Aquest d’ara és un cap de setmana ben ple. Fira a Vilafranca, amb galls i vi negre. Fira, d’un altre caire, al PSC per trobar gent que assumeixi el risc de redreçar un partit d’esquerres. Marató a Tv-3, la TV nacional catalana que volen aprimar els nacionalistes moderats... Vigília del debat d’investidura de Rajoy i presentació del seu nou govern. I més coses. Uns dies atapeïts i planant sobre d’ells les festes de Nadal que fins al 6 de gener tindran la gent ben ocupada.
LA FIRA DEL GALL vilafranquina és el fet que ens cau més a prop i enguany es fa ja amb l’Eix Diagonal obert. Pot influir en la captació de més visitant i compradors de galls i vi? Potser és massa recent per mesura l’efecte d’atracció. En tot cas els qui vinguin de les contrades del Garraf i d’Anoia podran aprofitar la nova carretera. I l’ull clínic del botiguer de Vilafranca haurà de calibrar l’impacte de la ruta i dissenyar com aprofitar-la per altres fires.
Ara tenim una infraes-tructura nova i un neguit al cos que ens fa veure el perill. Però també tenim un objectiu col·lectiu a atendre per evitar que la gent passi de llarg... i es quedin sense gall.
POTSER ÉS MAL ANY per fer aquesta mena d’experiments sociològics. La crisi, que ho afecta tot i apareix per tot arreu, ha estat la causa de que la setmana passada, la del llarg pont, no hagi rendit comercialment i turística tot el que se n’esperava. Uns han dit que hi havia poca neu a muntanya per anar a esquiar; altres que la temperatura al pla era ni fu ni fa, altres que la gent passejava pels llocs on tot era de franc i mirava i mirava aparador i comerços, però no es gastava un ral,...
La societat, amb els líders polítics europeus reunits per trobar una sortida al caos del deute sobirà i les borses, no estava aquests dies per perdre el temps. I a les zones comercials i turístiques han estat on s’ha mesurat l’entusiasme de la gent. Resultat: escassa gresca.
“AI, AI, AI,...”, els comentaristes polítics més afuats diuen que aquest és el crit que defineix l’estat d’ànim de la gent. I anuncien que després de les fetes res farà realitat. A la majoria de països, les fetes acaben el 1 de gener a mitjanit. Aquí i algun altre llocs, les tanquem la nit del dia de Reis. El 7 de gener –pels vilafranquins i penedesencs, dia de Sant Raimon– serà doncs el moment de l’evidència. Del que ens trobarem l’any 2012.
Pel Nadal del 1992, exhaurits els fastos olímpics, en els missatges de l’amic invisible amb que una colla es feien regalets de cap d’any hi predominava l’angoixa: ara que anirem tan malament, el futur tan negre que ve, que l’any tingui un raiget de llum,... Allò va passar. Ara els anuncis són molt pitjors que els de la tardor del 1992.
RAJOY AQUESTA SETMANA ha de trencar el mutisme i presentar un programa de govern per ser investit president. Veurem que dirà. Gallejarà? Hom creu que concretarà els motius per fer real l’ “ai, ai, ai,...”. El més positiu serà, doncs, que almenys sortirem de la incertesa.
En tot aquests panorama, cal comprar aviram? Val més que sí perquè la dita popular assenyala:
“Ara ve Nadal,
comprarem un gall
i a la tia Pepa
n’hi donarem un tall“.
Aquest trosset de gall –n’hi hauria d’haver per tothom– és un desig d’esperança. Perquè ben mirat tots som ben pepes...
Afegeix un comentari