"No sabem escoltar els infants"
Doctorat en dret amb una tesi sobre la Declaració dels Drets de l'Infant de les Nacions Unides (1959), Jordi Cots i Moner s'ha dedicat a l'educació durant vint-i-cinc anys. Cofundador de l'escola de mestres Rosa Sensat i creador i secretari, al llarg de quinze anys, de la Comissió de la Infància de Justícia i Pau, actualment és adjunt al Síndic de Greuges per als infants.
Jordi Cots, adjunt al Síndic de Greuges de Catalunya.
- A Catalunya, es vulneren els drets dels infants?
En principi, encara que sembli molt general, jo diria que el que més queda conculcat és que els nens no coneixen els seus drets. Sempre ens queixem des d'aquí que no es coneix prou el text de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l'Infant, que no se'n fa prou difusió i més aviat se n'han cuidat instàncies no governamentals que no pas la mateixa administració d'infància. Només una vegada la Conselleria de Justícia va fer una edició conjunta amb una ONG d'una adaptació d'aquesta Convenció de cara a adolescents. I el Parlament ha editat el text, però no se n'ha fet prou difusió. A les escoles se n'hauria de parlar, els pares l'haurien de conèixer..., hi ha col·lectius, com els pares i els mestres, que tenen una relació molt directa amb la infància i quan dic infància em refereixo a les persones fins als 18 anys, que pensen que parlar molt de drets fa oblidar les responsabilitats que tenen els infants i adolescents, però també s'hauria de dir que els mateixos infants són els primers que demanen responsabilitats, perquè van molt per lliure i de vegades els exigim només deures d'una manera mecànica. De manera que és una llàstima que no es conegui tot aquest conjunt de drets que pertany a la infància i que els serveix per créixer personalment i per entrar en diàleg amb els adults.
- La vulneració dels drets dels infants va molt lligada a la situació econòmica i de desenvolupament del país. Suposo que la que se'n faci a Catalunya no és la mateixa que la que es fa a Angola, per exemple.
La Convenció recull drets de dues menes: els drets per les necessitats materials i els drets civils. Nosaltres, en l'àmbit geogràfic que estem, podríem dir que les necessitats materials dels infants estan bastant ateses, com correspon a tot Europa. Hi ha mancances, però en principi, el més elemental: un sostre, alimentació, una escola... està cobert. Però no tothom té el mateix grau de satisfacció i aquí és on hi ha les mancances. Per exemple, falten recursos per a l'escola, per a la família, perquè no s'ha d'oblidar que part de la satisfacció dels drets dels infants passa per la satisfacció dels drets dels pares i un dels drets dels pares és poder satisfer la satisfacció dels drets dels seus fills, i això no està prou atès. Falten guarderies i no em refereixo als esforços de l'administració. No s'ha de parlar ni de desídia, ni de deixadesa, sinó que senzillament falten recursos. Afinant molt, també podrien faltar recursos de tipus sanitari per a la població infantil. I també en faltarien per a l'atenció de la infància als hospitals, tot i que aquí tenim hospitals de molta qualitat, però les escoles hospitalàries no estan prou dotades ni valorades. També podríem dir que hi ha un grup de nens a Catalunya, que no és més gran ni més petit que a altres països industrialitzats, que estan en situació de risc i alguns d'alt risc i que l'administració se n'ha de fer càrrec. I aquests serveis tampoc no estan prou dotats. Torno a repetir que no per deixadesa de l'administració, però sí que hem de reconèixer que els recursos són insuficients.
- Quan es parla de manca de recursos per a guarderies, per a dotacions d'hospitals, això es considera vulneració dels drets dels infants?
A veure, no hem de confondre la vulneració amb un atac als infants. Aquí al nostre país, una situació familiar i escolar que no prepari el nen i no li doni l'oportunitat d'anar a la universitat, vol dir que hi ha una vulneració. A vegades hi ha una pobresa material i a vegades una pobresa espiritual, cultural. Hi ha gent que no pot arribar a la universitat per pobresa cultural i perquè forma part del món exclòs, del quart món que se'n diu. Tot el que faci que un noi d'aquest quart món no pugui anar a la universitat, vol dir que se li està vulnerant un dret, el dret a desenvolupar totes les seves capacitats. Molts infants no tenen la possibilitat de desenvolupar totes les seves facultats, com per exemple aquests que estan en situació de risc.
- Així doncs, quins serien els principals problemes que afecten els infants de Catalunya?
Tot el que afecta els adults, indirectament afecta els infants. I com que cada vegada hi ha més separació entre rics i pobres, les classes que estan enfonsades tenen més dificultats per sortir-se'n. Hi ha mancances en el camp de l'educació, en el camp de la vivenda. I dintre d'això, aquests nens que no tenen tot el que necessiten, van a escola i tenen una educació bàsica que malgrat tot no és suficient per tenir un desenvolupament total. Però després hi ha una part, que tant afecta a les classes altes com baixes, que és el desenvolupament personal, i és que els nois no exerciten els articles de la convenció compresos entre el 12 i el 17, que són els drets de participació. És a dir, suposem que estiguin ateses les seves necessitats materials, tu preguntes a un noi què li falta i et dirà que no és escoltat, que no es té en compte la seva opinió, que no pot buscar la informació que necessita, que no vol dir buscar qualsevol revista, sinó que són tots aquests drets civils d'associar-se, la llibertat de pensament, etc, que són els que enriqueixen la persona. Que també és veritat que els de les classes més benestants estan més a punt de satisfer-los, tot i que no sempre són escoltats. El no ser escoltats és una cosa comuna a totes les classes socials. Hem de dir amb tota senzillesa que no en sabem, d'escoltar els infants. I així ens privem de saber exactament quines són les conculcacions de l'infant. Hi ha alguns llocs, com Vilafranca, on hi ha un Consell Municipal d'Infants, que és un espai on ells es poden expressar i on saben que la seva opinió serà tinguda en compte. Però a tot Catalunya, que no sé quants milers d'ajuntaments hi ha, no arriben a la dotzena els que en tenen. Aquesta és una mancança molt grossa que ajudaria molt a satisfer tots els drets generals de l'infant, tant els de tipus cultural o espiritual com els mateixos materials.
- De quina manera es treballa per corregir tot això?
D'una banda, l'exemple del Consell Municipal d'Infants és una de les vies més aptes perquè reverteix a favor de les escoles, de les famílies d'aquells nois i noies que en formen part: si se sap que forma part del Consell se li pot demanar que plantegi algun tema. I formar part d'un Consell no vol dir que sempre se l'escolti; en un moment donat se li haurà de dir, com a qualsevol ciutadà, això no ho podem fer però en prenem nota. Però la conculcació més important és que ni s'inicia aquesta relació de contacte. Hi ha coses sobre les quals sembla que ni els infants ni els nois puguin opinar, que no tinguin la competència per fer-ho. Hi ha escoles que fomenten el diàleg i altres que no. Nosaltres, des de la nostra institució de Síndic de Greuges, les poquíssimes queixes que hem tingut directament d'infants han estat o bé d'escoles que escolten bé els seus alumnes, o bé d'algun Consell Municipal d'Infants. I això és significatiu. Vol dir que aquests saben el que és un dret i que el poden defensar i coneixen la institució on poden anar a protestar. I indirectament, com més es fomentessin aquests drets, els drets materials també pujarien, perquè seria treballar la qualitat de vida dels infants.
- És de sempre que no s'escolta els joves o és una mancança dels temps actuals?
És de sempre, el que passa és que ara, coneixent cada vegada millor la infància, tot això ho reconeixem teòricament. Cap pare, cap mestre, ni cap polític dirà que no s'ha d'escoltar la infància. I tot i sense haver-los llegit, saben que existeixen uns drets de l'infant, però encara no ens hem aturat a posar-los a la pràctica. El 20 de novembre és el Dia Internacional de l'Infant. Doncs aquest dia se'ls diu que vinguin al Parlament o se'ls cedeix la sala del ple municipal, que ja està bé, però una flor no fa estiu, és com si només mengéssim bé el dia de Nadal. És una feina de cada dia. Jo he vingut més d'una vegada a Vilafranca i em consta que aquí no passa això. Les reunions es fan periòdicament, quan s'han de fer. No sé si el Consell és prou conegut per tota la població, ho hauria de valorar. Hi ha molts pocs consells d'aquests i és un mitja magnífic.
- Aquestes mancances que pateixen els infants de Catalunya són les mateixes dels altres països industrialitzats o hi ha alguna petita diferència?
Sí. Països rics com Alemanya o Noruega, tenen les necessitats materials més satisfetes que nosaltres, però també continuen reclamant aquesta atenció personal de la falta d'escolta.
|
