A la vora del foc
Sovint no donem importància a les coses que obtenim fàcilment. Agafem un encenedor o uns llumins i... voilà!, ja tenim foc. Però el domini d'aquest element ha marcat profundament la història de la humanitat. Les relacions que l'home ha establert amb el foc són complexes i, molt sovint, marcades per un fort component mític.
CONCEPTES CLAU
Quan l'home domina el foc comença a humanitzar-se. Sense el foc, hagués estat gairebé impossible que hagués pogut intercanviar coneixements.
En les diverses mitologies i religions, el foc ha adoptat dos atributs ben diferenciats: el de la purificació i el de la destrucció.
El solstici d'estiu, la nit de Sant Joan, té una llegenda comuna a gairebé tot el món. És una nit màgica en la qual s'obren les portes que separen el món material de l'espiritual.
Quan l'home va aprendre a dominar el foc, probablement, va començar a ser humà i deixar de ser homínid. I no únicament per les més que evidents aplicacions diguem-ne "pràctiques". La cocció i conservació dels aliments, la capacitat de protegir-se del fred i adaptar-se a climes molt més severs, la protecció envers animals molt més grans. Més tard arribaria la tecnologia pròpiament dita: des de l'enduriment de les puntes de fletxes al foc fins a fondre metalls per a diversos usos, passant per la cocció de fang per fer-ne utensilis. Totes elles fites que han marcat profundament la humanitat.
Però potser el que va potenciar les característiques més "humanes" no fou pas l'aplicació tecnològica del foc. Sinó la verbal. És a partir de l'instant que l'home obté un punt de llum i calor a la clariana o la caverna que és capaç de fer quelcom absolutament impensable per a qualsevol altre animal. Passar els coneixements d'individu a individu. De generació en generació. Això de les rondalles i contes a la vora del foc no és una cosa de fa quatre segles. En les hores mortes els homes s'arrauleixen vora la foguera per intercanviar informació. Quins són els mètodes i els llocs més efectius de caça. Com distribuir-se les feines. I, arribats a un cert grau (que la cosa no es va fer d'un dia per l'altre), a fer-se les preguntes que encara avui resten sense resposta. Almenys sense resposta científicament demostrable. Qui som? D'on venim? On anem?
La cultura, al llarg de tota la història, ha estat possible gràcies a l'oci. Quan l'home deixa de sobreviure i comença a "viure". Quan es planteja preguntes més enllà del que menjaré demà? O on dormiré? I el foc n'és un element clau. Ja no cal anar a dormir així que el sol es pon per aixecar-se a trenc d'alba. Durant unes hores nocturnes, la família, la comunitat, es reuneix al voltant del foc per intercanviar informació. Per crear una cultura pròpia. Unes creences. Una manera de fer. El domini del foc ens fa molt més autònoms i independents. En definitiva, més humans.
Elemental, estimat foc
Foc, terra, aigua i aire. Els quatre elements que, segons la cultura hel·lènica, conformen la matèria. Matèria que serà un tros de fusta o de pedra depenent de les quantitats de cada element. La qüestió, segons els grecs, és trobar la "recepta". La quantitat exacta de cada ingredient per aconseguir el plat desitjat. No anaven pas equivocats els grecs. Tot i que no són pas quatre els elements necessaris per crear matèria diversa. Sinó els 118 de la taula periòdica.
Però l'observació hel·lenística marcarà el foc com a element indispensable per a la matèria. El foc altera o canvia, molt o poc, les propietats de la matèria. Un branquilló es converteix en cendra. Uns ous, en una truita. Un tros de mineral de ferro en una llança. El foc, doncs, és elemental no només per a la supervivència. Sinó també per a una certa qualitat de vida, com en diríem avui.
Foc joliu
Reunir-se al voltant d'una foguera simbolitza germanor. Cohesiona el grup. S'intercanvia informació. Es canta. S'expliquen històries. Bon rotllo, en l'argot actual. És una pràctica que, malgrat les innovacions tècniques, continua. Avui dia no necessitem la foguera per escalfar-nos, ni per cuinar. I molt menys per protegir-nos dels enemics. Però encara intentem, més poc sovint del que voldríem, reunir-nos de tant en tant al voltant del foc per rememorar aquest ritual atàvic.
Durant els anys seixanta i setanta, enmig de l'onada hippie de pau, amor i bones vibracions, els joves guarnits amb flors i robes virolades es reuneixen al voltant d'una foguera per cantar, dansar i fer l'amor. Uns druides moderns.
Els mateixos boy-scouts, els escoltes, veuen el foc com la guspira espiritual que tots portem dins. La primera foguera scout la va organitzar al 1907 el mateix Baden Powell (el fundador de l'escoltisme), a Brownsea. I ell mateix es qui s'encarregà de dirigir les cançons i explicar les històries. És més. Qui no recorda els focs de camp de la infantesa? Quan acompanyats de pares o monitors, la mainada ens reuníem al voltant del foc per cantar cançons, explicar-se històries i fer una mica de xerinola?
Usos primitius del foc
Quan l'home domina el foc, en comença a descobrir les possibilitats:
- Durant els crus hiverns, és possible mantenir-se calent. I per tant expandir-se al llarg de tot el globus terraqüi independentment del clima.
- Amb el foc es poden mantenir allunyats els animals perillosos (que eren molts i molt grans aleshores).
- Durant les caceres i les guerres tribals, el foc es converteix també en una arma temible.
- Els aliments cuits són molt més digeribles i apetitosos. Especialment als mesos d'hivern.
- El fum que sorgeix de les fogueres permet comunicar-se amb altres tribus o amb els membres de la mateixa.
|
|
Fogueres celestials
Els homes neolítics estan ben convençuts que els estels que veiem a la nit són fogueres d'altres tribus que viuen al cel. I que aquestes tribus, diguem-ne "celestials", veuen les fogueres terrestres com nosaltres el cel: com petits estels en la foscor.
|
|
