El dret a ser infant
Cada any, 10 milions de nens menors de 5 anys moren a causa de malalties fàcilment evitables i més de 10.000 moren o queden greument lesionats a causa de les mines antipersona; arreu del món, 250 milions de nens d'entre 4 i 14 anys treballen i 120 milions d'aquests ho fan en condicions d'explotació...
La pobresa fa molt difícil la supervivència infantil.
Aquestes són només algunes de les dades esborronadores que afecten la infància dels països en vies de desenvolupament. Uns nens i unes nenes que han de suportar la greu vulneració dels seus drets, malgrat les declaracions, els protocols o els plans encaminats a protegir-los.
La Declaració sobre els Drets del Nen
Han hagut de transcórrer molt segles en la història de la humanitat perquè els infants siguin considerats com a subjectes de drets. De fet, no ha estat fins al segle XX, arran de les dues guerres mundials, en què van resultar els éssers humans més perjudicats, que es va veure la necessitat imperiosa que fossin objecte d'una major protecció.
La primera Declaració sobre els Drets del Nen va ser aprovada per la V Assemblea General de la Societat de Nacions, l'any 1924 a Ginebra. No obstant, l'inici de la Segona Guerra Mundial va demostrar que els esforços de la Societat de les Nacions per a la protecció dels drets humans i especialment dels drets dels infants eren insuficients, cosa que va propiciar el naixement, l'any 1945, de l'Organització de les Nacions Unides-ONU, qui, un any després, va ordenar la creació d'UNICEF com a organisme encarregat de la defensa i la protecció dels drets de la població infantil.
L'any 1959, l'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar una nova Declaració sobre els Drets del Nen, un text en què es proclamaven deu principis per a la protecció dels infants enriquint i reforçant la tasca d'universalització dels seus drets en un àmbit moral i polític.
La Convenció sobre els Drets del Nen
A conseqüència de la manca d'eficàcia jurídica de la declaració de 1959, l'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar per unanimitat, el 20 de novembre de 1989, la Convenció sobre els Drets del Nen, que introdueix com un dels seus principis bàsics el dret de tots els nens i les nenes a expressar la seva opinió en els afers d'interès i que aquesta opinió sigui tinguda en compte pels adults.
Basada en diversos sistemes jurídics i tradicions culturals, la Convenció sobre els Drets del Nen està composta d'una sèrie de normes i obligacions, no negociables, que han de complir tots els governs i que estableixen la protecció del nen contra l'abandonament, els maltractaments, les influències perilloses i l'explotació ,i es consagra el respecte als seus drets humans bàsics, que han de gaudir sense cap discriminació: el dret a la supervivència, al desenvolupament i la plena participació en activitats socials, culturals, educacionals i totes aquelles necessàries per al seu creixement i el seu benestar individuals.
Aquesta convenció és la que més ratificacions ha rebut en tota la història ja que tots els països del món, excepte dos, han aprovat les seves disposicions (l'Estat espanyol la va ratificar el 26 de gener de 1990).
La Cimera Mundial a Favor de la Infància
Un any després de l'aprovació de la Convenció sobre els Drets dels Nens i arran de la presa de consciència respecte els problemes que, malgrat estar a finals del segle XX, afectaven els infants dels països en vies de desenvolupament, es va adoptar la decisió d'actuar de forma concertada. D'aquesta manera, els dies 29 i 30 de setembre de 1990 es va celebrar a la ciutat de Nova York la Cimera Mundial a favor de la Infància, la reunió que ha aplegat el grup més nombrós de dirigents mundials de tota la història, encapçalada per 71 caps d'estat i de govern i 88 alts funcionaris, la majoria ministres.
La Cimera es va plantejar com a principal objectiu l'assoliment d'uns propòsits durant els següents deu anys: reduir la taxa de mortalitat dels menors de 5 anys a una tercera part o a un nivell d'un 70 per mil nascuts amb vida; reduir a la meitat la taxa de mortalitat materna, reduir a la meitat la taxa de desnutrició, proporcionar accés universal a l'aigua potable segura i als mitjans sanitaris d'eliminació d'excrements, aconseguir que almenys el 80% dels nens en edat d'assistir a l'escola primària tingui accés a l'educació bàsica i acabi ensenyament primari, reduir la taxa d'analfabetisme dels adults a la meitat, insistint especialment en l'alfabetització de les dones, i millorar la protecció dels nens i les nenes en circumstàncies especialment difícils.
Durant la Cimera es va redactar la Declaració Mundial sobre la Supervivència, la Protecció i el Desenvolupament del Nen en el Decenni de 1990 i es va concretar un Pla d'Acció per adoptar les mesures nacionals concertades i la cooperació internacional que fessin possible assolir les principals fites proposades.
Els progressos...
Al cap de deu anys de l'aplicació de les mesures establertes durant la Cimera Mundial a Favor de la Infància, el balanç de la situació mundial de la infància presenta algunes dades esperançadores:
-155 països han aprovat programes encaminats a millorar les qüestions que afecten la infància.
- 63 països han aconseguit reduir en una tercera part la mortalitat dels menors de cinc anys i altres 100 països l'han reduïda a una cinquena part.
- Les morts per malalties diarreiques s'han reduït en un 50%.
- El nombre de casos de la poliomielitis s'ha reduït en un 99%.
- La immunització epidèmica infantil s'ha elevat, salvant milions de nens.
- Avui hi ha més nens escolaritzats que en qualsevol altra època, i han augmentat, de passada, les taxes d'alfabetització dels adults del 75 al 79%.
- S'han registrat avenços en la lluita contra les malalties causades per la manca de iode, causa principal del retard mental.
- I gràcies a l'augment de consciència que va generar la Convenció sobre els Drets del Nens, avui es denuncia de manera més sistemàtica les violacions d'aquests drets, alhora que es prenen mesures per eliminar-les.
...i els problemes vigents
Amb tot, encara hi ha una tasca ingent per fer:
- Anualment moren 10 milions de nens, sovint per malalties fàcilment prevenibles.
- 150 milions de nens pateixen desnutrició.
- 145 milions de nens de 6 a 11 anys no assisteixen a classe, sent el 60% d'aquests nenes.
- En aquests deu anys, 2 milions de nens han mort en els conflictes armats i molts altres han quedat discapacitats o han patit traumes psicològics.
- Més de 10.000 nens moren o queden lesionats anualment a causa de les mines terrestres.
- Dels 35 milions de persones que han de desplaçar-se o són refugiades, un 80% són dones i nens.
- 30 milions de nens són víctimes dels traficants per a la seva explotació sexual.
- Segons l'Organització Internacional del Treball, 250 milions de nens de 5 a 14 anys treballen i d'aquests, 60 milions ho fan en condicions d'explotació.
- I l'epidèmia de la sida ha arribat a nivells que excedeixen els pronòstics més pessimistes del decenni de 1990. A la majoria dels països afectats, entre la meitat i dues terceres parts dels nens que avui tenen 15 anys moriran a causa aquesta malaltia. La sida ha deixat orfes més de 13 milions de nens i s'estima que aquesta xifra s'elevarà, en un període de deu anys, a 30 milions.
Anàlisi posposada
Precisament, l'anàlisi dels progressos assolits i dels problemes que encara persisteixen després d'aquesta dècada, així com l'adopció de les mesures escaients per afrontar-los i l'assignació dels recursos humans i econòmics necessaris per portar-les a terme, són les finalitats principals de la Sessió Especial a Favor de la Infància que s'havia de celebrar a Nova York del 19 al 21 de setembre passats. Una sessió que es va posposar a causa dels atacs terroristes a la ciutat i que, segons fonts d'Unicef consultades, tot sembla apuntar que se celebrarà, si el curs dels esdeveniments no ho impedeix, el proper mes de maig de 2002 a la mateixa ciutat de Nova York.
Tot i que avui el món és millor per als infants que fa deu anys, com es desprèn dels tímids progressos obtinguts, és evident que encara hi ha moltes fites que no s'han fet realitat per la manca de voluntat política i de lideratge a favor de la infància a tots nivells.
El dret a ser infant
Justament perquè la vulneració dels drets dels infants es dóna a tot arreu –països industrialitzats inclosos–, i perquè la lluita per protegir i defensar aquests drets és una tasca que ens concerneix a tothom, ONG locals, l'Ajuntament de Vilafranca i altres entitats de la vila han organitzat, del 7 al 18 de novembre, la II Festa de la Solidaritat "El dret a ser infant", un espai de debat, reflexió i sensibilització sobre l'explotació infantil i la vulneració dels drets dels infants.
La festa, que compta amb el suport del Pla d'Infància de l'Ajuntament de Vilafranca, Vilafranca Solidària i el Servei d'Integració Europea i Solidaritat de la Diputació de Barcelona, està organitzada conjuntament per l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Amnistia Internacional Grup Penedès, l'Associació Amics de Puerto Cabezas, l'ACAPS Wilaya Alt Penedès, Camí Solidari, Cooperacció Alt Penedès, Creu Roja Alt Penedès i Grup Tercer Món-Mans Unides.
El programa de la II Festa de la Solidaritat inclou xerrades, taules rodones, actuacions musicals i d'animació, contes i tres exposicions que es podran visitar paral.lelament, tot amb l'eix vertebrador dels drets dels infants i la seva vulneració (vegeu l'apartat d'Agenda).
|
