Sants, patrons i altres advocacions
Festa Major és sinònim de gresca, música, ball, folklore i divertiment en general. Però al darrera d'aquestes manifestacions laiques cal cercar l'origen d'aquesta festa, la més important de cada localitat, en el cicle agrícola i ramader i en la implantació local del cristianisme.
La festa major sol celebrar-se a l'estiu, un cop acabades les tasques de la collita, però no sempre la celebració coincideix amb aquesta època de pausa agrícola. En la majoria dels casos, la festa major se celebra el dia d'un sant molt venerat a la localitat o en ocasió d'una festa mariana local.
Els sants patrons
La vida del sant patró o santa patrona no sempre obeeix als mateixos criteris. La Mare de Déu i els apòstols acostumen a ser els sants més venerats arreu, veneració que data de quan s'estableix la parròquia. També la implantació de monestirs d'ordes provinents d'altres països fa que s'estengui la devoció a sants estrangers, que aviat gaudeixen de molta popularitat i són escollits com a patrons de moltes localitats. Sant Marçal i sant Sadurní, portats pels monjos benedictins, en són alguns exemples.
En altres ocasions, l'advocació a un sant que ha protegit la població d'alguna malaltia és tan intensa que desbanca l'antic patró. També en alguns casos, com és el de Vilafranca, l'arribada de les relíquies d'un màrtir i la veneració que se'n fa acaben per erigir-lo com a nou patró, en substitució del que hi havia fins aleshores.
A més, alguna circumstància de la vida del sant, dels seus martiris o miracles que guardi relació amb algun aspecte o activitat de la localitat, és el motiu pel qual s'escull com a patró. D'aquesta manera, sant Pere és el patró de molts pobles costaners, on la pesca era un dels principals mitjans de subsistència. O sant Isidre, patró d'altres poblacions eminentment agrícoles.
La festa en honor del sant
Com ja hem explicat, la festa major s'estructurava al voltant de la festivitat del sant més venerat a cada població, al qual se li dedicaven diferents actes litúrgics.
A les comarques de l'Alt i el Baix Penedès, així com a tot Catalunya, hi ha un gran nombre de poblacions que celebren la festa major coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu d'Agost. La majoria perquè santa Maria és la seva patrona des de temps immemorials, generalment des de la constitució de la parròquia com a tal. Altres, tot i que la festivitat del patró s'escau en un altre dia, aprofiten que el mes d'agost és un mes de vacances per congregar al voltant de cada celebració molta més gent de l'habitual, ja que, a banda d'assegurar la participació de la gent del poble, s'hi acostumen a afegir aquells que estiuegen a la localitat o a altres pobles del voltant.
Hi ha poblacions, no obstant, on la celebració de la festa major no coincideix amb la festivitat del patró. En alguns casos, no es recorda el motiu que impulsà, fa molts anys, aquest canvi. En altres, la coincidència de la festivitat amb la sega o altres tasques agrícoles fa que la festa major es traslladi de data.
Puix que de viles i pobles
aquests Sants són protectors,
a ells ens encomanem,
perquè els agradi als nostres lectors. |
La festa major sol anar acompanyada d'una altra festa local, la festa major petita, que sovint s'escau al començament de l'any, al final de l'hivern o a l'inici de la primavera. L'origen de la festa major petita es remunta al temps de la introducció del cristianisme en aquell lloc, quan les creences cristianes es troben amb altres d'anteriors ja assentades, a les quals s'acaben adaptant i donant lloc a festes de final d'hivern o principis de primavera, com a festes cristianes sota l'advocació de sant Pau Ermità, sant Antoni Abat o sant Vicenç.
També, i a les nostres comarques és molt comú, la festa major petita acostuma a coincidir amb la festa votada, és a dir, amb la diada d'aquell sant al qual s'encomanà una població per protegir-se de la pesta o epidèmia que assolava la zona o perquè posés fi a una sequera o un aiguat massa llargs.
Actualment, tot i que la festa major ha anat perdent el marcat caràcter religiós que havia mantingut fins no fa massa anys, i que en algunes poblacions les pràctiques litúrgiques es redueixen a un parell de misses, una en honor del patró i l'altra en record dels darrers difunts, hi ha festes votades i veneracions que es mantenen molt vives.
La Fura, sense pretendre elaborar un llistat exhaustiu de sants -que, d'altra banda, ja estan recollits en el martirologi, en el menologi i altres llibres anàlegs-, ha intentat esbrinar l'origen i el motiu pel qual s'escollí un determinat sant com a patró de cada parròquia del Penedès, les anècdotes -si n'hi ha- al voltant del sant i els diferents vots de poble i motius pels quals se celebren.
Tenint en compte la minsa documentació històrica que resta sobre els orígens de cada parròquia i el seu patronatge -la majoria d'arxius parroquials van ser destruïts durant la Guerra Civil-, i que una gran part de la tradició popular s'ha anat perdent amb el temps, recavar informació sobre aquest tema no ha estat sempre tan satisfactori com haguéssim desitjat. No obstant, el que trobareu en aquest dossier és el resultat de l'excel.lent predisposició i col.laboració que hem rebut per part dels rectors de les diferents parròquies de l'Alt i el Baix Penedès, així com de diferents estudiosos locals i comarcals.
|
