En olor de santedat
Entre les devocions que trobem als pobles de la nostra comarca, els Sants, amb majúscules, ocupen també el seu lloc. Tots sabem que els sants són aquelles persones que s'han guanyat el cel precisament per ser bones persones, i aquest deu ser el motiu que se'ls invoqui com a protectors de pobles i oficis.
Onze són els pobles que tenen algun sant per patró, però són menys els sants patrons que hi trobem. La raó és senzilla, un sant és invocat per diversos pobles. Així, doncs, són vuit els sants (concretament quatre santes i quatre sants) que es reparteixen el patronatge dels pobles penedesencs. I d'entre ells sens dubte un, per allò de ser de la casa, és el que ha de ser el nostre preferit. Ens estem referint, lògicament, a Sant Ramon de Penyafort, sant vilafranquí que és patró de Masllorenç. Els més preferits, però, pels nostres veïns de la comarca són Santa Anna, patrona de l'Arboçar i del Vendrell, Sant Genís, patró de Pacs i Torrelles de Foix, i Santa Magdalena, que és patrona de Bonastre i Pontons.
Tot i que no siguin pròpiament sants, cal també afegir la Santa Creu i Sant Salvador, que ostenten el patronatge d'algun poble penedesenc.
Clar que, posats a parlar d'influències, els que en tindran segurament més seran els de l'Arboçar i el Vendrell, ja que tenen per patrona ni més ni menys que a l'àvia de Jesús, i això segur que pesa. També estan ben situats els veïns de Sant Miquel d'Olèrdola, ja que van recomanats per Sant Miquel Arcàngel que, segons expliquen, és l'encarregat de pesar i medir la gent abans de l'entrada al paradís celestial, per allò de saber si donen la talla.
Santa Anna
Santa Anna és la mare de la Mare de Déu, per tant l'àvia de Jesús. Es va casar tres vegades i va tenir una filla en cada casament, tot i que enlloc no es parli de germanes o germanastres de la Mare de Déu.
En algunes poblacions aquesta santa és venerada per aquelles noies que busquen marit. A la costa catalana, les puntaires veneren també Santa Anna, ja que, segons la tradició de l'ofici, fou ella qui va inventar les puntes i les va ensenyar a la seva filla, la Verge Maria. També advocaven aquesta santa, les filadores i les casades sense fills, perquè les ajudés a tenir-ne. Santa Anna era tinguda per un model de les mestresses de casa, per la qual cosa aquestes s'encomanaven a ella perquè protegís els cuinats i els fes més saborosos i apetitosos. També la tenen per patrona les pastadores casolanes que pastaven el pa familiar, els espardenyaires, els escombraires, els marxants de coses velles, les primitives planxadores i els guanters.
Patrona de l'Arboçar, aquest poble celebra la seva festa major el dia de Santa Anna des que l'any 1914 van decidir fer-ho de forma independent de Sant Pere Molanta. Fins aleshores els veïns de l'Arboçar celebraven la seva Festa Major el 15 d'agost. Aquell any, els veïns de l'Arboçar, cansats d'anar amunt i avall el dia de festa, van decidir fer-la per separat el primer diumenge després de Santa Anna.
Tot i que el titular de la parròquia és Sant Salvador, la patrona del Vendrell és Santa Anna. L'any 1054 hi ha constància que la primitiva església era dedicada a Sant Salvador.
L'any 1180 ja es parla de la parròquia del Vendrell, que en serà fins que l'any 1307, a causa de la insalubritat de la zona on estava situada, el bisbe va aconsellar el seu trasllat a l'indret actual, la plaça Vella.
La primera referència de la devoció a Santa Anna data del 1465. La diada de Santa Anna, però, no apareix ben documentada com a Festa Major fins al 1781, tot i que es proclama com a patrona el 1777. A la llarga, la devoció a Santa Anna ofega la de Sant Salvador. Mossèn Josep M. Bareig, rector de la parròquia des de fa 24 anys, explica que en aquells temps els pobres veneraven a Sant Salvador, i els rics a Santa Anna.
La festivitat de Sant Salvador, quan tenia lloc la Festa Major, era organitzada pels obrers i sagristants. Segons ens explica Salvador Arroyo, autor de diversos estudis sobre aquest tema, la tradició diu que després que es canviés la celebració de la Festa Major de Sant Salvador a Santa Anna, molts devots de l'antic patró van aconseguir, amb el suport de la majoria del poble, que es tornés a celebrar el dia de Sant Salvador. Però sembla que la santa, ofesa per aquest desaire, va actuar de forma que aviat es tornà a produir el canvi del nét per l'àvia.
L'endemà que s'acordés tornar a fer festa grossa el dia de Sant Salvador, la primera persona que va entrar a l'església va adonar-se, amb lògica sorpresa, que la santa no estava al seu altar. Tothom, en assabentar-se'n, va comprendre el perquè de la fugida de la santa. La següent pregunta va ser, lògicament, saber on havia anat Santa Anna. El primer que es va suposar va ser que hauria anat al cel, però aviat es va saber que estava al jardí d'una casa propera a l'església. Devotament, i en processó, la tornaren al seu altar.
Però com que l'acord que havia motivat el descontentament de la santa no va ser rebocat ràpidament, va tornar a fer la seva excursió nocturna cap a l'hort, on la van trobar al matí següent. Van tornar-la solemnement a l'església i li prometeren seguir celebrant la Festa Major en la seva diada. Des de llavors la santa no s'ha tornat a moure del seu altar. Sembla segur, tot i que no es pot demostrar, que van ser els membres de la Confraria de Santa Anna els qui van mostrar a la Santa el camí de l'hort, i els que segurament l'acompanyaren.
El que sí que està demostrat històricament és que a partir d'aquesta fugida de la santa, el poble la va proclamar patrona del Vendrell. S'ha de tenir en compte que la Confraria de Sant Salvador era molt senzilla, mentre que la de Santa Anna, que estava a càrrec dels menestrals, era força lluïda, amb unes festes molt importants. Entre les dues festivitats únicament hi ha una setmana de diferència, motiu pel qual aquesta última anà agafant preponderància sobre la de Sant Salvador, i arribà a prendre-li el patronatge.
La Santa Creu
Aquesta festa, celebrada el 3 de maig, commemorava la trobada de la Veracreu per Santa Helena, mare de l'emperador Constantí. Sembla que la instauració d'aquesta festa a les primeries de maig intentava inserir una celebració cristiana enmig d'un cicle de festes molt antigues que tenien l'arbre com a protagonista. Aquesta celebració es complementava amb una altra el 14 de setembre i ambdues obrien i tancaven la temporada agrícola. La festa del 3 de maig va ser suprimida per la reforma litúrgica del 1969.
La titular de la parròquia de Calafell poble és la Santa Creu, al costat Santa Elena, perquè segons la tradició és la que va recobrar la creu en què va morir Jesucrist. L'origen del patronatge, probablement, es remunta a la fundació de la parròquia, al segle XI. Pot estar vinculada a la influència que va exercir en aquella època aquest patronatge a rel que, en la Reconquesta, la ciutat de Barcelona també la va assumir. L'actual església va ser construïda l'any 1816. Fa dos-cents cinc anys que la festivitat de la Santa Creu es trasllada al dia 16 de juliol, dia de la Verge del Carme. El trasllat de la festivitat, aprovat pel bisbe, obeïa al fet que el 14 de setembre, dia de la Santa Creu, s'esqueia al bell mig de la verema. Abans, però, els patrons del poble eren Sant Abdó i Sant Senén, patronatge que a la llarga anà desapareixent. Mossèn Isidre Torramader diu que a l'antiga església del castell, sempre hi havia hagut l'altar d'aquests dos sants.
Santa Fe
Santa Fe.
Verge i màrtir, filla de Barcelona, va ser martiritzada durant la persecució de Decià.
L'arxiu de Santa Fe del Penedès desaparegué, com la majoria d'arxius comarcals, durant la Guerra Civil. No obstant, Mossèn Julià explica que Santa Fe és la patrona des de l'origen de la parròquia. L'església actual data del segle XVII, tot i que està construïda sobre una de gòtica que abans havia estat construïda sobre una de romànica.
Santa Fe és una màrtir del sud de França de principis del segle IV.
Santa Maria Magdalena
Germana de Marta i Llàtzer, en morir Crist fou foragitada de Palestina i anà a parar, diuen, per casa nostra. El que sembla, ja fos a Occitània o a Catalunya, és que va ser precursora del nudisme, ja que vivia en una cova amb la seva cabellera com a únic vestit. Sembla ser que abans de conèixer Crist, Magdalena havia estat "condescendent" amb els homes, i el seu cos desprenia una olor que els encisava, era invocada per les senyores per esvair l'olor del sexe i per regular la menstruació. A més, era la patrona de les dones de la vida, dels apotecaris, dels herbolaris i dels barbers, segurament per raó del pot d'ungüent balsàmic i perfumat amb què va untar els peus de Jesús, i dels penitents.
Patrona de Bonastre, era tradicional en aquesta localitat representar el ball de Santa Magdalena, que figurava la conversió de la gran penitent.
A Pontons fins a l'any 1000 tenien com a patró a Sant Joan. El 1500 hi posen, com a copatrona, Santa Magdalena, i dos-cents anys més tard, cap al 1700, Santa Magdalena desbanca Sant Joan. D'altra banda, Mossèn Jarque, que va ser rector de Pontons durant vuit anys, explica que durant l'imperi romà alguns presoners eren enviats a Pontons (Pontons prové del llatí Penitents) per tal de treballar a les mines de plom i abastar Tarragona d'aquest mineral. La patrona dels penitents és Santa Magdalena i possiblement per aquest motiu s'escollí com a patrona.
Santa Teresa de Jesús
Religiosa carmelita i escriptora mística castellana del segle XVI, va fer una vida exemplar i va tenir nombroses visions místiques que la van impulsar a convertir-se en reformadora de l'orde carmelitana. Va ser perseguida i jutjada per la Inquisició.
Santa Teresa era l'advocada dels somnis, i la tenien per patrona els figuraires de pessebre. També reclamaven l'ajut de Santa Teresa els jugadors de billar.
Santa Teresa és patrona de Cantallops.
Sant Domènec
Segons la tradició, va ser quan va venir a Barcelona que va tenir la inspiració de fundar l'orde de frares predicadors o dominics i va instituir, també, la devoció del Sant Rosari.
Aquest sant és el patró de l'aigua i, per tant, es posen sota la seva protecció tots aquells que n'utilitzen molta: paperers, tintorers, etc., només amb una absència, els bombers.
Sant Domènec.
Diu la tradició barcelonina que el dia de Sant Domènec els frares dominics beneïen l'aigua del pou del convent amb pols que treien de la tomba de Sant Raimon de Penyafort, aigua que adquiria virtuts guaridores.
El miracle més celebrat de Sant Domènec va ser ressuscitar un jove penjat injustament a la forca. En anar la mare del jove a explicar al governador que el seu fill encara estava viu, aquest, que estava menjant gall rostit, va dir-li que el seu fill estava tan viu com aquell gall, cosa que provocà que el gall s'aixequés i comencés a córrer.
Sant Domènec és patró de la Ràpita perquè se suposa que Sant Raimon de Penyafort va néixer al castell de Sant Domingo, i que poc després de la seva mort els dominics van fer un convent en la que havia estat casa nadiua del sant. Fins al segle passat aquest castell havia estat convent de dominics. Per tant, quan van fer l'església nova a la Ràpita, fa uns seixanta anys, es va dedicar a Sant Domènec per la tradició i vinculació del poble amb el convent dels dominics.
Sant Genís
Hi ha dos Sant Genís que, pel que se'n pot saber, se superposen. Sant Genís de Roma va ser martiritzat en aquesta ciutat a finals del segle III o primeries del segle IV, i la seva festa se celebra el 24 d'agost.
L'altre Sant Genís va néixer a Arles (França) al segle IV i la seva festivitat se celebra el dia 25 d'agost. Sant Genís era com un escribà que, fent una paròdia del baptisme, i tocat per la gràcia, es va convertir. Per aquest motiu, el sant sempre porta una careta. Sant Genís va ser decapitat per haver refusat transcriure unes actes que ordenaven, de part de l'emperador, la persecució dels cristians.
Sant Genís.
Sant Genís és patró de Pacs des de fa més de mil anys, quan el poble formava part del municipi d'Olèrdola.
També és patró de Torrelles de Foix des de la fundació de l'església, cap a l'any 1700. Durant la Guerra Civil, va desaparèixer tota la documentació de la parròquia, fet que impossibilita garantir amb certesa aquestes dades.
Sant Miquel Arcàngel
Tot i tractar-se d'un àngel pujat de categoria i encarregat de pesar les ànimes a l'entrada del cel, per veure si donaven el pes, era invocat per molta gent a la recerca d'alguna influència. Els primers eren els militars que, el dia de Sant Miquel, establien pau i treva. També els balancers i romanillers, segurament per la feina del sant de pesar, el tenien per patró. Tots aquells que treballaven amb or i plata també el cridaven, perquè els ajudés en la precisió de la pesada. Els ferrers de tall, per l'armadura que el sant duia per combatre al maligne. Els carnissers, els cadiraires i els contrabandistes també el veneraven, i els tintorers. Com veiem, estava força sol.licitat.
El patronatge de Sant Miquel a Sant Miquel d'Olèrdola data de molt antic. L'any 931 ja existia l'església de Sant Miquel dintre del castell i l'any 991 l'església fou consagrada en honor de Crist, Sant Miquel Arcàngel i Sant Pere, pel bisbe de Barcelona.
Sant Raimon de Penyafort
Nascut a Vilafranca, era un home de gran cultura i rectitud que, dintre de l'orde dominicana, va arribar a ser confessor del rei Jaume I i del Papa Gregori IX. Contribuí a la fundació de l'Orde de la Mercè i va deixar diverses obres escrites.
Segons la llegenda, va fer el viatge des de Mallorca a Barcelona navegant sobre el seu mantell i en un temps rècord de sis hores. Amb motiu d'aquesta gesta, l'havien tingut com a patró pescadors i gent de mar.
Patró de Masllorenç, antigament la capella corresponia a la Mare de Déu del Roser, però en créixer el poble i reformar l'església, cap allà al segle XVII, es va dedicar a Sant Raimon de Penyafort, un dels últims sants catalans, recentment canonitzat.
Sant Salvador
En realitat no és cap sant, sinó que es tracta de la denominació popular de les festes de la Transfiguració del Senyor, quan Jesús es transfigurà davant d'alguns dels seus deixebles. Els monjos benedictins de Cluny van ser els principals difusors d'aquesta festa. Sant Salvador és el patró de les Gunyoles des de l'any 1700, però es desconeix, ni tampoc hi ha cap document que justifiqui el perquè.
|
