Les festes marianes
Si bé la mare de Jesús esdevé objecte de culte des dels primers segles del cristianisme, no és fins als segles XII i XIII que el culte de Maria s'imposa decisivament damunt els sants locals.
Aquesta transferència dels deures i poders de protecció dels sants a Maria fou possible gràcies a un seguit d'esdeveniments, entre els quals cal esmentar: la divulgació dels llegendaris marians; la fundació de nombrosos santuaris marians amb imatges miracleres que atreien les masses de població; l'interès de l'aparell eclesiàstic per controlar i centralitzar les manifestacions dels cultes locals; l'interès, per part de l'Església, a cristianitzar les masses rurals amb la implantació de llocs de culte en indrets d'hàbitat dispers (fins llavors eren les grans catedrals i basíliques dels nuclis urbans les que guardaven les relíquies importants) i la influència d'alguns mestres espirituals medievals impulsors del culte marià.
Tanmateix, hi va haver períodes històrics com els segles XVII i XVIII, amb una onada de fundacions de santuaris i, sobretot, a finals del segle XIX i principis del XX, amb les grans aparicions de Lourdes i Fàtima, en que l'Església ha intensificat dogmàticament o litúrgicament la devoció i la pietat marianes.
Dins l'actual calendari de les festes de la Mare de Déu, es distingeixen les festes generals (la Purificació, l'Anunciació, la Visitació, l'Assumpció, la Nativitat, la Presentació i la Immaculada Concepció); les festes advocacionals generals (Mare de Déu de la Salut, del Remei, dels Desemparats, del Miracle...); advocacions de sentiments (Mare de Déu dels Dolors, de les Alegries...); advocacions relacionades amb un lloc de culte (Lourdes, Montserrat, Fàtima, Núria...) o advocacions relacionades amb alguns símbols geogràfics (Mare de Déu de la Cova, de la Roca, de la Muntanya...). En alguns casos i en relació amb aquestes darreres advocacions, els santuaris on s'han establert les imatges venerades eren antics llocs de culte pagans, sobretot relacionats amb la fertilitat.
Algunes d'aquestes devocions es poden documentar històricament, ja que van ser impulsades per ordes religiosos específics. Així, els dominics impulsaren el culte a la Verge del Roser, els franciscans a la Mare de Déu dels Àngels, els carmelites a la Verge del Carme i els trinitaris a la Verge del Remei.
Segons explica mossèn Aragonès, rector de Torrelavit, el patronatge de Santa Maria és molt corrent a Catalunya i a tot l'Occident, en general, on es poden trobar, no tan sols esglésies, sinó també topònims dedicats a la Mare de Déu. A la Catalunya Nova i a Mallorca, la gran profusió d'esglésies dedicades a la Mare de Déu és a causa del rei Jaume I el Conqueridor, el qual allí on arribava feia construir una església -o reconvertia una mesquita- dedicada a la Mare de Déu, una de les seves grans devocions.
Al Penedès hi ha dotze poblacions que tenen com a patrona la Mare de Déu. L'origen del culte, pel que hem pogut esbrinar, i per la poca documentació que se'n conserva, va directament lligat amb la constitució de la parròquia.
A Bellvei, la primitiva església consta documentalment de l'any 1303, però no és fins l'any 1632 que s'inaugura el retaule i l'altar major, dedicat a l'advocació de la Mare de Déu de l'Assumpció.
A la Bisbal se sap que la Festa Major en honor de la patrona, l'Assumpció -tot i que hi ha algun rector antic que assegura que la titular de la parròquia era la Purificació de la Verge Maria-, se celebra des de fa més de 200 anys.
La patrona de la Bleda és la Nativitat de la Mare de Déu, una de les festes marianes més importants que se celebra a moltes poblacions de Catalunya.
A les Cabòries, l'església es construeix cap a l'any 1950, quan ja hi havia una devoció popular en vers la Mare de Déu i s'agafa com a patró l'Immaculat Cor de Maria, sense cap justificació especial.
El motiu pel qual l'Assumpció de la Mare de Déu sigui la patrona de Guardiola de Font-rubí és, molt probablement, com a voluntat de la persona que va construir l'església.
La patrona de la Juncosa del Montmell és la Mare de Déu del Remei, patronatge que ve de temps immemorial, tot i que a tota la serra del Montmell el sant mes venerat és sant Miquel.
La patrona de Lavit és l'Assumpció de la Mare de Déu de Lavit. L'església de Lavit ha estat sempre dedicada a santa Maria, des de la seva consagració pel bisbe de Barcelona al segle XI. En temps anteriors, però, ja es troben referències que l'Assumpció de la Mare de Déu era la patrona de Lavit.
Santa Maria de Lavit.
En el mateix lloc on actualment hi ha l'església parroquial de la Llacuna, es construeix el 1327 una capella dedicada ja a santa Maria de Natzaret. L'actual església comença a edificar-se l'any 1620 i també, des de llavors, la patrona és santa Maria. La imatge original no es conserva perquè l'any 1936 fou cremada. La imatge actual és comprada després de la Guerra Civil i és una imatge de devoció popular, sense cap tret característic.
A la Múnia, la devoció cap a l'Assumpció de la Mare de Déu va aparèixer ben aviat. Probablement la primera capella de santa Maria fou construïda cap al 1291 per ordre de Guillerma de Moncada, que li va atorgar un rèdit anual de 8 lliures. En aquells moments, aquesta capella depenia de la parròquia de Castellví, però posteriorment va aconseguir la separació i es convertí en una parròquia independent.
Santa Maria de Sarroca és patrona de Sant Martí Sarroca des de l'origen de l'església, que es remunta al segle XIII, concretament a l'any 1204, que es consagra l'església al bisbe de Vic. Es guarda un document on consta que l'església estava dedicada "ad Sancta Mariam de Castro Santi Martini", perquè abans de ser església parroquial era l'església del castell. Posteriorment, el bisbat el compra per ser-hi parròquia i es manté la mateixa patrona. La imatge de la verge és de mitjans del segle XII, està asseguda en un tro i manté el nen a la falda. Ambdós estan coronats i per això a aquesta verge, a l'igual que altres com la de Montserrat, se les anomena verges de la majestat. A principis del segle XX, l'església es restaura i d'aquells anys es guarda un sermó, del pare Frederic de Berga, que dóna fe de l'autenticitat de la imatge i diu: "Que bé li escau a madona Santa Maria, la vella imatge romànica del segle XII". També, i com ens explica el rector, durant l'Edat Mitjana els comtes de Barcelona li ofereixen l'altar a la patrona. Durant un cert temps i a causa del fet que tots aquests papers s'extraviaren, es va creure que el patró era Sant Martí, del qual hi figura un bust a la façana lateral.
A Segur de Calafell la patrona és la Mare de Déu de l'Assumpció, encara que el rector vol reivindicar el patronatge per a sant Miquel, en aquests moments copatró de la parròquia. El primer document històric data del 1238, quan Guillem de "Crebaino" atorga a l'abat Pere d'Amenys, del cenobi de Sant Cugat, el dret de patronat de la capella de Santa Maria de Segur.
L'Assumpció de la Mare de Déu, patrona de Vilobí.
A Vilobí, l'Assumpció de la Mare de Déu és patrona de la parròquia des de temps immemorials.
|
