Els deixebles
En això del santoral hi ha també classes i categories. Els sants tenen força influència, per allò de ser persones de bé; els màrtirs també, ja que s'han guanyat el cel a pols. Però, sens dubte, els millors, els que poden resultar de més ajut, són aquells que van tenir un contacte directe amb Jesús.
És evident, estem parlant dels apòstols, els dotze que van acompanyar Jesús en la seva predicació i que van ser els seus primers deixebles.
D'entre els dotze escollits, a les nostres comarques en trobem representats cinc, que són patrons de tretze poblacions.
Sant Pere, el porter titular del cel, segurament motiu pel qual aquest sant, del qual recordem que va ser també el primer mandatari de l'Església, és el més votat al Penedès, ostenta el patronatge de set poblacions. En contraposició, trobem el seu germà, sant Andreu, i sant Bartomeu i sant Pau, que tan sols gaudeixen del patronatge d'un poble. Sant Jaume és un altre dels apòstols que és patró d'alguna vila penedesenca -tres en concret-, probablement amb motiu que és un dels patrons més importants i que durant molts segles va ser dels més venerats a Europa. Recordem que continua sent el patró de les Espanyes.
Sant Andreu
Nascut a Galilea, era germà de Pere i, com ell, pescador. Sembla que va predicar per l'Àsia Menor i per Grècia fins a la seva mort. Aquesta, segons una passió apòcrifa redactada el segle IV, Andreu va morir màrtir i crucifixat a Patres, a la regió d'Acaia, per ordre del procònsol Egees. Una tradició posterior afirma que el patíbul utilitzat per al martiri de sant Andreu tenia la forma d'aspa. És patró d'Escòcia, Rússia i Grècia. En alguns pobles mariners, els pescadors petits fan la seva festa per sant Andreu, mentre que els pescadors grossos la fan sempre per sant Pere, símptoma de la discreció de sant Andreu en relació al seu germà.
Patró de Puigdàlber, la primera referència històrica que es coneix sobre la parròquia de Sant Andreu data del segle XVII. La parròquia de Puigdàlber se segregà l'any 1868 de la parròquia de Santa Fe, de la qual era sufragània. El nou temple parroquial, començat abans de la Guerra Civil, desmoronat durant la contesa i construït de nou posteriorment, fou inaugurat el 23 de gener de 1942 i va ser dedicat, com l'anterior, a sant Andreu.
Sant Bartomeu
Segons la tradició, sant Bartomeu, apòstol i fill de Sants, va ser martiritzat arrancant-li la pell de viu en viu. Amb la pell a l'esquena, el sant va voler entrar a Barcelona i es va trobar que havia de pagar per entrar-la. Davant d'aquesta demanda el sant es va tornar a posar la pell.
Per raó del seu martiri, els carnissers, pellissers, manegoters i tapissers el tenen per patró. També sant Bartomeu és patró dels drapaires. Així mateix era tradicional entre els hortolans que treballaven per compte d'altres invocar sant Bartomeu, i el nom del sant era comú entre els pagesos. El sant era venerat també entre els escorxadors i mataporcs.
Sant Bartomeu és patró d'Albinyana des del segle XII. Manel Bofarull, estudiós del municipi, explica les primeres referències històriques sobre l'església. Així, del novembre del 1040 data la primera referència escrita sobre l'existència d'una església en aquelles contrades, però sense que tingui encara nom. També el 1098 es troben referències al castell d'Albinyana i de la seva església, encara sense nom.
Sant Bartomeu d'Albinyana.
L'any 1120 ja es troba la primera referència a l'església de Sant Bartomeu d'Albinyana. Sempre, des de llavors, ha conservat el seu nom.
Sant Jaume
Cosí i deixeble de Jesús, va ser bisbe de l'Església de Jerusalem. Tot i la gran estima que li tenien els mateixos jueus per la seva gran pietat, va ser pres i decapitat l'any 62. Sant Jaume és tingut com a guiador i transportador de les ànimes al Paradís. Al llarg del "camí de Sant Jaume", el sant va obrar innombrables miracles destinats a salvar els seus devots dels enganys del diable, que volia perdre les seves ànimes. Al voltant de sant Jaume s'han teixit un grapat de llegendes referides a l'arribada del sant a la península, a la seva predicació i al trasllat de les seves despulles a Galícia.
Aquest apòstol era reclamat per les fadrines, que li demanaven ajut per trobar un bon home per casar-se. Era habitual encomenar-se a aquest sant perquè guardés la gent de la calúmnia i els salvés de morir a la forca. Així mateix, la llegenda diu que fou aquest sant qui va inventar el barret, i per aquest motiu els barretaires el tenen com a patró.
Patró de Clariana, fa 150 anys que l'església deixà de pertànyer a la parròquia de Castellet per passar a pertànyer a la Gornal. Abans de pertànyer a Castellet, hi havia una capella romànica, del segle XII, enderrocada al llarg de la Guerra Civil, ja dedicada a sant Jaume. L'actual església de Clariana, construïda fa vint anys, està dedicada a la Mare de Déu de Montserrat.
Sant Jaume és el patró de la població de Moja. Històricament trobem ja l'any 981 referències a l'existència d'una església o capella a Moja. L'any 1010 l'alou de Moja va ser donat per Adalbert al monestir de Sant Cugat del Vallès, motiu pel qual l'església antiga es coneix amb el nom de capella de Sant Cugat de Moja.
Actualment, però, se la coneix amb el nom de capella de Sant Esteve. L'actual capella de Sant Jaume va ser construïda abans de l'any 1876.
El poble de Sant Jaume dels Domenys ja estava datat l'any 938 amb el nom de Vila Domènio. La parròquia va ser dedicada a sant Jaume a finals del segle XII, principis del XIII. Era l'època medieval, en la qual se succeïren les peregrinacions des del centre d'Europa cap a Santiago de Compostel.la, dedicant-se moltes parròquies a sant Jaume. La parròquia apareix ja datada des del 1279, amb una església dedicada a sant Jaume. D'aquesta època són la majoria de les parròquies dedicades, des de la Jonquera fins a Santiago, sobretot pel nord de l'Estat, a sant Jaume.
Imatge de Sant Jaume de la parròquia de Sant Jaume dels Domenys.
Sant Pau
Convertit al cristianisme mitjançant una revelació divina, aquell tenaç enemic de la fe cristiana anomenat Saule es dedica, a partir d'aquell moment i amb el nom de Pau, a predicar-la amb tanta vehemència com l'havia combatuda.
Per la seva condició de soldat, els espasers, daguers i llancers tenien sant Pau com a patró. D'antic, existia la creença popular que si s'inscrivia els infants al llibre de la Confraria de Sant Pau restaven immunitzats contra l'epilèpsia.
Des de la primera evangelització del Penedès, quan es diu que sant Pau va arribar a la comarca des de Tarragona, esdevingué patró de Sant Pau d'Ordal. La primera documentació històrica, en la qual figura el nom de Sant Pau d'Ordal, data del segle XI.
Sant Pere
Sant Pere era considerat patró dels pescadors, i la majoria de poblacions costaneres tenien confraries dedicades a aquest sant. Així mateix, era patró també dels coltellers, especialitzats a fer armes blanques i ganivets grossos. Aquest sant és també el protector dels gossos amb ràbia, motiu pel qual en aquest dia a les esglésies dedicades a sant Pere celebraven la missa dels gossos.
Sant Pere era advocat contra les discòrdies, i ajuda a reconciliar les persones enemistades. Tenen també per patró aquest sant els casats dues vegades i els jugadors de cartes.
Així mateix, com que va ser crucificat cap per avall, és patró dels funàmbuls, gimnastes, trapezistes i d'altra gent que fan equilibris al circ.
Sant Pere és patró de Calafell-platja. L'any 1930, sent mossèn Jaume Solé rector, s'edifica una petita capella. Des de l'any 1952 al 1955 es constitueix la nau central i, posteriorment, es construeix la nau de l'ampliació. Anteriorment, la Parròquia de Sant Pere estava integrada a la de la Santa Creu. No és fins l'any 1960 que es constitueix com a parròquia autònoma. Mossèn Brauli López, qui va prendre possessió d'aquesta l'any 1969, creu que el dedicar-la a sant Pere ve donat perquè aquest era pescador i, com la majoria de poblacions costaneres, els patrons acostumen a ser sant Pere o la Verge del Carme. Mossèn Brauli, que d'aquí pocs mesos deixarà la parròquia, explica que no és fins al boom turístic que aquesta es revifa, ja que abans, la gent del sanatori i el poble, en general, acostumaven a assistir a la parròquia de la Santa Creu.
Sant Pere ha estat des de sempre patró de Castellet i la Gornal. La primera referència que es troba de Sant Pere de Castellet és del 1108. Sant Pere de la Guarnal surt per primera vegada esmentat el 1173. També a la Gornal hi ha documentada l'existència de parròquia a partir de 1500, tot i que encara es poden observar vestigis d'una església coetània de l'època de la Reconquesta.
Encara que en un principi hi havia invocació a sant Miquel -existia una capella dedicada a aquest sant-, posteriorment es fa patró de Gelida a sant Pere, que ja ho era de l'església del castell de Gelida. La basílica de Sant Pere del Castell ja surt documentada el segle XI.
Sant Pere és també el patró de Lavern. La primera documentació sobre Sant Pere de Lavern data del 1053, referent al llegat d'una missa feta per Mir Llop Sanç en aquesta parròquia.
Tot i que se'n desconeix el motiu, sant Pere és patró de Sant Pere Molanta. La senyora Remei Vendrell ens explica que primerament hi va haver una capella dedicada a sant Pau. Des de l'any 965 ja és constatada l'existència de l'església de Palau Moranta. Al costat d'aquesta enderrocada església es va construir, l'any 1714, l'actual església.
Sant Pere és, lògicament, el patró de Sant Pere de Riudebitlles. Mossèn Bonet ens explica que els orígens es remunten a l'assentament d'un convent de l'orde benedictina. Ja l'any 1027 es troba documentat l'establiment d'una comunitat benedictina al Priorat de Sant Pere de Riudebitlles. L'any 1165, el Papa Alexandre III confirma la possessió del Priorat de Riudebitlles a l'abat de la Isola Gallinària. Posteriorment, l'any 1428, aquest priorat fou unit a l'abadia benedictina de Montserrat. El monestir fou secularitzat l'any 1801.
Imatge de Sant Pere de la parròquia de Sant Pere de Riudebitlles.
El patró de Sant Pere Sacarrera és sant Pere, però la parròquia es diu Santa Maria de Mediona. Com a parròquia comença a l'any 1939. En quedar destruïts el castell de Mediona i Santa Maria de Mediona, la titulació de parròquia es trasllada a Sant Pere Sacarrera i la seva ermita passa a ser parròquia de Santa Maria de Mediona. L'església originària de Santa Maria, actualment restaurada, data dels segles XI-XII, i en ella hi havia la cèlebre imatge del Crist de Mediona, que va ser ubicat a Sant Pere amb el canvi de parròquia. El primer diumenge de setembre se celebra, al castell, l'Aplec del Crist de Mediona.
|
