75 anys de la I Exposició d'Art del Penedès

El proper dia 22, dimecres, es compliran 75 anys, tres quarts de segle, de la I Exposició d'Art del Penedès. Aquest esdeveniment és, sense cap mena de dubte, la manifestació cultural més important del segle passat a la nostra vila i gairebé podríem dir que de molt llarg, si no fos perquè hem de considerar com a destacada i important també, dins el món de la cultura vilatana, la fundació del Museu de Vilafranca al juliol del 1935. .

Una de les sales on es mostrava art modern de l'Exposició d'Art del Penedès.

Amb tot, però, ambdós esdeveniments estan certament relacionats i sempre s'ha dit que el Museu va néixer mercès o a rel de l'Exposició d'Art del Penedès.

És remarcable dir que a Vilafranca no s'havia fet mai una exposició d'art; i de cop i volta s'ofereix no una petita exposició, sinó tres sales d'art modern i quatre sales d'art retrospectiu, és a dir, com tot un museu (no d'avui, però sí d'aquells temps). Tapissos, retaules gòtics, pintures, mobles antics, joiells, imatges, escultures, boixos, dibuixos..., hi havia de tot, molt i bo. I no comentarem el valor de les obres pictòriques que es mostraven a les sales d'art contemporani, però sí que la majoria eren de factura de mestre. En resum, centrant-nos en els números, direm que hi havia exposats 164 objectes d'art contemporani, 227 d'art retrospectiu, 598 gravats i boixos relacionats amb Vilafranca, el Penedès o utilitzats per impremtes de la vila, 28 goigs, 70 llibres i fullets de temes vilafranquins o impresos a Vilafranca i 34 periòdics locals diferents (alguns amb molts números o bé amb col·leccions completes).

Finalment cal considerar la tasca que van realitzar tota una colla de persones que hom pot trobar al capítol de "Comissió organitzadora", però mereix que sigui destacada la figura del doctor Trens, el qual va dedicar a la vila, dins de l'Exposició, una magistral conferència que necessitava una llarga preparació; però la tasca de mossèn Trens no va acabar aquí ja que a la vegada escrivia als Quaderns Mensuals d'Acció una extensa i documentada iconografia de sant Fèlix, a més dirigia la instal·lació de les quatre sales amb la catalogació de tot el que va ser l'art antic i, per si encara no fos prou, va tenir cura del control de la impressió de la publicitat de l'Exposició i va desenvolupar un paper cabdal en la recerca d'objectes antics. I sabut és de tothom que el doctor Trens tenia el do de fer ben fetes les accions que realitzava. Si les sales d'art antic van ser instal·lades a cura de mossèn Trens, les d'art modern havien estat disposades sota l'experta direcció de Miquel Utrillo, la qual vol dir que el gust estètic imperava.

Comissió organitzadora

La comissió organitzadora de l'Exposició era composta per les següents persones:

De Vilafranca, Manuel Benach, Emili Berger, Pere Bohigas, Francesc Bové, Ricard Fortuny, Antoni Martorell, Pere Mas, Manuel Trens i Jaume Valero.
De Vilanova, Enric C. Ricard i J. Torrents.
De Sitges, Josep Carbonell i Miquel Utrillo.
Del Vendrell, Josep Ramon i Blanch.

Dates i llocs

L'Exposició va celebrar-se entre el 22 d'agost i el 5 de setembre del 1926, a Vilafranca, a les aules del Col·legi de Sant Ramon. La biblioteca de l'escola va ser la sala de conferències. També la mateixa sala va ser el marc d'un dels dos concerts de què va gaudir l'Exposició.

La premsa

Destaquem, per citar-ne només alguns, un editorial de La Veu de Catalunya, titulat "Per exemple: Vilafranca", i també "El Penedès exemplar", dedicat per Josep Maria Junoy als volguts amics penedesencs Ricard Fortuny, Francesc Bové, Antoni Martorell, Jaume Valero i Manuel Benach. També mereix ser destacat l'editorial dels Quaderns Mensuals d'Acció titulat "Preparant el públic de l'Exposició" i dos articles a les pàgines interiors sobre la pintura moderna del crític Sebastià Gasch.

No ens oblidem del "Colofó" de J. Armengol, ni de l'editorial de la Publicitat, titulat "La comarca del Penedès" i l'article "Del present i de l'esdevenidor del nostre art i de les exposicions foranes" publicat a La Veu de Catalunya per Josep Maria Junoy.

Col·laboradors generosos

Per cobrir les despeses de l'Exposició, es va comptar amb la col·laboració generosa d'uns quants vilafranquins que relacionem més o menys per ordre alfabètic: Francesca Carbó, vídua d'Almirall; Josepa Pasqual; Maria Via, vídua de Torres; vídua de Janer i vídua de Suriol. Jaume Ametller, Joan Fortuny i Fàbregues, Lluís Fuster, Antoni Galtés, Germans Guasch, Pelegrí Güell, Antoni Güell i Cortina, Isidre Hill, Joan Hill, Cristòfor Mestres, Josep Mestres, Vicenç Mestres, Antoni Rossell, Josep M. Rossell, Joan Rovira, Josep Rovira i Rovira, Romà de Saavedra, Ramon Sardà, Josep Senabre, Josep Soler, Ramon Trabal i Marià Trens.

Inauguració

La inauguració i obertura d'aquest esdeveniment cultural va tenir lloc el dia 22 d'agost, en un acte, es va dir, "sense oratòries inútils ni encarcaraments. S'obriren les portes i n'hi hagué prou. Allà, la representació més alta la formaven els artistes i l'únic parlament a fer havia de tenir caràcter de lliçó. Per alguna cosa l'Exposició es feia a un col·legi". Josep Estalella va obrir els actes amb una magistral conferència a la sala de la biblioteca, que va resultar petita per donar cabuda a tanta gent. Poques conferències s'havien sentit a la vila de tanta qualitat i tan encertades, tota ella dirigida especialment al jovent i plena d'orientacions i suggeriments per als estudiosos.

Concerts de Francesca Bové, de Pau Casals i Benvingut Socias

El dia 26 a la tarda, tot i ser laborable, un bon nombre d'afeccionats van ser presents al concert de violí que donà la senyoreta Francesca Bové acompanyada al piano pel mestre Francesc de P. Bové. Però de tots els actes organitzats amb motiu de l'Exposició, el que va tenir major rellevància i gaudí de millor solemnitat, va ser el concert del mestre Pau Casals/Benvingut Socias, que va celebrar-se al Teatre Principal, el dia 1 de setembre. Casals va voler donar el seu concurs a l'Exposició i des del primer moment va prometre la seva col·laboració i Vilafranca va saber respondre a la generositat del mestre omplint de gom a gom el teatre i en acabar el concert, de peu, va aplaudir-lo llargament.

El dinar als expositors, exhibició folklòrica i sardanes

Presidien: l'eminent pintor Joaquim Mir envoltat de l'Alexandre de Cabanyes, l'Emili Berger, el Josep Estalella i el Francesc Pujols. Entre els assistents al banquet destaquem Manuel Benach, Pere Bohigas, Ramon Carbonell, Ramon Català, Joan Fortuny Fàbregues, Manuel Garcia, Josep Giralt, Antoni Guasch, Josep Guasch, Pere Jou, Joan Jové, Joan Marimon, Rafel Marquina, Antoni Martorell, Pere Mas i Perera, Vicenç Mestres, Josep Parellada, Jaume Pujol, Josep Ramon, Enric C. Ricard, Josep Rovira, Josep Sanabre, Antoni Torrents, mossèn Manuel Trens, Ramon Vayreda, Miquel Utrillo, Jaume Valero, J. Vidal i Salvó i molts altres.

Emili Berger va oferir el dinar als expositors; en Joaquim Mir va fer el brindis i a més van fer ús de la paraula Miquel Utrillo, Rafel Marquina, Francesc Pujols, Jaume Valero, J. Vidal i Salvó i Josep Estalella

Després del dinar, la gent va sortir als balcons de l'antic palau del marquès d'Alfarràs (Col·legi de Sant Ramon) per presenciar les evolucions de les diferents danses folklòriques de Vilafranca, a més de la mulassa de Vilanova, els gegants de l'Arboç, de Sitges i de Vilanova, els diables de l'Arboç i els Xiquets de Valls. Un dels administradors de la festa major, Jaume Valero i Ribas (a la vegada conferenciant a l'Exposició i artista expositor) va baixar al carrer per participar simbòlicament a la desfilada. En acabar, al pati del col·legi, va haver-hi audició de sardanes.

Exhibició de ballets catalans

El Foment Sardanista Vilafranquí va oferir, el 2 de setembre, darrer dia de la festa major, una exhibició de ballets catalans.

Conferències

Josep Estalella –ja ho hem dit– va donar la conferència inaugural amb el títol "Avantprojecte d'uns estudis penedesencs". La de Jaume Valero i Ribes portava per títol "Els límits del Penedès" i mossèn Manuel Trens i Ribes va parlar sobre "Els factors de la producció artística".

L'acte principal de la clausura de l'Exposició era la conferència encarregada a Francesc Pujols. Per un malentès, no va presentar-se; així doncs la conferència no va pronunciar-se però sí que posteriorment va ser publicada. El títol era la "Influència de Vilafranca del Penedès en la Catalunya moderna". Com que la sala de conferències era curulla de gent, no hi va haver altre remei que improvisar un parlament. I es va escaure que l'improvisador fos el doctor Josep Estalella, el mateix conferenciant que havia tingut al seu càrrec l'obertura.

Setanta-cinc anys després

De la I Exposició d'Art del Penedès es digué, entre moltes altres coses, que no havia estat pas un número més de festa major per entretenir forasters, i és ben cert.

Cosa semblant podríem dir del recent Fòrum de la Cultura, perquè fa unes setmanes va celebrar-se a la nostra vila la jornada de valoració de la fase de propostes del Pla Estratègic de la Cultura, anomenat també "Vilafranca + Cultura"

Aquest Fòrum ha contemplat la fase de diagnosi i la de propostes, generant un seguit de reunions durant més d'un any, i ens ve com anell al dit aprofitar l'efemèride d'aquella Exposició d'Art per fer sobreeixir l'anhel i el desig que aquest Fòrum, aquest Pla Estratègic, sigui quelcom més que reunions i propostes. Voldríem que tingués el ressò i la força perquè d'aquí a 75 anys encara se'n parlés com una fita cultural de la Vilafranca del tombant de la centúria.

Ara i aquí (en començar el segle XXI i a Vilafranca) ha estat el poble, el poble cultural que lliurement i espontània ha volgut ser-hi, qui amb votació democràtica i de fet secreta ha decidit què i qui. Això és, "Convertir i potenciar el museu en un centre integrat d'estudi i difusió de les cultures de la vinya el vi". Per altra banda, també amb una puntuació de vots molt semblant va decidir-se "Augmentar els recursos humans municipals i incrementar la seva professionalització".

Però això que pot semblar la solució definitiva passa per uns condicionaments molt importants: en primer lloc, no pot ser, no pot ser que el museu hagi de jugar a la gallina cega o a tapar forats. O promociona, controla i organitza la cultura local o no ho fa; res de mitges tintes. I que l'Ajuntament destini els diners que calguin i es deixi de voler controlar i repartir quatre duros aquí i tres allà, per fer content a tothom, o a ningú.

I semblantment, o igual, podríem dir de les altres dues institucions que també formen part de la fundació privada museística. Ja hi ha hagut prou anys en què el museu ha estat gairebé abandonat, quan a la resta de poblacions, viles i ciutats del nostre país el museu local ha rebut tot el suport possible i els milions i milions que han calgut o han fet falta (directament o indirecta per mitjà de subvencions) perquè el museu del poble fos la representació de la cultura local. Si el museu ha d'ésser el motor de la cultura vilatana, no ha de tenir una estructura com la d'avui, sinó que, amb una junta més de cara la cultura de tot el poble, per dessota el Patronat i al marge de la Junta Directiva (Consell Comarcal, Ajuntament i Caixa Penedès) i la representació d'entitats (Centre Excursionista del Penedès, ecologistes, medi ambient) i que compti amb personal tècnic (els recursos humans) que no han de ser pas municipals. Perquè pensem que comissions municipals de cultura, arxius municipals, biblioteques municipals, etc. sempre són nous, és a dir que mai duren una llarga temporada. Podrem trobar arreu tan arxius com biblioteques que tenen llargues dècades de vida, segles, si voleu, és a dir, centenàries; però de municipals, cap. Perquè la cultura i la política municipals, juntes són un mal. Un gran mal. I tremoleu sempre que sentiu "hauríem de crear un arxiu, una biblioteca, municipal", o "l'Ajuntament vol crear una biblioteca municipal". I consti que no ens referim ni a Vilafranca ni al Penedès, sinó simplement arreu.

Aquest Pla Estratègic de la Cultura que dèiem, fins avui, ha estat un exemple de com s'han de fer les coses culturals, des del municipi: preparar, escoltar i supervisar. D'ara endavant s'ha de seguir aquesta línia, és a dir, sense intervencions directes; o sinó, seguim com en els darrers anys i tot el Pla no haurà servit de res. I diguem, per acabar, que el mateix museu n'és un altre exemple: abandonat, com qui diu, durant els darrers anys, només ha necessitat que s'hi posés personal tècnic al davant perquè la cosa canviés. I costarà anys encara, però el que cal és seguir endavant i no aturar-se. No es pot deixar que caigui

M. de Geribert