En el calendari de les grans festivitats catalanes, la Festa Major de Vilafranca del Penedès, en honor de Sant Fèlix i que té lloc, puntualment i inexcusable, els dies 29, 30 i 31 d'agost i 1 i 2 de setembre, ocupa des de fa molts anys un lloc preeminent. Ja en l'època franquista en programes i cartells no hi podia faltar l'epítet de "la más típica de Cataluña" fins i tot abans de ser declarada oficialment "Fiesta de Interés Nacional". Tot un símptoma si tenim en compte que en aquells temps totes les coses es medien amb el mesurador de la més encesa espanyolitat i la Festa Major vilafranquina n'ha estat sempre a les antípodes.

Es fa difícil esbrinar els motius d'aquesta singularitat, però se'n poden apuntar algunes que són més aviat pròpies dels vilafranquins i, que per tant, ells han traspassat a la festa. En primer lloc, el seu sant patró, sant Fèlix, és un sant manllevat en el més respectuós però literal sentit del mot. Tenint un sant propi, de casa, amb autèntic pedigree i amb un miraculari prou espectacular com el del venerable Sant Raimon de Penyafort (amb diplomàcia vaticana degradat al càrrec de co-patró), un bon dia del segle XVII els vilafranquins opten per un sant irreal, per uns ossos anònims extrets del circ romà i elevats a la categoria de relíquies i a la representació hagiogràfica del santoral. Un sant Fèlix capaç del miracle més difícil: cohesionar tota una comunitat i convertir-la en devota, sigui o no creient. Tal vegada perquè sap exercir de sant domèstic, casolà i tan propi com fet a mida. Cal tenir present que la imatge de sant Fèlix es passa 360 dies de l'any fora de l'església, compartint les intimitats familiars dels cinc administradors de la festa.

Els Administradors. Vet aquí un altre tret diferencial de la Festa Major de Vilafranca. Cada any, cinc persones elegides per l'Ajuntament porten tot el pes i la responsabilitat d'organitzar-la. Cap lligam entre un any i el següent. Això pot fer pensar que d'una festa a una altra hi poden haver moltes diferències, segons el caire que li vulguin donar. Fals supòsit. Una sisena administradora, invisible i permanent, anomenada Tradició vetlla perquè, amb alguns matisos, l'esquema de la festa sigui idèntic any rera any.

Però hi ha singularitats que són ben tangibles i que cal descobrir. Com tota festa, hi ha dues opcions: veure-la o viure-la. I a Vilafranca, qualsevol de les dues és a l'abast de tothom. Perquè no hi ha altre escenari que el carrer. Dia i nit. Des del folklore, el més ric, variat i, per descomptat, antic del Principat fins la diada castellera de Sant Fèlix (dia 30 al migdia) que, com se sap, és el summum de la temporada castellera, passant pels espectacles, l'abigarrament de rambles i places, la novena amb els goigs i, sobretot, l'ambient amb què Vilafranca del Penedès viu la seva Festa Major, és una continua proposta lúdica, cultural i festiva.

La Fura, per mitjà d'aquestes pàgines a Internet, us la deixa olorar. Però no us volem enganyar: si la voleu tastar i gaudir-ne de tota la gamma de sabors, l'heu de viure in situ. Feu-vos un lloc a la vostra agenda. Mai no us en penedireu.