Falcons del País del Cava

La idea de crear un colla a Sant Sadurní va partir de l'actual cap de colla, Eduard Segura, que formava part dels Xicots de Vilafranca. Com que crear una colla castellera requeria més envergadura, es decantaren per fer-ne una de falcons. A l'octubre del 1992 començaren les primeres reunions i, poc després, els assaigs. L'estrena la van fer el 2 de maig de 1993 a Sant Sadurní, apadrinats pels Falcons de Sant Vicenç dels Horts, una colla històrica que actualment no passa per un dels seus millors moments.
A les primeres actuacions construïen només figures tradicionals, però posteriorment, i de mica en mica, han anat incorporant figures de creació pròpia com l'avió, l'estrella o el bisbe. Qualsevol membre de la colla pot proposar la construcció d'una nova figura. La proposta s'estudia tècnicament i si el cap de colla dóna el vist i plau, s'incorpora al repertori.
Com a figura característica cal destacar la darrera de cada actuació, un pilar de quatre aixecat per sota amb desplegament de senyera inclòs. Quan acaben l'actuació, els falconers aplaudeixen al públic i es treuen la faixa.
La colla és mixta i en formen part 52 persones, 22 menors de 17 anys. El més gran és el president, amb 45 anys, i el més jove té només 6 anys.
Van vestits amb camisa, pantaló i sabatilles blanques, amb la faixa i el mocador morats, per distingir-se de les altres colles de falcons. Al dors de la camisa porten la inscripció Falcons País del Cava.
La colla ha estat, des de la seva estrena, ben acollida localment, com ha quedat palès amb el públic que acut a les actuacions. Curiosament, durant la Festa Major la colla no actua, perquè s'escau a finals de novembre i per a la majoria dels integrants de la colla, que treballen en caves de la zona, coincideix amb la campanya de Nadal.
A l'any realitzen una trentena d'actuacions, sent requerits per poblacions de la comarca, però també de la resta de Catalunya. Fins ara, les actuacions més llunyanes han estat a França, Madrid i Logronyo.
Assagen dos dies a la setmana, dijous i dissabte, a la capella de l'Índex. L'Ajuntament també els cedeix, al mateix Índex, una sala per celebrar les reunions i assemblees. Les actuacions es graven en vídeo, per revisar-les posteriorment i poder corregir les errades. Cada últim dijous de mes celebren una assemblea general, a la qual assisteixen tots els membres. La junta, que està formada per president, vicepresident, secretària-tresorera i dos vocals, es reuneix cada setmana o cada quinze dies, depenent de si hi ha coses pendents a tractar.
La principal fita que tenen establerta és que la colla duri força anys. L'única crisi interna -tan petita que ni es notà exteriorment- la va patir la colla el segon any. El motiu va ser la no assistència als assaigs d'alguns membres que sí que es presentaven posteriorment a l'actuació. Superat el problema, l'harmonia presideix actualment l'ambient falconer. Només una cosa preocupa i porta de cap a la junta i és trobar uns grallers propis. Des de la seva estrena els han acompanyat els grallers de Sant Pau d'Ordal, però aquests tenen els seus compromisos i els Falcons són conscients que necessiten disposar dels seus propis grallers, tot i que no hi ha manera de trobar-los. Pel que fa a la rivalitat amb altres colles, els Falcons del País del Cava tenen clar que el primer és assegurar bé cada figura abans de provar-ne una altra de més difícil.