El perill, dalt del terrat
Insomni, mal de cap, irritabilitat... aquests són només alguns dels símptomes físics que declaren patir aquells que viuen a prop d'una antena de telefonia mòbil i que es veuen constantment exposats a elevats nivells de radiació electromagnètica.
A Catalunya, la instal.lació d'antenes de telefonia mòbil no està regulada específicament.
Petit –de fet, cada dia més diminut–, amb infinites prestacions i pràcticament indispensable. Aquesta seria la definició més apropiada per al telèfon mòbil, un invent que amb una curta vida ha estat capaç d'atreure milions i milions d'adeptes. I d'addictes, que també cal dir-ho.
El que va començar sent una eina per a professionals liberals que havien d'estar localitzables en tot moment, és avui un element imprescindible per a la majoria d'usuaris i una dependència per a un grup cada vegada més nombrós, des dels joves que l'utilitzen per enviar-se missatges constantment, fins aquells que el porten enganxat a l'orella fins i tot els caps de setmana, mentre dinen en un restaurant o passegen pel parc amb la família i que només el desconnecten al cinema, i perquè els obliguen a fer-ho. No entrarem en dissertacions sobre la utilització més apropiada –o assenyada– del mòbil, però sí en les repercussions que l'ús d'aquest aparell ocasiona. I no ens referim només a l'usuari, que d'això ja se n'ha parlat molt, sinó a la ciutadania en general, incloses aquelles persones que no porten ni fan servir el telefonet, però malauradament viuen a prop d'una estació base de telefonia mòbil.
Per tot arreu
En la majoria dels països civilitzats, més de la meitat de la població és ja usuària d'un telèfon mòbil i en alguns països del Tercer Món els mòbils constitueixen l'única telefonia disponible. Segons les previsions fetes per la mateixa indústria, es calcula que l'any 2005 hi hauran 1.600 milions d'abonats a tot el món. Una perspectiva de creixement espectacular que haurà d'anar acompanyada d'una cobertura suficient. I heus aquí el problema: això suposa la instal.lació de noves estacions base, és a dir, de les antenes que fan possible la telefonia sense fils.
Fins ara, les empreses operadores de telefonia mòbil han anat instal.lant les seves antenes per tot arreu, de forma desordenada i sense cap control per part de les diferents administracions.
De la mateixa manera que quan vas a comprar un telèfon mòbil no t'adverteixen dels riscs que comporta el seu ús, les operadores han col.locat les seves antenes sense especificar els perills que se'n deriven. Cal dir que propiciat per un buit legal i una ignorància col.lectiva respecte a aquest tema.
Buit legal
En el cas de Catalunya, la instal.lació d'antenes de telefonia mòbil no està regulada específicament. Tal com assenyala l'Associació per a la Protecció Ciutadana de l'Electropolució-Procep, ni les radiacions ionitzants, ni les no-ionitzants –les que emeten les antenes de telefonia mòbil– no estan ni tan sols contemplades en la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració Ambiental, l'objecte de la qual és establir un sistema de intervenció administrativa de les activitats susceptibles d'afectar el medi ambient, la seguretat i la salut de les persones en l'àmbit territorial de Catalunya.
Pel que fa a la instal.lació d'antenes en zones rurals, l'organisme encarregat de controlar-ho és la Direcció Provincial d'Urbanisme qui, davant la manca d'una legislació més concreta i específica, es limita a posar a informació pública els expedients que les operadores li presenten.
Quan l'antena es vol situar en una zona urbana, la competència en aquest cas és del govern municipal. I aquí, cadascun fa de més i de menys. Fins ara, i mentre no hi ha hagut queixes –i com a resultat d'aquestes el dictamen de moratòries, suspensió de llicències o normatives específiques–, o alguna clàusula que prohibís la seva instal.lació en zones determinades, s'autoritzava i a canvi es cobrava la corresponent llicència municipal. Prèviament, però, si l'antena s'havia de col.locar al terrat d'un edifici d'habitatges, l'operadora havia d'arribar a un acord econòmic amb la comunitat de veïns, que generalment atorgava el permís a canvi d'una suculenta contraprestació econòmica anual en concepte de lloguer anual.
Qüestió de diners
La contraprestació econòmica que oferia l'operadora a una comunitat de veïns per instal.lar en el seu terrat una antena de telefonia mòbil ha estat, fins avui, l'argument que més ha pesat a l'hora de concedir l'autorització. Ningú no ignora que la mancança principal que acostumen a patir les comunitats de veïns és justament la de fons suficients que els permetin realitzar obres de manteniment i millora a l'edifici. Per tant, l'arribada d'una empresa oferint des de 500.000 a 2 milions de pessetes anuals a canvi de llogar una part del terrat s'acceptava ràpidament i de bon grat.
Òbviament, l'empresa no informava dels possibles riscs que aquesta instal.lació comportaria, ni als veïns del mateix edifici, ni als dels edificis propers. Ni tampoc els veïns, poc coneixedors del tema, preguntaven o es qüestionaven massa la decisió. Cal dir que en aquesta ignorància ha influït la novetat de l'invent i l'escassa informació disponible sobre els efectes que se'n puguin derivar, justament perquè no és fins fa poc que s'han començat a conèixer els resultats d'alguns estudis científics i mèdics que s'han fet al voltant del tema.
Els CEM i l'efecte tèrmic
Cada antena de telefonia mòbil cobreix una determinada zona del territori, enviant i rebent els senyals dels telèfons mòbils que es desplacen per aquella zona. Aquests senyals es coneixen com a ones electromagnètiques. Són invisibles, penetren fàcilment dins dels edificis i fins i tot dins les persones i la seva potència va en disminució a mida que ens allunyem de l'antena o font emissora. Les ones electromagnètiques, com ja s'ha dit, són una radiació no ionitzant i, per tant, no produeixen radioactivitat en el cos, però sí altres efectes.
Per exemple, interfereixen en l'electrònica dels avions i en aparells mèdics com el marcapassos, el desfibrilador o els audífons. També està demostrat que parlar pel mòbil mentre es condueix augmenta el risc d'accidents –per això s'ha prohibit– i, científicament, hi ha unanimitat en l'efecte tèrmic o escalfor que produeixen els camps electromagnètics o CEM.
Aquestes ones són capaces de penetrar dins dels teixits a una profunditat que depèn de la freqüència d'emissió i que se situaria al voltant del centímetre en el cas del telèfon mòbil, produint un escalfament de la zona radiada o cremades si l'exposició superés uns certs límits.
És justament sobre aquest efecte tèrmic que s'han establert les normes d'exposició que limiten els camps electromagnètics que pot rebre un ésser humà, normes acceptades per la majoria de països, inclòs l'Estat espanyol. Com que aquests límits se sobrepassarien a bastament a una distància molt curta de l'estació base, les antenes han d'estar obligatòriament tancades amb un reixat i a una distància perimetral d'entre 3 i 6 metres.
El problema es planteja quan s'està exposat a nivells per sota dels que recomanen les normes acceptades, però de forma continuada. Una situació que afecta no només als veïns de l'edifici on està instal.lada l'antena, sinó també als dels edificis del davant, els del costat i tots aquells que resideixen en un radi de fins a 500 metres de l'antena. Una gent que, sense saber-ho i mentre fa les seves activitats quotidianes –treballa, estudia, juga o dorm– està rebent una energia que li pot repercutir seriosament en la seva salut.
Efectes a llarg termini
Els estudis realitzats fins ara se centren en els efectes de la radiació electromagnètica a curt termini, però la preocupació i la inquietud va més enllà. Quins són els efectes d'una exposició continuada i a llarg termini? En aquest sentit, l'Organització Mundial de la Salut està portant a terme el "Projecte CEM" encaminat a estudiar els efectes dels camps electromagnètics sobre les persones, un estudi del qual no es disposaran resultats concloents fins d'aquí a cinc o sis anys.
La Unió Europea, per la seva banda, va iniciar un altre treball paral.lel per mirar d'identificar si existeix relació entre la utilització del telèfon mòbil i el càncer de cap i coll. En aquest estudi epidemiològic intervenen investigadors i hospitals de 10 països de la Unió, però tampoc, fins al 2003, no es disposarà de cap resultat.
Hi ha qui denuncia que, en el fons, aquest retard tan sols beneficia a la indústria de les telecomunicacions. La mateixa OMS no afirma categòricament que la utilització dels telèfons mòbils o les radiacions que emeten les antenes tinguin efectes nocius per a la salut, però tampoc no diu que siguin absolutament innocus. En aquest sentit, recomana algunes mesures de caràcter preventiu en base als efectes provats i als que encara –fins que no es disposi dels resultats dels estudis epidemiològics– estan per demostrar:
- Que els governs introdueixin mesures que estimulin la reducció dels camps electromagnètics.
- Reduir la durada de les trucades des del mòbil i si pot ser utilitzar el sistema mans lliures.
- No utilitzar els mòbils a les seccions de cures intensives dels hospitals o en aquells departaments on la radiació pugui interferir en aparells mèdics.
- No utilitzar-los en els avions, perquè poden interferir en els sistemes de navegació.
- Prohibir el seu ús mentre es condueix.
- Considerar especialment la instal.lació d'antenes i estacions base a prop de guarderies, col.legis, universitats i en general de tota zona habitada.
- Promoure la discussió entre els operadors de telefonia mòbil, els municipis i el públic en general a l'hora de planificar la instal.lació d'una nova antena.
Unes mesures que ja han adoptat –de manera molt més estricta que s'ha fet a l'Estat espanyol– països com Suïssa, Itàlia o Suècia i on s'ha aplicat una política de precaució molt més severa que estableix normes com la prohibició d'instal.lar antenes a menys de 200 o fins i tot alguns 500 metres de zones habitades, i especialment en zones properes a escoles i residències geriàtriques, en tant que alguns estudis científics assenyalen que els nens i els avis són els més afectats per aquest tipus de radiació.
Discussió científica
Fins al moment, el que sí que està del tot clar és que el consens científic no existeix. Mentre alguns estudis "oficials", finançats en la seva majoria per les pròpies empreses de telefonia o realitzats per especialistes en telecomunicacions treuen palla a l'afer i diuen que respectant els límits establerts no suposa cap risc per a la salut, els resultats d'altres estudis alternatius posen els pèls de punta. Nombrosos estudis recopilats per experts en Geobiologia i Qualitat de l'Hàbitat del GEA-Associació d'Estudis Geobiològics i per altres entitats i partits polítics que alerten dels perills de la telefonia mòbil arriben a la conclusió que l'exposició continuada a nivells similars de radiació com la que emet una antena de telefonia mòbil, podria comportar un increment dels casos d'insomni, mal de cap, depressió, síndrome de fatiga crònica, canvis en l'activitat elèctrica del cervell i la pressió sanguínia i fins i tot danys en l'ADN i afeccions al sistema immunològic.
En aquest sentit, se sap que l'exposició crònica a aquestes ones altera la liberació de l'hormona melatonina, responsable dels ritmes biològics a nivell de sistemes com l'endocrí o òrgans com el cervell i el cor i de l'activació d'un gen supressor de les formacions de tumors. Per tant, una disminució de la melatonina pot tenir una responsabilitat directa, a curt i a llarg termini, en l'aparició de malalties neurològiques, cardiològiques i immunològiques, fent la persona més vulnerable a procesos infecciosos.
Llevant "calent"
Malgrat el que diguin els seus detractors, aquests estudis no són utòpics o es basen en conjectures de futur. D'acord que, com ha passat en moltes altres ocasions –i sense anar gaire lluny, en l'afer de les "vaques boges"–, s'acaba posant remei al mal quan per desgràcia és massa tard, sobretot quan hi ha interessos econòmics pel mig. Per tant, no ens haurà d'estranyar que d'aquí uns anys tothom es posi a córrer quan es comencin a manifestar massivament els símptomes i les malalties de tota la població exposada a aquesta radiació. Una població que cada vegada és més nombrosa, donada la proliferació d'antenes, però també és cert que cada dia està més sensibilitzada amb el tema. I un exemple d'aquesta presa de consciència és la situació "calenta" que des de fa uns mesos està vivint tota la zona del Llevant espanyol –les comunitats de València i Múrcia–, on la protesta ciutadana davant l'ús i abús d'aquestes antenes ja ha obtingut els seus fruits. Molts ajuntaments han paralitzat la concessió de llicències i altres han aprovat ordenances que prohibeixen la seva instal.lació dins del nucli urbà. Al mateix Múrcia, fa uns dies que la justícia tornava a donar la raó a un particular que va interposar una demanda a Iberdrola en tant que propietària del transformador que hi havia instal.lat als baixos de casa seva. L'aparell emetia exactament la mateixa radiació electromagnètica que la que emet una antena de telefonia mòbil i provocava, al demandant i a la seva família, migranyes, insomni, al.lèrgies i tot un rosari de malalties que remetien quan estaven de vacances i que no van desaparèixer definitivament fins que es van mudar de casa. Aquesta sentència, que obliga a la companyia elèctrica a idemnitzar el demandant pels danys ocasionats, és inèdita a l'Estat espanyol, però no a altres països com Anglaterra o els Estats Units, on s'han interposat demandes per delictes contra la salut, amb indemnitzacions milionàries.
Estudi epidemiològic
L'Hospital de la Fe de València és, per avui, l'únic centre hospitalari espanyol on s'està portant a terme un estudi epidemiològic concret sobre els efectes de les antenes de telefonia mòbil en la salut. L'estudi, sota la direcció d'un avesat en aquest tema, el doctor Gómez Perretta, s'està fent sobre una mostra de 200 veïns de Carcaixent i les enquestes recollides fins al moment descriuen que algunes d'aquestes persones, arran de la instal.lació d'una antena prop del seu domicili, han començat a patir mals de cap, insomni, alteracions en la visió, irritabilitat o episodis depressius.
Símptomes que comparteixen molts ciutadans d'arreu l'Estat espanyol que no han volgut quedar-se de braços plegats sinó que han recollit tantes signatures com han pogut per paralitzar la concessió de llicències o han constituït plataformes ciutadanes o de veïns en contra d'aquestes instal.lacions. Unes plataformes que creixen cada dia en nombre, que s'estenen arreu del territori de l'Estat espanyol –a Vilafranca, fa poques setmanes, un grup de veïns van iniciar una recollida de signatures per impedir la instal.lació d'una d'aquestes antenes i un altre grup està lluitant perquè se'n tregui una de ja instal.lada– i que estan formades per ciutadans preocupats –pateixin o no diversos símptomes atribuïbles a les antenes– que no es dediquen a oposar-se sistemàticament i perquè sí, sinó que reclamen una normativa reguladora específica i argumenten la seva postura amb els resultats de diferents estudis científics. Ciutadans que, en definitiva, no creuen que la salut sigui el preu que s'hagi de pagar pel progrés.
Exigència d'una regulació específica
Nombroses entitats i alguns partits ecologistes exigeixen que s'adopti ja una normativa específica que reguli la instal.lació de les antenes de telefonia mòbil. Una llei que acabi amb el buit legal existent i que haurà de fixar els valors mínims de radiació acceptables, mesures cautelars com la prohibició de fer servir el mòbil en consultes mèdiques i hospitals, la prohibició d'instal.lar antenes en zones urbanitzades o properes a escoles, guarderies, hospitals, universitats o habitatges en general i una major informació al ciutadà sobre els efectes de les radiacions així com l'obligatorietat de realitzar estudis de l'impacte d'aquesta radiació sobre la fauna i flora de l'entorn.
L'Associació per a la Protecció Ciutadana de l'Electropolució-Procep reclama al govern de la Generalitat "una normativa que ordeni i reculli els aspectes urbanístics, paisatgístics, ambientals i sanitaris suficients per ordenar el caos" i que mentrestant els ajuntaments aturin les operadores amb una moratòria indefinida.
A nivell estatal, els Ministeris de Ciència i Tecnologia i de Sanitat i Consum han elaborat un projecte de reglament per establir els límits a l'exposició d'emissions radioelèctriques. Aquest projecte de normativa, que pretén fer compatibles les antenes de telefonia mòbil amb la prevenció sanitària estableix, segons els redactors, uns límits de radiació similars als que tenen acceptats altres països de la Unió Europea i es compromet a exigir certificacions anuals per part dels operadors, així com a realitzar inspeccions periòdiques a les diferents instal.lacions.
El que segurament no s'esperaven els ministeris redactors del projecte és la pluja de crítiques i al.legacions que aquest va rebre tan bon punt, el passat 19 de gener, es va obrir el termini d'exposició pública de cara a copsar i incloure tant les aportacions dels ciutadans en general com la de les empreses del sector.
Unes al.legacions que encapçalen la CAVE-Confederación de Asociaciones de Vecinos Consumidores y Usuarios de España i el GEA-Associació d'Estudis Geobiològics, qui exposa que els valors de protecció que proposa l'esmentat projecte Reglament es basen en recomanacions avui ja desfassades i superades i que no s'han tingut en compte estudis recents que reconeixen que es poden produir altres efectes, a més dels tèrmics, perjudicials per a la salut. D'altra banda, la GEA denuncia que s'han tingut en compte les recomanacions de la ICNIRP-Comissió Internacional sobre Protecció enfront a radiacions no ionitzants i el CENELEC-Comitè Europeu de Normes Electrotècniques, dos organismes amb interessos lligats a la indústria de les telecomunicacions i que no és cert que els límits establerts siguin similars als proposats en altres països de la Unió Europea sinó que són més permissius que a molts d'aquests.
Per a més informació sobre el tema es pot contactar amb:
GEA-Associació d'Estudis Geobiològics, una associació d'àmbit nacional i internacional creada el 1991 que centra la seva tasca en la investigació, l'anàlisi i la divulgació de tots els temes relacionats amb la salut, l'hàbitat i el medi ambient i se centra en l'estudi dels factors de risc per a la salut humana, aportant solucions als problemes plantejats. Tel. 96.374.36.87. www.gea-es.org
PROCEP. Associació per a la Protecció Ciutadana de l'Electropolució, una entitat creada el 1999 per afectats per la implantació d'antenes zonals de telefonia mòbil de la província de Girona. Els principals objectius de PROCEP són: informar la població dels riscs de viure en una zona afectada pels camps electromagnètics de radiofreqüències i línies d'alta tensió i demanar a les autoritats una reglamentació que tingui com a criteri fonamental la prevenció dels riscos sanitaris, l'aturada immediata dels projectes per a instal.lar antenes a prop de les cases i la retirada de les antenes que ja estan causant perjudicis en la salut de les persones. www.grn.es/electropolucio Per contactar amb Procep: electropolucio@grn.es o als telèfons: 972.440.483 - 972.214.292 - 972.204.056.
|
