Paper de Música

Capellades, la vila anoienca coneguda sobretot per la indústria paperera i l’Abric Romaní (centenària una i supermil·lenari el segon) commemora avui un esdeveniment molt més acostat: els vint anys de “Paper de Música”, una iniciativa d’una família capelladina que no podem dir que ha creat escola perquè, la veritat sigui dita, no ens consta que hagi tingut emuladors enlloc del país. I tanmateix és una experiència tan fantàstica com admirable, la història de la qual reflecteix el tarannà dels seus impulsors. De fet, tot va començar el juny del 1988 quan, tot cercant un piano perquè els fills estudiessin música, un venedor els va ensenyar –i finalment vendre, es clar– un superb Chassaigne. Un gran cua massa valuós per només ser eina d’aprenentatge i que enseguida va servir per fer un recital per a amics i coneguts. Situat en un pis de la casa familiar, només el piano i una dotzena de seients ocupaven tot el menjador. Calia més espai i aviat tota la vivenda era plena de cadires (rebedor, cuina, passadissos, dormitoris...) per seguir els concerts... a través de pantalles de televisió. Tot i així, del primer concert (tardor del 1988) se’n van haver de fer cinc sessions en dies diferents: Chopin, Schubert i Listz a càrrec de tres intèrprets.... Un acurat programa de mà, una presentació i la tertúlia final –amb galetes i cava– entre organitzadors, artistes i públic, ha estat la fórmula magistral, el segell propi del “Paper de Música”. Primer van ser els concerts trimestrals, seguint les estacions. A partir d’aquí tot es va precipitar: el segon any de concerts ja va venir el Concurs, després el Curs Internacional de Música de Cambra, el Curs de Lied, els concerts de Professors... I el 1991, l’estrena de la Sala Paper de Música que amb més de 150 cadires va desterrar les estretors i provisionalitats. I a més dels de les estacions, molts altres concerts, recitals i espectacles. Per aquest santuari hi ha desfilat el bo i millor de l’eclecticisme musical.

Avui, més que commemorar els vint anys (n’han passat més de 21), el que se celebra és la presentació d’un estoig amb dos llibres que recullen tots els concerts d’aquests vint anys i que serà obsequiat a les 160 persones que han estat convidades a l’efemèride. Un ventall d’amigues i amics de la casa que va des del simple aficionat a la música i habitual assistent als concerts, a músics, crítics, escriptors i editors. Un magma heterogeni vingut d’arreu de Catalunya i pels quals “Paper de Música” és un referent de primer ordre a l’igual que la família Pujol-Romanyà. També ho són per als responsables de La Fura i, per tant, dels seus lectors. A l’obrador gràfic de Capellades (del que pràcticament només en surten llibres) no sols s’hi va imprimir durant molts anys el setmanari sinó que de l’especial feeling personal i empresarial en van sortir moltes idees i serveis que han conformat la nostra existència. Aquesta “llevadora de llibres”, com amb molt d’encert bateja l’escriptor Ignasi Riera a la Gemma Romanyà, ha estat molt més que la impressora. Com ho és també per als autors i editors de llibres i dels centenars de músics que han gaudit de la seva amistat i devoció.

Un mecenatge musical que, model de senzillesa i bonhomia, Miquel Pujol troba massa gran i per això prefereix dir-ne “la generositat dels pobres” emulant Shakespeare i Proust. I és que el que compta no són els noms sinó els fets. Per damunt de tot, avui culminen vint anys d’excel·lència organitzativa, dues dècades d’un “Paper de Música” com va batejar Josep M. Espinàs relligant les dues passions familiars. Des de La Fura i des del Cau, gairebé sempre crític, volem sumar-nos avui a aquest homenatge i admiració que representa el doble llibre i el mateix Paper de Música. Felicitats i per molts anys!