre es troben al millor nivell. Dir que la collita és de molta qualitat, si ho és, s’ha d’entendre com allò que convida a l’estímul per donar vida, o més vida, a un producte, en aquest cas el vi i el cava com a tals. I potser això no sempre sabem manejar per donar imatge d’allò que produïm i venem. Però tot això no es dóna sols en la venda d’un producte, sinó que forma part d’una manera d’interpretar les situacions en cada moment. Ara que l’economia no és allò que va millor, que hi ha crisi, dir que anem malament potser no és allò més afortunat, tot i que sigui veritat.
Pot ser que això de l’economia no sigui allò millor, i ser-ne conscients és primordial per donar un enfocament tendeix a superar-la. Però fer-ne un victimisme sols porta cap a un terreny poc apropiat. I potser en això s’hauria de valorar molt positivament que el poble, més que lamentar-se, tingui una actitud el màxim de positiva. Un fet que constaten aquelles persones que són afectades per dificultats. Tot això tindria a veure amb la qüestió de perspectives en ser positius, perquè millora l’ànim de cadascú de nosaltres envers fer front a situacions difícils o no tant difícils. El camp sap encarar amb valentia tot el munt de dificultats que sobrevenen, les de producció, les de venda, la repercussió en la família i altres.
Si en això del cava, s’han complert o no les vendes, caldrà valorar-ho quan arribin les dades de les vendes que s’hagin fet. Dir abans que s’estima un augment del consum segur que no perjudica gens als interessos del sector vitivinícola. Llàstima que això no es faci extensiu al vi tranquil que clama per retrobar aquella consideració que tingué altra hora com a aliment. Bé que ara es parli de vi com a nèctar, que fa les delícies del paladar, però que no abasta a tot el sector social. Ens imaginem si la medicina fes una opció decidida pel vi com coadjuvant per la salut. I no diem cap assenada perquè està provat que el vi i el cava no són cap enemic, sinó que tenen un paper positiu en la salut, excepcions a part, és clar.
No ens agrada que el vi hagi de passar per camins amb prou marrades per poder manifestar les seves bondats. Cert, també, que el vi no es pot prendre com si d’aigua es tractés, de la mateixa manera que no es pot menjar o fer abús del pernil o altres. Que es vulgui culpar el vi de l’excés abusiu del mateix ho entenen, però no aquell consum que facilita l’existència en aquest món. També que part dels metges no contemplen el vi com un aliment perquè en la composició hi entra l’alcohol. Tractats de medicina i vi apunten que aquest ha estat en controvèrsia i, fins i tot, en algun país, en algun moment, havia estat prohibit. Temps eren temps!