Es poden treure moltes conclusions de la commoció social que ha provocat la difusió massiva del documental “Ciutat Morta”, des de la ràbia per com actuen persones a les que la societat encarrega que vetllin per tots nosaltres fins a l’espant de comprovar que tant jutges com càrrecs públics, davant de fets problemàtics, donen per bona la versió que els hi donen els policies sense comprovar mínimament la coherència d’aquesta versió i sense proves clares dels fets. I torturar i mentir sembla que és una pràctica força generalitzada, com denuncia un ex-sergent de la Guardia urbana de Barcelona, corroborat aquests dies per tres persones afectades en un cas, que van fer una denúncia que els jutges mai han investigat, o un altre que el van condemnar amb l’única paraula d’un responsable de la Guardia Urbana, avui cap de la policia local de Gavà. I més quan tot això ho fan membres d’una policia local, la que es pressuposa que està més directament per donar suport a la convivència i als ciutadans.
Crec que hi ha dues conclusions que caldria implementar d’immediat. La primera, òbvia, treballar per instaurar una autèntica cultura democràtica en els cossos policials, amb una voluntat política de tolerància zero contra els abusos de poder, maltractaments i tortures. I la segona, coincidint amb l’ ex-sergent de la Guardia Urbana, José Martínez, la dissolució d’aquestes unitats a les policies locals. Soc un ferm partidari de que la policia local faci exclusivament una tasca de proximitat, de vetllar pels problemes que es generen amb la convivència diària a les nostres viles i barris. Estem en un país en el que hi ha una policia especialitzada en estar prop del ciutadà i vetllar pels problemes del dia a dia. Doncs aprofitem-ho, que no es dediquin a altres tasques per les que ja hi ha altres cossos, i que la foto de policies locals de Vilafranca amb material antiavalots que hi ha a la pàgina 95 del llibre recentment publicat d’aquesta policia, sigui una anècdota per recordar el que no ha de fer la policia local.
Afegeix un comentari