De fet, hi ha gent que tracta el cotxe com si fos de la família. No és, doncs, estrany que l’entrada d’un nou membre sigui sempre objecte d’anàlisi i font de dubtes. Màxim quan aquest nou membre no és de la primera volada i ha tingut una vida anterior de la qual no se’n sap gran cosa.

Dir que un cotxe “madur”, de segona mà, és igual de bo que un cotxe nou és una mentida. Una màquina, pel fet de funcionar, té un desgast que en fa minvar el rendiment. Altra cosa és que, mentre aquest rendiment sigui suficient, diguem que un cotxe “madur” és igual d’útil que un de nou.

Els anys no perdonen
Però poden castigar menys si hom ha dut una vida ordenada i sense excessos. I si ha tingut la sort de quedar al marge d’accidents i malalties imprevisibles.

Amb els cotxes passa exactament el mateix. Com a màquines que són, el seu funcionament genera un desgast. Que serà menor com menys temps hagi estat funcionant, però també si les condicions de funcionament han estat correctes. Per això, més enllà dels quilòmetres que exhibeixi el vehicle, és important verificar si les revisions es van fer correctament i en el moment oportú. D’aquí la importància de demanar el llibre de manteniment en el moment d’interessar-nos per un cotxe de segona mà. Òbviament, això no garanteix que el vehicle hagi estat tractat, fora del taller, amb cura. Però elimina de la nostra possible tria aquells que hagin vist el taller (no per les reparacions sinó pel manteniment) des de la carretera.

Però tampoc no cal esperar miracles. Qualsevol cotxe, al llarg de la seva vida, ha tingut accidents, problemes mecànics o, simplement, incidents. I aquestes coses, com en els humans, deixen cicatrius. Cert que moltes no impedeixen el funcionament correcte del vehicle en ser únicament estètiques, però altres van deixant xacres en el funcionament. Xacres que, amb el cotxe aturat, es poden dissimular però que tard o d’hora acaben sortint en el cotxe en funcionament. Per això, més enllà que pugui haver-hi una garantia, resulta força interessant fer una prova amb el vehicle abans de prendre la decisió definitiva. I fer-la com a copilot, amb l’actual propietari al volant. Per no haver d’estar pendent de la carretera i poder concentrar-se en el funcionament del vehicle de cara a detectar aquestes xacres i valorar si són o no importants.

A més, no ens enganyem, cap de nosaltres reconeix les seves xacres quan està en joc alguna cosa important com ara un lloc de treball o una assegurança. Tothom pensa que és l’altre qui ha de descobrir-la. I el joc s’accepta. Per què el joc de comprar i vendre un vehicle hauria de ser diferent? Podem posar tota la nostra confiança en un venedor, però tenim tot el dret a defensar els nostres diners, fent una compra com més ajustada millor. I ningú no s’ha d’enfadar.

Els anys serveixen
Lamentablement, mentre no arribi el cotxe intel·ligent, els automòbils no acumulen experiència per compensar les mancances que el temps els hi provoca. Per tant, els únics arguments que en aquest cas juguen a favor dels cotxes “madurs” són el preu i el destí.

Un preu que, lamentablement, determina la matrícula. Independentment del que hagi estat la vida del vehicle i del que digui, en bastants casos, el comptaquilòmetres.

Un destí que, en alguns casos, fa recomanable recórrer a aquest segment del mercat de vehicles. Perquè, quin sentit té tenir un cotxe nou per a usos secundaris –és a dir, per fer pocs quilòmetres– quan el seu preu de venda baixa amb el pas del temps? Quin sentit té confiar l’aprenentatge de la conducció a una màquina nova quan sabem que l’aprenent cometrà errors que perjudicaran la màquina? Quin sentit té pagar unes quotes elevades quan el nostre salari està tot just consolidant-se perquè acabem d’entrar en el món del treball?

En tots aquests casos, pot resultar interessant recórrer a un vehicle “madur”, sabedors que li podrem treure rendiment a un preu més econòmic i, si és el cas, durant el temps necessari per afrontar el pas a un vehicle nou de trinca.

Els líftings enganyen
Quan algú de nosaltres té una cita important, es renta, perfuma i muda. Busca crear una bona impressió en l’altra part. És natural, doncs, que el qui vol vendre un vehicle “madur” faci el mateix. Amb ell i amb el vehicle. Per això es fan fires com la del proper cap de setmana a Vilafranca. Per això els vehicles es preparen perquè semblin nous tot i que tothom sap que les aparences no són més que això. Aparences que intenten fer perdre el cap al possible comprador que, per altra banda, hauria de fer el possible per mantenir el cap fred. Única forma de fer la millor compra possible. Per això tothom recomana, quan es té intenció d’anar a una fira d’aquestes a comprar un cotxe:

1. Tenir clar el vehicle que es vol - Pensant més en la funció que ha de complir que en les qüestions estètiques.

2. Tenir clar a qui es vol comprar - En base a les tres opcions que hi ha al mercat. Els particulars, els establiment de compra i venda de vehicles usats o els concessionaris que ofereixen els cotxes comprats en vendre’n de nous.

3. Tenir assessorament - Si pot ser, d’algun mecànic de cotxes de confiança i encara que nosaltres ens pensem que en sabem molt. Ell sabrà detectar les petites xacres que el vehicle tingui i valorar si són o no importants.

4. Provar el vehicle - Primer conduint-lo el propietari –ja hem explicat els motius– i després tu. Posant-lo a prova en totes les situacions (frenada, acceleració, gir, etc.) que pensis que després tu hauràs de patir

5. Observar els interiors - I no només l’habitacle. També aquí hi ha xacres (desgast de pedal, estora, etc.) que ens poden donar pistes sobre la vida passada del vehicle.

6. Comentar amb el venedor els defectes observats - Per obtenir una explicació, valorar si és satisfactòria i calibrar si pots fiar-te més o menys d’ell.

7. Prendre la primera decisió - Calibrant si val la pena seguir endavant tot i els defectes detectats o si ja podem abandonar completament la nostra intenció de fer la compra.

8. Verificar el llibre de manteniment - Contrastant les dades que hi figurin amb l’estat actual del cotxe.

9. Verificar l’estat administratiu del vehicle - Demanant a la Prefectura de Trànsit un informe sobre la matrícula del vehicle. Aquest ens indicarà si hi ha pendents multes, embargaments, etc., i si el cotxe ha tingut altres propietaris abans de l’actual.

10. Comprovar la documentació del vehicle i el venedor - Els cinc darrers rebuts (si és el cas) de l’impost de circulació, la fitxa de la ITV en vigor si el vehicle té més de quatre anys, el permís de circulació, la fitxa tècnica original, etc.

11. Preparar tots els papers de l’operació - Des de la factura de compravenda a la possible subrogació de l’assegurança del vehicle passant per les preceptives altes, baixes i notificacions a Trànsit. Uns papers que solen preparar-se un cop tancat, verbalment, l’acord.

Els tres darrers passos solen ser laboriosos però es poden delegar en una empresa especialitzada tipus gestoria.

Un cop enllestit tot això, arriba el moment de la negociació del preu, sempre possible, i d’aconseguir les garanties de l’operació de compra o finançament, i del producte comprat més enllà de les mínimes de dos anys que la llei marca, amb les limitacions pròpies d’una màquina ja usada. En el cas de fires com la de Vilafranca que avui ens ocupa, aquestes garanties les ofereixen les empreses venedores, posant el seu prestigi com a contrapartida. Però en el cas de compres a particulars, si aquests no són de confiança, convé extremar les precaucions i no deixar-se dur per les presses. Una consulta a una organització de consumidors o als organismes oficials de consum per no deixar cap tema obert poden resultar també interessants.

Probablement la majoria de lectors puguin considerar aquest procés llarg, carregós i innecessari. Sobretot quan la il·lusió per tenir un vehicle l’empeny. Però cal pensar que no es tracta d’una compra menor. Estem comprant un vehicle “madur” i, per tant, ja sabem que no serà perfecte. Però d’això a pagar, sense saber-ho, per un sac de xacres que ens deixi tirats al cap de dos dies hi va un abisme. El que s’hauria d’intentar salvar a base de confiança mútua però que, en massa casos encara, se salva amb mètodes, pel cap baix, poc elegants.