Més de dos mil anys d'història
L'orgue va ser inventat l'any 270 aC per l'enginyer grec Ctesibi, que el va batejar com a hydraulis, un giny amb tot el que defineix a un orgue modern: una o diverses fileres de tubs sonors, un secret on emmagatzemar el vent, una manxa mecànica i un teclat per a conduir el vent cap a un o altre tub.
L'orgue és un complex instrument comparable a una obra d'enginyeria.
L'hydraulis es va difondre ràpidament per tot el món grec i el seu ús no es va limitar al plaer del concert sinó que es va estendre a funcions militars, d'alerta ciutadana, de missatges a distància i fins i tot a fins terapèutics.
Igualment, quan va entrar a Roma a mitjans del segle I dC, va conquerir ràpidament la civilització romana. A més de Neró, que va ser un gran estudiós d'aquest instrument, molts altres emperadors van ser organistes i apassionats de la música d'orgue. L'Església, en oposició, va rebutjar categòricament tots els instruments musicals.
Quan es va enfonsar l'Imperi d'Occident, víctima de les invasions bàrbares del segle V, l'orgue va desaparèixer de l'Europa occidental. Paral·lelament, l'Imperi d'Orient reprengué la tradició hel·lenística, la continuà i la difongué per tot Bizanci. L'orgue recuperà el seu antic prestigi però limitat exclusivament a la vida civil, perquè tampoc l'Església bizantina admetia la música instrumental dins del temple.
L'orgue reaparegué a occident quan l'emperador bizantí Constantí V en va regalar un al rei dels francs Pipí I el Breu, amb finalitats polítiques, tot i que va ser el monjo Gerbert d'Orlhac, un gran estudiós de la cultura islàmica i orguener de gran prestigi –que esdevindria el futur papa Silvestre II–, el veritable introductor de l'orgue als regnes cristians d'occident.
A Catalunya, la dada més reculada referida a l'orgue pertany a l'any 888, en l'acta de consagració de l'església parroquial de Sant Andreu de Tona, on figura un orgue entre les altres provisions del nou temple.
A partir del segle XIII, l'orgue s'introduí definitivament a l'Església. Això féu que es comencessin a construir instruments fixos i cada vegada més grans, proporcionats al volum dels temples, i que comencés un procés d'evolució imparable, com la duplicitat de teclats resultat de la unió, al segle XV, de dos orgues independents: l'orgue major i el positiu.
El Renaixement va impulsar la formació de les diferents escoles nacionals. Itàlia, Anglaterra i la Península Ibèrica van presentar les particularitats estilístiques més notables. Per contra, les escoles dels països del nord d'Europa no van diferir tant entre elles i van crear infinitat de tipus d'orgues, resultat de la mescla entre escoles. A mitjans del segle XVIII, orgueners i organistes van arribar a la plena mestria. Durant el barroc, va ser un dels instruments reis al costat del violí i el clavicèmbal, i Bach, el seu màxim exponent. Posteriorment, va quedar una mica abandonat fins que els romàntics com Mendelhsonn, Schubert o Brahms el recuperaren.
El paper musical de l'orgue, tot i que aquí ens és una mica desconegut, és molt important. Mahler l'inclogué en algunes de les seves simfonies i Puccini també en les seves òperes. El pare Soler de Montserrat va ser un gran compositor de música per a orgue. També el músic vilafranquí Josep Soler n'ha compost força obres. Mozart el va definir com el rei dels instruments, un epítet que encara ningú ha estat capaç d'arrabassar-li.
|
L'Associació Catalana de l'Orgue-ACO és una entitat que pretén aglutinar tots els elements que conformen el món de l'orgue de tubs a Catalunya. Entre els seus objectius destaquen la voluntat de recuperar i potenciar la missió de l'organista d'església, fomentar la creació d'associacions locals d'amics de l'orgue, elaborar un cens de tots els orgues del Principat i el seu estat actual i aconseguir que es restaurin els orgues antics que encara estan abandonats.
- La secretaria de l'Associació Catalana de l'Orgue és al c/ del Teatre, 2, 2n, 08221 Terrassa. Tel. 93.731.22.32, fax 93.731.60.43. E-mail: aco@menta.net. Web: http://www.webpersonal.net/aco.
Al Penedès hi ha també dues associacions entorn de l'orgue:
- Escola de Música Antistiana de la Bisbal del Penedès.Tel. 977.68.82.78 - 977.68.80.25. E-mail: antistiana@hotmail.com. Web: http://usuarios.tripod.es/antistiana
- Associació Amics de l'Orgue del Vendrell. Tel. 977.66.56.84 i 977.66.30.84.
|
|
