Aquesta Festa Major se celebra el 30è aniversari de la recuperació del ball d’en Serrallonga. Corria l’any 1980 quan a Vilafranca es va tornar a representar el text basat en la figura del bandoler Joan Sala Ferrer, Serrallonga. L’última vegada que el ball s’havia vist a la vila era el 1871 quan es va representar en una rambla Sant Francesc ambientada com si d’un bosc es tractés.

Primera representació del ball d’en Serrallonga, l’any 1980. Foto: Jordi Valls

CONCEPTES CLAU

“El ball d’en Serrallonga és un ball parlat, cosa que el diferencia dels balls de trabucaires”. “El text que es representa actualment a Vilafranca és una adaptació dels versos de Joan Amades qui, molt probablement, els conegué gràcies a Martí Figueras Gili, conegut com el Vell Saquetes, de Sant Martí Sarroca”.

“Dilluns a VIII (gener 1634). En aquest dia fonch sentenciat Joan Sala, àlias Serrallonga, natural de la Parròchia de Viladrau, bisbat de Vich, bandoler molt facinerós, cap de quadrilla, que havie molts anys que regnave, fongh la sentencia de cent assots, axorellat, aporta ab carretó, atenallat y fets quatre quartos, y lo cap posat en una de les torres del portal de Sant Antoni de la present ciutat”. Així és com explica la crònica del Consell de Cent que va ser torturat Joan de Serrallonga. Moria el popular bandoler i naixia la llegenda.

Només unes dècades després ja es té constància de l’existència del Ball d’en Serrallonga a Perafita, Osona, en un manuscrit del segle XVIII. Per tant, no varen passar gaire anys entre la mort del bandoler i l’aparició del ball, cosa que deixa palès l’arrelament de la figura de Serrallonga en tota la societat catalana. Aquest ball va ser molt popular entre el segle XVIII i XIX, fonts de Joan Amades indiquen que el ball s’havia representat en una cinquantena de localitats, tot i que d’altres fonts amplien la xifra fins arribar a les vuitanta-tres. Sigui com sigui, el ball parlat tenia, i continua tenint, la mateixa estructura argumental arreu d’on es representa: en Serrallonga es presenta, després ho fa la Joana i tot seguit els bandolers, tots ells expliquen les seves correries i malvestats. A continuació, surten en escena els parrots, que capturen el bandoler de les Guilleries, el qual és alliberat finalment pels seus bandolers.

Així doncs, tal i com acabem d’apuntar, el ball d’en Serrallonga és un ball parlat força arrelat als segles divuit i dinou, amb una estructura argumental relativament senzilla. La diferència més significativa entre els diferents balls que existeixen rau, essencialment, en el text de l’obra que es representa.

El ball d’en Serrallonga a Vilafranca
Se sap amb tota seguretat que el ball d’en Serrallonga es va representar l’any 1820, per la Festa Major de Vilafranca, i que l’any a sobre també va ballar-se, ja que consta que els administradors de 1821 s’hi van gastar 4,8 quilos de pólvora. Tot i això, i malgrat no hi hagi constància escrita, és molt probable que es representés prèviament en d’altres pobles de la comarca.

Tornant a Vilafranca, el ball d’en Serrallonga es sortir també per les Festes Majors de 1841 i 1843; el 1844 consta que es va canviar per un altre ball parlat i que va tornar-se a representar el 1855 i el 1857, any en el qual es van emprar armes dels guardes rurals. El 1862 es va prohibir perquè les autoritats van considerar que la representació amb armes era perillosa “El Sr. Alcalde ha manifestado no haber querido conceder permiso para hacer el baile llamado de Serrallonga en la fiesta mayor, por tenenr entendido que años atrás lo prohibió el Ayuntamiento, por ser muy fácil que cause alguna desgracia con los frecuentes disparos de armas de fuego, y se acordó aprobarlo” (llibre d’actes de l’Ajuntament de Vilafranca, 22 d’agost de 1862). Malgrat això, el ball va reaparèixer el 1869.

L’última vegada que va sortir abans de la desaparició definitiva va ser el 1871, quan es va fer una representació molt lluïda, amb tres colles de més de trenta components. Durant tots aquests anys que acabem d’indicar, la representació del ball d’en Serrallonga es feia a la rambla Sant Francesc, que s’ambientava per a l’ocasió i es decorava com si d’un bosc es tractés. S’aprofitaven els oms que hi havia, s’hi afegien d’altres arbres i branques i, fins i tot, algun any s’havia simulat una cova i havien sortit cavalls en escena.

Es creu que aquesta representació va ser la darrera donat que, per exemple, al llibre d’actes de l’Ajuntament de Vilafranca, amb data 28 de juliol de 1876 s’hi feia constar: “Se acordó que para evitar desgracias y escándalo no se permita en las fiestas de San Felix salgan los bailes de Serrallonga y Malcasats” i això lliga amb les notes d’Antoni Insenser, on el 1904 afirmava que feia més de trenta anys que el Ball d’en Serrallonga no es representava a Vilafranca.

La recuperació
L’any 1980, Toio Clemente i Pep Soler s’encarreguen de recuperar el ball d’en Serrallonga. El primer havia estat estretament vinculat als Falcons de Vilafranca durant deu anys i, juntament amb Soler, formaven part del grup de joves anomenat Generació 60, una colla culturalment molt activa durant aquells anys. Ambdós, es plantegen entrar a ballar en algun ball però es troben que els grups estaven ja complerts i les possibilitats d’accedir-hi eren mínimes. És per això que decideixen recuperar algun ball que prèviament s’hagués ballat per la Festa Major i, després de dubtar entre alguns balls, es decanten per el d’en Serrallonga.

Per tal d’obtenir informació sobre el ball visiten en diverses ocasions l’historiador local Antoni Sabaté Mill i fins i tot posen anuncis a la premsa local. A més, es traslladen a Solsona, per acompanyar els trabucaires durant la festa de Corpus i aprendre d’ells els primers passos.

Paral·lelament donen veus a coneguts i membres d’altres balls per buscar bandolers, parlen amb els administradors del moment (Josep M. Mateu, Montserrat Lluverol, Joan Badell i Jordi Cervera) i amb l’Ajuntament i decideixen tirar endavant. El primer grup del ball d’en Serrallonga era molt heterogeni “hi havia gent de més de quaranta anys i d’altres (com l’administrador d’enguany, Josep Anton Pons), que fins i tot li faltava un mes per fer-ne divuit” explica Toio Clemente. La primera noia que va fer de Joana va ser Montse Girona, mentre que el primer Joanet va ser Núria Trius. Des del principi el número de balladors va ser el mateix que ara: en Serrallonga, la Joana, en Joanet i els deu bandolers (de fet, actualment són vuit bandolers i dos mossos). Tretze en total, tot i que aleshores, a diferència d’ara, no existien els balladors reserva.

Els administradors van pagar els trabucs, que es van anar a comprar al País Basc i a València, mentre que el pistoló de la Joana el van adquirir en una botiga de souvenirs de Calafell. “Abans no era com ara, les armes d’avantcarga no estaven considerades com a armes, més aviat eren souvenirs” explica Clemente davant la mirada atònita de Jordi Mercader, l’actual cap de colla, que reconeix que avui en dia els balls que empren armes estan molt controlats i cal ser molt curós. L’Ajuntament es va fer càrrec de les espardenyes i, pel que fa al vestuari, cada membre es va pagar el seu. Per manca de temps, es va optar per la indumentària típica de català i pubilla.

Quant al text, els primers versos que van pronunciar els van ser facilitats per Antoni Ribas, el qual va recórrer al costumari de Joan Amades, i arranjats per Ricard Rafecas i Jaume Trius.

D’aquesta manera va ser com el dia 29 d’agost de 1980 es presentava el ball d’en Serrallonga. I ho feia amb dues coreografies: la creuada (coneguda també com l’himne) i la serp. “El primer dia la gent estava contenta amb el nou ball, però al segon ja van començar a haver-hi queixes perquè fèiem massa soroll” comenta Clemente. Aquest és, segurament, el retret que més els han fet als Serrallonga.

Evolució fins a l’actualitat
Durant més de deu anys el ball d’en Serrallonga es va mantenir pràcticament inalterable. Després de la Festa Major de 1992 tots els components del Ball d’en Serrallonga van ser expulsats per mala pràctica. L’any següent van sortir a ballar una colla totalment renovada amb la qual es va encetar una etapa d’evolució i noves aportacions.

El 1993 s’introdueixen noves coreografies, ideades per Jordi Gonzàlez, el Serrallonga del moment i cap de colla durant uns quants anys. És així com es comença a ballar “la passada”, “la botifarra” i s’adapta “la creuada” al ritme de cercavila. Un parell d’anys després apareix “la marxa”, una nova coreografia inspirada amb la música de la “Marxa dels acordions de Comara”, composada pel comara de Toloriu Josep Jordana.

L’any 1995 el mateix Jordi Gonzàlez fa una adaptació dels versos de Joan Amades, n’afegeix alguns més del mateix folklorista i introdueix alguns personatges nous. També va ser durant els anys que González va formar part del ball (entre 1993 i 2002) que la Joana va canviar el vestuari i que en les cercaviles el ball va quedar emplaçat, definitivament, darrera dels Diables. “Cap ball ens volia portar davant, i el primer any que es va constituir la Coordinadora de la Festa Major van decidir posar-nos amb els balls amb foc” explica Gonzàlez.

Durant la dècada dels 90, tal i com acabem de veure, el ball d’en Serrallonga fa un pas endavant. Caldrà esperar fins al 2005 per trobar novetats significatives. Va ser aquell any que, amb Manel Trias de cap de colla i aprofitant la celebració del 25è aniversari de la recuperació, es feu la representació del text antic datat del 1886 i escrit per Martí Figueras i Gili, conegut amb el renom de “Vell Saquetes”, de Sant Martí Sarroca, gran coneixedor dels balls penedesencs i organitzador dels diversos balls parlats que en l’època es representaven a les festes majors de la comarca. La representació va tenir lloc davant del Palau Baltà i, excepte l’escenografia, es va representar el mateix text (adaptat per Joan Solé Bordas i amb la col·laboracio de Lluís Lagunas, Toni Regueiro i Raimon Casals) que el 1886.

El dia 31 d’agost de 2007, dalt l’empostissat de la plaça de la Vila, el ball d’en Serrallonga presenta el nou text, basat en el que es va representar dos anys abans per commemorar el 25è aniversari, però amb el sainet lleugerament modificat: s’eliminen alguns bandolers i se n’introdueixen de nous, juntament amb la incorporació dels mossos d’esquadra, que escenifiquen la captura de Joan de Serrallonga. En aquest text apareixen com a bandolers el Fadrí de Sau, el Xafarroques, en Pere el Blau, el Gollut, en Peret Xinxola, en Xocopanarra, el Gavatx i en Tallaferro. Aquests vuit, juntament amb els dos mossos d’esquadra i en Joanet, la Joana i en Serrallonga, són actualment els personatges que es representen.

També va ser l’any 2007 quan el ball d’en Serrallonga s’incorpora a la Festa Major dels Petits, tot i que, lògicament, les armes són simulades. El vestuari és similar al ball d’adults i les coreografies són les mateixes. Quant al sainet, en representen una versió simplificada. Avui en dia , hi ha dos grups de Ball d’en Serrallonga Petit.
En aquests darrers anys, tal i com explica Jordi Mercader, l’actual cap de colla, el ball d’en Serrallonga ha treballat en dues línies bàsiques, la seguretat i la divulgació del ball “en temes de seguretat les coses han canviat molt en els últims anys. Som molt conscients que ballem amb una arma a la mà i per això treballem molt els temes de seguretat”. I, justament, fer pedagogia del què és i el que representa el ball és una de les altres prioritats del grup “estem treballant per donar a conèixer la importància que té el sainet” comenta Mercader. I és que, justament, l’existència del sainet, és la principal diferència dels Balls d’en Serrallonga amb els Trabucaires, a banda, és clar, de la figura del bandoler i de la música i les coreografies.

Actualment existeixen 9 Balls d’en Serrallonga arreu dels Països Catalans. Són els de: Vilafranca del Penedès (recuperat el 1980), Vilanova i la Geltrú (1982), Tarragona (1986/87), Sant Hilari Sacalm (1997), Torredembarra (2001), Terrassa (2002), Bao (2005), Santa Margarida i els Monjos i Sant Quintí de Mediona (ambdós recuperats el 2008).

Avui en dia el Ball d’en Serrallonga està format per una vintena de membres i, des de principis dels noranta està constituït com una entitat. Participa en diferents sortides i trobades que s’organitzen tant arreu dels Països Catalans com a l’estranger . Enguany, per commemorar el 30è aniversari el ball ha elaborat una exposició sobre l’aparició i evolució dels balls d’en Serrallonga als Països Catalans. L’Ombra d’en Serrallonga, que és com s’anomena l’exposició, va estar instal·lada durant el mes de maig i juny a la capella Sant Joan de Vilafranca i està previst que en breu circuli per diferents punts del país. A més, al voltant de la mostra van organitzar diferents activitats relacionades, coom una projecció del making of de la minisèrie “Serrallonga”, amb la participació de diferents actors, o un espectacle de titelles al voltant de la figura del bandoler més popular de tots els temps. Precisament, Ramon Godino, un d’aquests actors que va participar en la minisèrie i que va ser a Vilafranca el dia de la inauguració de l’exposició serà el personatge convidat pel Ball d’en Serrallonga perquè els acompanyi el dia 31 dalt l’empostissat. I a més, a diferència d’altres anys, Godino serà el bandoler Pere el Blau i, per tant, intervindrà directament en la representació.