Valorar allò que no ha passat, però que hagués pogut passar, fa que hi hagi millor actitut d’actuació si es dóna el cas.
Part de l’estiu i de la tardor no ha plogut gens, ha faltat l’aigua que ha creat un que altre ensurt en la deshidratació dels raïms. La temperatura s’ha prodigat en setembre i octubre fins que el cel ha enviat aigua. Tot això es manifesta al nostre entorn, però parlar de pluja pot fer molt de bé al conreu dels ceps i, també, mal si es dóna en moment inoportú. I parla de pluja, que no s’ha donat en temps passat, sembla més una fotesa que d’alguna cosa que tingui sentit. Això ho sabem, però, de vegades, no va malament fer un ejercici pensant en allòque hagués pogut ser i no ha estat. Ploure en època de verema, com ho ha fet a finals d’octubre i primers de novembre, malament.
Ara, la pluja última que es pot xifrar rentre 100 i 200 litres m2, i al llarg de més de 10 dies permet pensar que el camp disposarà d’aigua que li fa falta per portar la collita endavant, la de cereals si es vol més concretament. Però que també hi haurà aigua per a l’inici de la brotada dels ceps més de març-abril. Això pot ser una raó suficient perquè s’entri en un cicle de la vinya amb garanties que els ceps no hauran de patir per superar aquesta fase del conreu. Un fet al qual potser no donem la importància que té perquè, en aquest moment, es pot dir que els ceps encara es troben acabant el cicle anterior. I si no plou, els ceps no donaran cap senyal de manca d’aigua. Quan això es fa notori serà més endavant, quan de veritat estem en ple cicle vegetatiu.
Però retornant al passat proper, referit a la verema, un pas enrera en el qual no hi va haver pluja, és burxar en terreny que no té interès o poc interès, si es vol dir així.
Amb tot, però, si la verema d’aquest any ha estat prou bona, no imaginem que hauria passat si en el més d’agost-setembre hi hagués hagut aquells 200 litres de pluja per m2 durant 10-15 dies. Potser ara, això, atès que no s’ha donat és inútil que se’n faci comentari. Però ens preguntem si hagués passat, parlar-ne seria rascar la ferida que hagués deixat l’aigua caiguda. Ferida sí, perquè la qualitat del raïm s’hagués vist afectada, els raïms haurien perdut qualitat o, fins i tot, s’hagués perdut part de la collita. Els nervis que això hauria suposat hagués tramés una angoixa, no sempre fácil de superar.
Gens fàcil de superar perquè la rendibilitat del conreu dels ceps no dóna ànims per assumir un cop d’aquesta mena. Cert que potser això no és gaire normal que es doni en un mes d’agost o setembre, perquè el clima respon a un altre criteri per pensar que plourà 10-15 dies seguits. És, doncs, poc probable que hi hagués hagut un temps plujós com el que s’ha donat aquests dies. Que d’això no cal parlar-ne, segur que no perquè no ha succeït.D’acord que quan una cosa no passa no cal considerar-ne els mals que s’haguessin pogut donar, si es vol no mirant el passat que no ha passat en el sentit que l’interpretem ara. Però, de vegades, potser moltes vegades, cal fer un acte de conciència per entendre que passen o poden passar coses que no les contemplem com a normals, però que poden passar.
Una afectació d’oïdi o malura en grau elevat no és dóna, però es pot donar. I sinó mirar enrera per contemplar un munt de vinyes que han rebut les carícies del fong que dóna lloc a l’oïdi. Això que ho contemplem perquè s’ha donat i afecta els interessos dels conreadors que s’han vist afectats. Potser es dirà que una cosa no té relació amb l’altra, una pluja, que no s’ha donat, i una malura, que sí s’ha donat. Bé que en el cas de la malura entra en joc la pròpia afectació del fong per un excés de confiança perquè un atac desbocat no s’ha de donar, però es dóna i s’ha donat. I una pluja inoportuna no es va donar i tampoc està a l’abast de decidir pels conreadors. D’allò que passa i d’allò que podria passar, és bo fer-ne una reflexió i establir un nexe que en faci estar atents a allò que és possible que es doni.
I tampoc és questió d’estar pendents d’allò que hagués pogut passar, no més aviat donades les plugues de durada, valorar tot allò que si es dóna i com afrontar-ho. La malura és un exemple que ens ha agafat mig despullats, sense que penséssim que això era possible i que calia contemplar-ho. El perquè la malura ens ha enxampat, tot i que sigui una expressió feta, és perquè no s’ha fet una valoració d’allò que pot succeir i com actuar per a donar-hi una solució. Potser sí que podem fer un manyoc de tot allò possible, però com a mínim tenir present quins són els punts febles susceptibles de produir-se. Quan estem a l’inici de la poda dels ceps, queden hores per estimular la ment i veure si es dedica temps a planificació, bé que sigui sols de forma mental.
Que ens hagem de referir a la pluja com a tema, és perquè la pluja forta implicita un bagatge de connotacions en el cicle productiu dels ceps. Bé que sabem que no la condicionarem nosaltres i sols depèn d la naturalesa que vulgui, més o menys, ser generosa. Però si no hi ha disponibilitat d’aigua, la viabilitat del conreu està en entredit. Més ben dit, si no hi ha aigua, o un mínim d’aigua, no tindrà interès afrontar un conreu, sigui el que sigui. En terra de secà no es poden fer gaires més coses que confiar que el cel ens enviï la pluja, en els moments més favorables, perquè els pugui desenvolupar la seva activitat. I per demanar, que ens enviï l’aigua de forma idònia a les necessitats, tot i que cada terra no és igual i una en pot rebre suficient i, altra, mancar-ne.
Les labors del sòl són o van encaminades a fer un reservori d’aigua i suprimir les herbes que procuren viure a expenses de l’aigua que va destinada als ceps. Perquè fer conriure ceps i herbes, que enren en competència per l’aigua no passa de ser una associació pensada per climes més plujosos o bé conreu de ceps en regadiu. Però potser la vinya no s’hauria de contemplar d’aquesta manera, a excepció de plantacions on es busca una producció concreta, que vagi encaminada a un vi molt concret. Que no és mala idea si es troba la forma de revaloritzar el raïm i el vi. Però això no està a l’abast de tothom, més aviat escapa de la majoria. I no sempre es pot fer allò que altres fan, perquè cal contemplar tots els factors que es donen en l’entorn productiu. Encara que valorar allò que convé, és fer treballar el coco per anar endavant.
Afegeix un comentari